BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

L'ENIGMA DEL "SARCÒFAG DE LA MÒMIA"





A la majestuosa roca de "la mòmia" trobem un dels enigmes que amaga la muntanya màgica.

Un forat picat al terra de la pedra que corona una de les espatlles de l'agulla, amb capacitat per a una persona.d'aquí que s'hagi batejat el lloc com el sarcòfag de la mòmia.

I el més significatiu: a 70 metres del terra.

Quin podria ser el secret que amaga aquesta localització?

amb quina fi es va construir?

hi ha diverses teories que aquí us exposaré.




Podria ser un antic eremitori, potser ceremonial,de curta durada, amb fins astrològics de culte al sol i els astres.



El centre cerimonial mostra un marcador de sortida del solstici d'hivern a la muntanya més peculiar del seu horitzó, així com alineacions amb aquest i altres esdeveniments solars singulars, com ara l'equinocci i el solstici d'estiu. Sembla que hi ha una correspondència entre les orientacions d'algunes agulles principals de la zona i la posició arquitectònique del lloc. 

Els solsticis, marquen l'arribada de l'estiu i l'hivern; per contra, els equinoccis, marquen la de la tardor i la primavera.

Els marcadors i les orientacions cap a l'alba del solstici d'hivern també poden ser presents en altres llocs contemporanis propers, constitueix la primera evidència d'un marcador solar , cosa que indica que la seva ubicació va ser escollida acuradament.

Els resultats d'aquest idea demostren la importància dels elements astrals al món funerari i religiós de la Prehistòria , on l'ort del solstici d'hivern sembla que va tenir un protagonisme especial.

Des de la més remota antiguitat l'ésser humà s'ha sentit fascinat pel pas del temps i ha anat desenvolupant diversos artefactes (rellotges) per mirar de mesurar-ho. Tots han estat basats en el moviment de rotació de la Terra que, com hem vist, produeix l'alternança periòdica dels dies i les nits.




Per això calia trobar alguna observació del nostre entorn astronòmic que servís de punt de referència fix, algun fenomen que passés una sola vegada dia. El temps transcorregut entre dues observacions successives donava un interval fix de temps que es pot prendre com a base per a la seva mesura.

Des d'aquest punt privilegiat és indubtable que les condicions són magnífiques.



Altres teories apunten que podria tractar-se d'una tomba antropomorfa, escollida en un lloc privilegiat (prop del cel), de molt difícil accés per a possibles profanacions.




Es tracta de sepulcres excavats en pedra i amb forma humana trobats a les proximitats d'ermites, esglésies, als castros o en petits turons aïllats, sempre associats a contextos arqueològics tardoromans, visigots i fins i tot altmedievals.



Hi ha qui diu que servia de cisterna alternativa per a l'ermita de sant Salvador, però jo personalment descarto aquesta opció en ser aquesta de molt dificil accés i comptar amb altres 2 grans cisternes aquesta ermita.


Acces 

per accedir al lloc podem pujar per la canal d'accés a la mòmia, pujant fins a un coll més proper a la ubicació.



Després haurem de fer un flanqueig i remuntar per una esquerda molt marcada fins arribar al bosc penjat.











en arribar al principi de la terrassa arbrada ja trobem vestigis d´una antiga calçada construïda manualment.




Un dels elements significatius són dues canaletes en V picades a la paret lateral (properes al gran forat del terra) que convergeixen en una curiosa pedra circular amb cassoleta a la base.

Segurament allà per confluir l'aigua de pluja caiguda per la paret cap (potser) el gran receptacle...

Quina és la vostra impressió?


per altra banda, una altra persona estudiosa de Montserrat em fa arribar una informació molt interessant.
Molt antigament hagués existit una escala de cordes, que portaria al cim de l'espatlla, on es trobaria una "botica" o herbolari en tota regla.
Seria el lloc elegit pels ermitans per tenir les seves plantacions o horta d'herbes medicinals i espècies.
Hauria estat protegit per un petit mur construït i unes cordes com si fossin baranes.

Hi ha gravats d'aquesta visió però caldrà trobar-los.










LA CANAL DELS ARINJOLS (o Avellaners)





És una canal curta d’uns 325 metres de recorregut total i 168 metres de desnivell i d’una amplada màxima d’uns 25 metres, en el seu punt mig.



