Pujada per una de les canals més conegudes i trepitjades de Montserrat.
Canal apta només per a persones acostumades a caminar per terrenys tècnics i amb forts desnivells.
En general és una canal on predominen les grimpades per grans blocs de pedra (ull, que també trobarem pedra solta) i ens caldrà pujar sovint ajudats de les mans.
1-Pared del aeri
2-Serrat del Moro
3-Canal de Sant Jeroni
4-Canal del Mejillón
5-Pared de Santa Cecilia
En aquets darrers anys la canal ha quedat molt malmesa pels aiguats del 2000 i també alterada per la radical estassada de la línia elèctrica.
A tot això, li hem de sumar l'incomptable pas de la gent que la utilitza.
Itinerari i Dificultat
En total desde la Font de la Teula té un recorregut d'uns 1060 metres, per un territori rocós i molt abrupte. Puja gairebé 500 metres amb una pendent general de 35%, però durant poc menys de 800 metres la pendent és del 45%. Si físicamente esteu bé podreu pujar en una hora.
El cim del mirador de Sant Jeroni us quedara a dalt de tot a la vostra dreta, i a la vostra esquerra veureu les antenes de telecomunicacións.
Recorregut
Sortim del pàrquing del monestir de Santa Cecília, caminem uns 80 metres per la carretera direcció can Massana i prenem una escala que puja al camí que en pocs minuts ens deixa al GR-172.
Seguiu-lo fins arribar al peu d'una torre elèctrica, aquí abandoneu el GR i aneu pel corriol que surt al peu de torre.
Veiem que per la dreta de la canal surt un camí paral·lelament a la canal.
Anem pujant amunt pel camí i quan veiem molt a prop la canal a la nostra esquerra, tením que baixar a buscar-la.
Uns metres més amunt del torrent al marge esquerra queda la Font de la Teula. Podem apropar-nos utilitzant unes cadenes que en faciliten l’accés.Esta equipada amb un broc per on acostuma a sortit aigua.
Font de la Teula.
Trobareu una cadena, aquí comença pròpiament dit la Canal de Sant Jeroni.
Aquet tram de cadena vertical es evitable escapant per la dreta, en un tram de bosc molt descompost i potser més delicat que pujar la cadena.
Tot el recorregut és per una zona de roca i gairebé tot el camí està marcat ja sigui amb fites de pedres o amb algunes marques de pintura vermelles.
Arribat a aquet punt,es pot travessar pel mig del cau i sortir per la banda contraria,d'aquesta manera t'estalvies el pas estret amb passamà i cable de vida(situat a ma esquerra),fent una petita i fácil grimpadeta.
O bé si ho preferim,podem pujar per aquet tram equipat amb passamà de cable (fàcil).
De seguida arribem al tram de l'escala que ens permet pujar sense problemes un petit mur de dos metres. Al final de l'escala, una petita corda ens ajuda a arribar a un petit descans.
Anirem arribant a la roca de la Confluència situada a l’extrem d’un petit serrat que separa la canal de sant Jeroni, a l’esquerra, i, a la dreta, un altra marcada amb marques blaves,que porta al inici de la canal del mejillón i tambe la desapareguda via ferrata Teresina.
Tenir compte de no equivocarnos de camí.
En tan sols 1 quilòmetre, el desnivell positiu que farem és espectacular!
Una mica més amunt hem d'estar atents, ja que veurem que surt un camí per la dreta de la canal. L'hem d'agafar.
Un cop deixeu la zona de roca acabareu de fer la part més tancada de la canal.
Entrareu al bosc amb zones mes terrosses, arrels i pedres que rellisquen molt.Quan no us doneu compte estareu dalt de la canal, just al costat de les antenes de la torre de
telecomunicacións (Antiga estació del aeri).
Final de la canal.
La millor manera de saber en tot moment si estem a la canal indicada és guiar-nos pels cables de la línea eléctrica que passen per dalt dels nostres caps , ja que en tot moment aquests segueixen el mateix traçat que nosaltres realitzarem.
Començarem la canal prop d'una torre eléctrica,mes endavant passarem al costat d'un altra i en arribar a dalt sortim al costat d'una tercera.
Podeu baixar i desfer tor el camí que heu fet per pujar, baixant amb molt de compte de no relliscar.
50 minuts més de feixuga baixada.
1-Roca de la confluencia
Encerclat la zona de caiguda de pedres
encara que pugui semblar ridícul, és recomanable portar casc per fer aquest tipus de canals a Montserrat perquè les cabres llencen moltes pedres.
Història
Dins el torrent, a tocar de la carretera hi havia hagut el restaurant anomenat de Santa Cecília, però una riuada s'emportà l'edifici.
Encara en queda una font (Font de Santa Cecilia)
de la cual acostuma a sortir aigua.
La canal de sant Jeroni era utilitzada com a pas d’accés ràpid pels obrers que construïen l’aeri de sant Jeroni.
En els mapes antics s'identificava genèricament la part alta de la canal de sant Jeroni com el pas de les Àligues.
Curiositat
La subespècie present a Montserrat, Valeriana montana ssp. montana, és un oròfit que té un alt interès biogeogràfic.
La seva població s'ha vist molt reduïda (menys d’un centenar d’individus) i es concentrada majoritàriament a la Canal de Sant Jeroni.
Pel que respecta a la seva conservació, cap d’elles arribà a fructificar, quasi amb total seguretat pel seu consum per part de la cabra salvatge.
Veient que la població de cabra salvatge està en màxims històrics i observant amb preocupació l’exigua població de la valeriana muntanyenca a Montserrat, es va creure oportú intentar protegir algunes de les plantes amb gàbies de malla metàl·lica per a evitar-ne el consum per part dels herbívors
D’altra banda, cal tenir present que hi ha altres factors d’amenaça que actuen sobre la població, aquesta planta creix en roques que, a vegades, es veuen afectades per despreniments o per sobre de les quals circula l’aigua en moments de pluges torrencials, la qual cosa també comporta la desaparició d’algunes de les plantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada