En molts dels gravats antics de la muntanya de Montserrat es poden observar solitàries creus presidint alguns dels cims.
Evidentment en estar exposades als efectes atmosfèrics i amb el pas dels anys han anat desapareixent, quedant amagada alguna cassoleta, vestigi de l'enclavament.
En aquesta ocasió moguts per la curiositat i la recerca per documentar i aportar així una mica més d'informació a la història montserratina, hem pujat l'agulla anomenada Magdalena inferior, situada just al costat de la malmesa ermita de Santa Magdalena,intentant trobar algun vestigi de l'enclavament de la creu que presidia el seu cim i que està perfectament representada a l'àlbum de dibuixos de Pere Pau Muntanya i Francesc Renart . Dibuixos de Montserrat, 1789.
El llibre gira al voltant d'un àlbum excepcional de dibuixos de la muntanya de Montserrat, confeccionats pel pintor Pere Pau Montaña i l'arquitecte Francesc Renart durant l'estiu de 1789, vint-i-dos anys abans que el Monestir i l'ermitatge patissin la devastació provocada per la Guerra del Francès que canviaria la seva fesomia per sempre.
El detall significatiu de la creu té importància en veure l'any de la il·lustració.
Això ens proporciona dades en la història de l'escalada montserratina, ja que per accedir al cim el camí més fàcil que segurament es va realitzar és és per la cara Oest (una escalada vertical de 40 metres,amb una dificultat de IV grau).
CREU EN UN ALTRE INDRET MONTSERRATÍ
**********
Per desgràcia en no existir constància documentada resulta impossible concretar quina va ser la primera escalada efectuada al massís de Montserrat.
La intuïció ens diu que segurament alguns ermitàns haurien d'haver solcat per la roca per erigir les apartades ermites en enclavaments elevats de difícil accés o simplement per practicar la bonica acció de la contemplació des dels cims propers a aquests.
És possible que els ermitans que s'arriscaven a escalar fins als cims de les agulles en sol, tinguessin una forma física i una tècnica envejable; a més d'aguantar la pressió psicològica de consciència de la dualitat entre la vida (arribar al cim) i la mort (caiguda mortal).
Aquells primers visitants dels cims montserratins tenien únicament les mans i els peus com a elements de progressió.
Encara que s'intueix que entre els segles XIV i XV els ermitans de Montserrat ja visiten alguns dels cims de Montserrat, la primera ascensió documentada com a escalada en aquest massís, apareix publicada el setembre de 1851 al Diari de Barcelona, va ser en concret el que se suposa que va ser la primera escalada al Montcau a dalt de Sant Jeroni, a càrrec de José Pujol i Francisco López.
Al llarg d'anys, el material va evolucionar al ritme de les actuacions dels escaladors ia la inversa.
Aixi doncs,anys més tard li tocaría el torn al Montgròs, a càrrec d'un grup liderat per Cèsar August Torras l'any 1880, endinsant-se al cor de les zones més llunyanes de la muntanya.
A partir d'aquí ja és història ascendent de l'escalada a la muntanya de Montserrat...
Segons les referències que tenim del dibuix respecte a la realitat, l'enclavament on segurament hi havia la creu era aquest.
a dalt del cim avui trobem la característica fita que presideix la gran majoria de roques escalades.
Al final la nostra cerca dóna els seus fruits i en netejar una mica el terreny donem amb el que podria ser l'enclavament parcial d'una cassoleta circular per assentar el pal de la creu.
Agulla de la Magdalena Inferior, situada a tocar de l'ermita de Santa Magdalena.
El traçat mostra l'itinerari per on segurament van accedir per primer cop al cim i el cercle vermell el lloc on hi havia la creu.