Es important saber que es troba tancada temporalment 




El Patronat de la Muntanya de Montserrat va tanca temporalment el pas de persones a la canal dels Arínjols per a millorar l’estat de conservació d’aquest espai singular i els seus teixos.

La canal dels Arínjols està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat. 








L’inventari de la població de teixos existents a la canal dels Arínjols, al vessant nord de Montserrat, s’inicia el 2009. En el transcurs d’un treball de camp realitzat el 2017, i de manera preliminar, es detecta una elevada mortalitat de plançons, la presència de peus adults morts, l'entrada de la cabra salvatge a la canal (que s'alimenta de teix, entre molts altres arbres i arbustos) i l'erosió creixent de la mateixa canal.






A la part alta de la canal la densitat de boix és força elevada, i preocupa que la mortalitat d'aquests arbustos per l’entrada d’una espècie exòtica invasora com és la papallona del boix pugui també afectar l'estabilitat del sòl i per tant ocasionar un increment de l'erosió.




El senderisme a la zona facilita l’activitat erosiva de l’aigua; com que no hi ha un camí marcat, el pas de la gent desenterra i trepitja les arrels dels arbres i modifica l’estabilitat del sòl. És difícil caminar per la canal (pel seu pendent i perquè el material del sòl no és estable) i el trepig no es concentra en una única zona de pas sinó que es dispersa arreu.




El tancament de la canal es realitza per dur-hi a terme treballs d'estabilització, disposar d’un marge de temps sense pas de persones que ha de permetre estudiar l’evolució natural de la canal i servir per a analitzar els resultats de les actuacions que es duran a terme sense la interferència de les persones ni del vandalisme.


Extret de la pagina gencat.

PETROGLIFS

 



A la muntanya de Montserrat trobem un dels registres de petroglifs més grans que existeix al món, el primer sistema de comunicació no verbal de la història de la humanitat. Es tracta de marques executades en tou. Els gravats d'aquests petroglifs es van fer quan el suport petri romania en estat hidroplàstic. La majoria d'aquests petroglifs romanen encastats a les superfícies de les estructures, per això tot indica que és l'obra d'una mateixa civilització.




És evident la similitud d'aquests signes amb altres signes que formen part d'antics sistemes d'escriptura com el signari ibèric o l'alfabet fenici entre molts altres.




Cal destacar la presència d'un signe repetitiu la forma esquemàtica del qual és idèntica a la lletra X del nostre alfabet, un signe que s'interpreta sagrat. És un símbol omnipresent a la muntanya de Montserrat.




La majoria els podem trobar en antics passos importants de la muntanya, convertits ara en camins, cal estar molt atent per visualitzar-los, ja que se solen confondre en el mimetitzat conglomerat montserratí.




En aquest cas la marca és diferent i sembla feta més a posteriori, però segurament també té algun segle...




Podrien ser per marcar els camins?

El que és clar és que alguna cosa ens indiquen..

Gràcies als petroglifs, els homes prehistòrics podien comunicar-se i deixar registres sobre les pedres, per la qual cosa es considera que aquesta tècnica és un antecedent llunyà de l'escriptura.




TRES EN RATLLA o CANAL ROJA


La Canal Roja, també anomenada Tres en Ratlla, és un dels molts barrancs secs montserratíns, bastant vertical i estret. Ideal per a practicar tècniques d'oposició i ràpel.

És una canal equipada per baixar en ràpel, entre 13 i 17 ràpels segons la nostra habilitat per desgrimpar. El més singular és el ràpel final amb un tram volat que dóna caràcter a l'activitat.  

Aquesta canal transcorre paral·lela al Joc de l'Oca, però morfològicament és molt diferent.







Aproximació 45 min


Resenya:Posa't les botes

Des del pàrquing de can Jorba anem vorejant el mas per l'esquerra per una pista de pujada. Passarem pel costat d'unes ruïnes d'una ermita.


Poc després veiem que la pista es bifurca, abans d'arribar a la bifurcació girem cap a dreta on hi ha marques vermelles. Seguirem en tot moment marques vermelles en una forta pujada que ens farà entrar en calor. Després de 30 minuts ja vam començar a flanquejar cap a fons de la vall per anar a buscar el barranc.


En arribar al fons de la vall, veiem una bifurcació, agafem la de la dreta en baixada, també té marques vermelles. A 20 m ens desviem cap al llit del barranc. Allà ens equipem.


