l'Estiu de 1789, al pintor Pere Pau Muntanya i al arquitecte Francesc Renart els van encarregar tota una serie de dibuixos de la muntanya de Montserrat per il·lustrar un llibre de geografia.
Els dibuixos foren fets abans de la destrucció del monestir de Santa Maria i de les ermites durant la Guerra del Francés els anys 1811 i 1812.
A causa de la seva naturalesa mistèrica i de l'impacte que aquesta muntanya produeix espiritualment a l'home, Montserrat és un lloc especialment adequat per retirar-se a reflexionar o meditar. Des d'èpoques remotes les Ermites han proliferat de llarg a llarg de tot el massís.
Es troben dividides en dos grans blocs de la muntanya, que responen a Tebes i Tebaida, en record dels primers ermitans gnòstics d'Egipte.
Al vessant de Tebes es pot contemplar Sant Pere (veure l'apartat sobre les "ermites desaparegudes o fora del circuit turístic")
Al vessant de Tebes van apareixent davant de la vista del caminant les ermites de Sant Pere, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Jaume i Sant Jeroni; al torrent de Santa Maria, l'ermita de Santa Anna; i al vessant de Tebaida: Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, La Trinitat, Santa Creu i Sant Dimes.
En aquestes fotografies intento mostrar el dibuix antic de l'ermita contrastat amb l'estat actual de les ermitas.
SANTA ANNA
L'ermita de Santa Anna es troba situada al torrent central de Montserrat, el torrent superior de Santa Maria (o Vallmala) i connecta, per tant, els dos vessants de la muntanya: Tebes i Tebaida. Era l'ermita de trobada de tots els ermitans, on es reunien els diumenges, descendint cadascun de la seva ermita a la llum de les torxes per arribar a la missa de les cinc del matí.
Tot i que ara queden només alguns murs, l'ermita de Santa Anna era la més gran i espaiosa de totes i comptava amb una bonica capella.
SANT BENET
Ermita que ocupa una posició geogràfica força central al massís de Montserrat -igual que santa Anna- i que és visible des de diferents punts de la muntanya.
Antigament era la ermita on vivía el vicari i director dels ermitans.
Als anys 80' i 90' era molt utilitzada com a refugi pels escaladors i obria diàriament.
Avui dia es troba ben cuidada, però si volem pernoctar-hi millor trucar amb antelació ja que les persones que s'encarreguen de la seva cura i manteniment no hi resideixen diàriament.
************
Les dues ermites següents: Santa Creu i Sant Dimes, estan tancades al públic, i sota supervisió dels monjos.
Santa Creu i Sant Dimes són d'ús privat i intern de l'abadia, no es poden visitar i passen per acatar la voluntat de la Comunitat Benedictina de Montserrat. Personalment no comparteixo els arguments de l'Abadia encara que els he de respectar.
Sóc del parer que després de mantenir en l'oblit durant dos segles totes les ermites
montserratines, cal tornar-les a posar d'actualitat, perquè va ser allà a la Natura i no al monestir o l'abadia, on va prendre forma fa molts segles l'espiritualitat paleolítica, la neolítica, la greco-romana, l'arriana i finalment la catòlica.
És indubtable que qualsevol vídeo o post pujat a la xarxa sobre llocs pintorescos conté alhora la possibilitat de publicitat indirecta i el que molta gent arruïni amb actes vandàlics el paradís que un tracta de mostrar. Però també l'argument contrari és vàlid. Si les ermites no s'han respectat fins avui és perquè ningú sabia de la seva importància i tradició històrica i aquí precisament es tracta d'explicar allò essencial i valuós de cada ermita, perquè tothom les admiri, les valori i potser amb el temps, les reconstrueixi
SANTA CREU
L’ermita de la Santa Creu pertany a la zona de Tebaida. Es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneguda com a ermita de Santa Helena. Està construïda aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària. A partir de 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels Reis a l’altar, un nen Jesús de cera en una vitrina de vidre, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l’altra de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d’Aragó, que hi visqué durant 67 anys. El P. Jaume Villanueva menciona el 1821 un missal que prové d’aquesta ermita. El 17 de maig de 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler. En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau.
SANT DIMAS
L’ermita de Sant Dimes (904 metres) pertany a la zona de Tebaida, va ser construïda damunt de les ruïnes d'un castell medieval, que bé podria ser el castell del rei pescador on es guardava el calze del sant grial.;es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.
SANTÍSIMA TRINITAT
Molt propera a Sant Benet hi ha l'ermita de La Trinitat, la més gran de totes i, malauradament, avui en ruïnes. També anomenada el «Palau de les ermites» pel pare Albareda. Té una agitada història, ja que allà van ser assassinats alguns ermitans per l'acció de bandolers al segle XIX.
Compte amb un petit habitacle de construcció més moderna en el qual es pot passar la nit.
SANT SALVADOR
Un precipici envolta l'accés a l'ermita, salvaguardant-ne la intimitat. Encara romanen poques restes de l’ermita de Sant Salvador, aquestes estan embrossades i no es troben consolidades.Tot i això, es poden veure restes de murs de pedra, d’elements ceràmics, de passos, de terrasses i de murs de contenció.
Com a lloc de poder i meditació, dos seients tallats a la bauma obrada sota la mateixa roca de l'Elefant, la cavitat serveix de refugi per a les persones que es vulguin protegir, davant d'un paisatge infinit que arriba fins al mateix mar mediterrani.