Retorn 10 min

Des de la cova anem cap a esquerra (de cara al barranc) seguint un corriol molt clar.

A pocs minuts estem al pàrquing de Can Jorba.


Tot i que Tres a Ratlla és a la cara sud de Montserrat la majoria del temps anem a l'ombra ja que o bé ens protegeixen les parets altes o bé els trams estrets i encaixonats.

Al principi, els ràpels són més curts encara que alguns passen de 10 metres però n'hi ha molts que són 4 o 5 metres i de vegades és millor muntar-ho que fer-se mal.

Material

Casc, arnés, material per rapelar.



SINGULARITATS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE MONTSERRAT


El lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica




Accedint des de la plaça de santa Maria i dirigint-nos al pati interior (atri), al centre mateix d’aquesta ala, en línia amb l’eix de la basílica, trobem incrustada al paviment una inscripció epigràfica sobre pedra negra, que comença "Hinc quondam enixit", per indicar el lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica, davant del qual sant Ignasi de Loiola va abandonar les armes militars per esdevenir “recluta de la nova sacra milícia que ell anava a fundar”, diu la inscripció llatina.



Les escultures que mai no van arribar a coronar el nou campanar


Josep de Sant Benet escriptor i monjo benedictí, més conegut amb el nom popular de "fra Josep de les Llànties",ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, Tot i que no tenia estudis especials,des del seu ingrés al monestir va començar a llegir la Bíblia ia estudiar, i aviat va destacar pel seu coneixement de l'escriptura i la subtilesa a abordar qüestions complexes de teologia i mística.

Escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà i còpies manuscrites d'els quals aviat corregueren per Europa.

Va ser conegut com a "fra Josep de les Llànties", ja que tenia a càrrec seu l'entreteniment de les llànties del santuari.

El 1673 es va allistar a l'exèrcit reial i de pas per Catalunya, va treballar com a picapedrer al santuari de Montserrat, on se li va despertar la vocació religiosa.

per això es creu que va ser ell, qui obrà les estàtues gegantines que hi ha, encara avui, damunt de l’antic safareig

L'any 1677 el monestir li va encarregar les vuit escultures que havien de coronar el nou campanar que, finalment, no es va arribar a construir. 

Tres d'aquestes escultures es troben al jardí privat que tenen els monjos de Montserrat.



Les podem apreciar des de la llunyania quan ens dirigim caminant al pàrquing si mirem cap amunt el jardí dels monjos

Si aguditzem una mica la vista, també veurem un trosset de la campana i l'ermita de Sant Iscle.




Una fotografía de finals del sXIX del conegut com a "balco dels monjos"


antic cementiri dels pobres.




Avui dia l'escala que inicia al monestir i puja cap a santa Anna s'anomena les Escales dels Pobres, en record del cementiri homònim, que a la seva antiga base hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.



📷 Montserrat pedra i homes /A.Baste -P.F.Sauque.

A Montserrat actualment tambe hi ha un cementiri per als monjos –que són enterrats a terra i no en nínxols– sobre l’anomenat “Camí dels Degotalls”.




Detall de l'antic cementiri avui dia desaparegut a causa de les obres de remodelació del monestir.

Podem veure'l a la imatge per sota del segell.





Aquí el veiem encerclat al mapa de Joan Cabeza del 1909.

El corriol que surt al seu costat representat amb el número 33 seria l'antiga drecera de les ermites, avui dia anomenada "escales dels pobres".


LA SANTA MARIA


El campanar de Montserrat va ser construït a finals del s. XVI com a element de transició entre l’anterior església romànica i l’actual, de 1592. El formen dotze campanes, vuit de les quals col·locades dins de l’edifici i quatre més en una estructura metàl·lica afegida posteriorment.



El pes de cadascuna d’elles oscil·la entre 6.500 kg, de la més gran, la Santa Maria, i els 300 de la més petita.

📷 A la Foto la Santa María.6.500 kg.



Aquest campanar ha tingut vàries campanes. Les últimes, van ser dissenyades, fetes i fosses a Alemanya entre els anys 54 i 58.




Té una particularitat: totes elles tenen les inscripcions, com tota bona campana, en llatí. En canvi, la campana grossa té la inscripció del Magnificat en català i al seu voltant posa “Rosa d’abril, morena de la Serra”, tret del Virolai.




Text  sobre la Santa María extret de la página de la abadia de Montserrat.


PORTADA ROMANICA


L'únic element que es conserva del temple romànic de Montserrat és aquesta portada obrada al segle XII que es troba, segons s'entra a l'església, al començament del lateral dret del claustre de l'abat Argeric, adaptat com a atri de la basílica.




Consta de cinc arquivoltes en gradació. Els muntants, aixamfranats, s'alternen amb les columnes per a suportar una imposta, d'on sorgeixen les arquivoltes.




La decoració de la porta era força sumptuosa, però l'erosió n'ha mutilat i, fins i tot, esborrat una part de les escultures.




L'arquivolta central presenta temes històrics o figuratius, mentre que els capitells es van esculpir amb temes historiats i d'animals fantàstics.




A banda i banda del portal, a mitja alçada de les arcades, es van encastar dues figures. La de l'esquerra pot representar la figura d'un cavaller sobre un cavall o bé Samsó sobre un lleó,dominant l'animal.




La de la dreta és imposssible d'identificar puix està molt malmesa.






ESCLETXA DEL MORO (Cova de Sant Jeroni)

 



Recorregut per una impresionant escletxa ascendent situada en un recondit lloc entre la pared de l'aeri de sant Jeroni i la Canal del Moro.

Coneguda des de temps immemorials, pero sense despertar cap intarés espeleologlc. El Pare Guiu-Camps. monjo de l'abadia de Montserrat, en una entrevista a membres del GE Pedraforca el 1971, els hi fa esment d'una escletxa al funicular de Sant Jeroni,i ells, sense vlsltar-la la Incorporen al cataleg montserratí (1974)com a Cova de Sant Jeroni. La primera exploració que coneixem és la de membres del GES-CMB el malg del 1976. durant els treballs de catalogacio del volum 3 del Catálogo espeleologico de la provincia de Barcelona, que mai es va arribar a publicar. Sembla que els escaladors la conelxen com Escletxa del Moro.

Cal puntualitzar que és una ruta tècnica on haurem de grimpar i escalar en algun tram.

                          situació al mapa





situació de la escletxa encerclada en vermell


Acces 

Deixarem el cotxe a l'antiga estació inferior de l'aeri de Sant Jeroni ,pugem per la rampa d'asfalt que surt al costat de la carretera per anar a buscar el tram de pujada que en pocs minuts ens acosta al camí de l'Arrel.



Prenem direcció paret de l'aeri per arribar a una petita corva on començarem a pujar pel torrent de l'escletxa del moro, l'inici és molt evident ,una torrentera de blocs que haurem d'anar grimpant , fins que trobem uns trams més complicats amb unes cordes fixes, que anirem seguín, a les quals després se'ls afegeix un cable de vida.




Aquest és el camí emprat pels escaladors per a l'aproximació a la majoria de vies de la paret de l'aeri.







📷 Joan Vidal 

Acabades les cordes caldra anar resseguint la base de la paret cap a l'esquerra en sentit ascendent.






Arribarem a una zona més vertical tenint de 
superar un ressalt grimpant uns metres una mica complicats.





Arribarem a l'espectacular escletxa.


La boca es presenta com una escletxa d'uns 15 metres d'alt per uns 2 d'ample,un cop superad el conducte superior és pla i guanya una mica d'amplada.





Tot seguit tindrem d'escalar amb compte una galeria ascendent d'uns 45o d'Inclinació i uns 10 metres sense cap protecció (IV+),on es troba una curta corda de 4 metres a la zona superior.




Aquí és quan apareix la cirereta del pastís.

De sobte entrem en una gran i espectacular cova. (Cova de Sant Jeroni)









Dins apreciem enormes blocs de pedra en preuat equilibri i tol el sól recobert per una colada estalagmitica .




📷 Joan Vidal



📷 Joan Vidal 


Es pot realitzar un últim tram escalant una 20 m per una placa on trobarem fins a 4 assegurances i que ens portarà a un petit balcó natural en el qual podrem admirar aquesta cavitat tan especial.



📷 Joan Vidal 


Una oxidada cadena amb mosquetó ens facilita el descens.



Només queda rapelar per on hem anat pujat (trobarem instal·lacions amb mallon).



El retorn és pel mateix camí que hem fet de pujada.



Material

Arnés, aconsellable peus de gat,4 cintes,1corda 50m, material per rapelar i casc.

Imprescindible frontal.