També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells.
En segles anteriors, els visitants de Montserrat acudien a aquesta ermita perquè hi havia un llum de llum eterna, custodiada dia i nit per l'ermità que l'habitava.
SANT ANTONI
Situada a la regió de Tebaida, es troba en un enclavament espectacular, amb vista a les imponents parets de la cara Nord i una visió privilegiada davant del Cavall Bernat. A la vora d'un penya-segat imponent, l'ermita no sol deixar indiferent ningú.
Actualment consta de dos habitacles semi condicionats amb tarimes de fusta en els quals solen fer nit els excursionistes i escaladors.
Malauradament la proliferació de gent amb males conductes a la muntanya està fent que estigui deteriorant-se a marxes forçades.
SANT JERONI
L'ermita de Sant Jeroni és la més allunyada del monestir.
L'antic viatger Cock descriu que a prop de l’ermita hi había una creu en un lloc més enlairat on poca gent hi pujava. Probablement es refereix al cim de Sant Jeroni.
Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent.
Els francesos destruïren l’ermita el 1812. No es reconstruí mai més.
Actualment no hi ha restes de l’antiga ermita de Sant Jeroni.
Avui dia només trobem una capella força moderna del segle XIX (en un enclavament desplaçat del lloc on es va construir originalment l'ermita), amb una porta de ferro tancada amb clau.
SANT MARTÍ
L'ermita de Sant Martí és de les més inòspites i amagades del massís de Montserrat. Es troba totalment arreglada i compta amb un llit per a una persona.
Generalment s'hi pot troba algú realitzant la seva pròpia vida anacoreta.
Encara que el patronat de la muntanya de Montserrat l'etiqueta com a ermita, no deixa de ser una balma obrada de construcció moderna, la qual segurament va començar albergant carboners i caçadors.
L'emplaçament original de l'antiga ermita de Sant Martí és avui dia un gran misteri.
(per això no hi ha dibuix i al seu lloc vaig posar interrogants)
SANTA MAGDALENA
Ermita situada entre les formacions rocoses conegudes com les Magdalenes.
Molt probablement l’antiga ermita estava més amunt on ara hi ha el mirador, doncs per aquest entorn es veuen alguns indicis d’alguna construcció .
En las crònicas antigues es comenta que el lloc on estava aquesta ermita sembla que hi havia el castell Otger que va ser enderrocat el 1948 per fer-hi l'ermita.
A l’any 1858 es feren unes excavacions en recerca de la suposada espasa del rei Wamba.(rei dels Visigots d'Hispània (672-680).
Avui dia a penes hi ha alguns murs dels seus habitacles i de la capella, encara que sí que romanen les seves dues cisternes i vestigis de l'hort-jardí.
Des d´aquí podem accedír a les escales de Jacob i també cap al camí que es didirigeix a l´ermita de Sant Jeroni.
SANT JAUME
L'ermita de Sant Jaume té un elevat enclavament en un lloc més agrest i perillós, només apte per a aquells ermitans valerosos i joves. Posseeix un habitacle penjat al precipici amb un preciós balcó natural que mira al monestir i només s'hi arriba per unes escales semi tallades a la roca gairebé desaparegudes. Es troba molt deteriorada i només s'aprecia algun dels seus murs exteriors (el qual haurem d'enfilar-nos si volem accedir-hi).
SANT JOAN I SANT ONOFRE
Sant Joan i Sant Onofre, dues ermites unides per una porta i unes escales que les comunicaven. A principis del segle XX es va instal·lar entre elles un restaurant del qual actualment només en resten les ruïnes.
La Capella de Sant Joan resta tancada per una porta de ferro.
SANTA CATERINA
A prop de Sant Joan un amagat camí ens porta fins a Santa Caterina, possiblement la segona més antiga de totes. Ermita que gaudeix d'una gran tranquil·litat, construïda en una balma de la muntanya.
Actualment algú l'està condicionat a poc a poc, ja que és una estança amb molta humitat.
SANT MIQUEL
Durant la guerra amb França, el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Montserrat, amb la missió de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics, i les tropes mutilaren i llençaren la imatge del Sant a un bardissar. Aquesta imatge actualment consta com a peça històrica al Museu del Monestir.
(No n'hi ha constancia de cap dibuix antic,per això al seu lloc vaig posar interrogants)
El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, va ser beneïda una nova capella erigida damunt dels antics fonaments, amb una bonica creu de terme enfront. Contemporàniament s'hi ha bastit un vistós edifici com a capella.
L'ermita de Sant Miquel no es considera ermita d'ermitans, sinó capella de culte, igual que la de Sant Iscle (inclosa dins del jardí privat del monestir).
***********
les ermites van viure quatre segles d'esplendor fins al segle XIX. Després de les guerres napoleòniques algunes queden molt malmeses i el cop de gràcia final el pateixen a través dels bandolers i avui dia vandalitzades per brètols convertits en excursionistes eventuals. Actualment la gran majoria es troben ja en ruïnes i abandonades.
Saps per quina raó els del Patronat han identificat el lloc de la suposada ermita de Sant Martí com el lloc d'aquesta ermita a Montserrat. La presència de cisternes -encara en ús connectades a la recollida d'aigua de la pluja- i de "cornises" per a desviar l'aigua de la pluja de la balma on hi ha l'habitacle podrien ser uns bons indicis de la presència en aquest lloc d'un antic eremitori.
ResponElimina