BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

L’OCULTA I DESCONEGUDA ERMITA ANTIGA DE SANT SALVADOR

L'OCULTA I DESCONEGUDA ERMITA ANTIGA DE SANT SALVADOR 



Per escatir quan i com es van crear les primitives ermites montserratines cal furgar en la fosca història -més aviat prehistòria- de la muntanya, encara no és precisada en detalls, ja que és escassa la part documentada en aquest aspecte, i poc es pot extreure.


Poques dades erimitiques resten en ordre cronològic, des de la creació de Monasteriolum, segons alguns documents l'any 545, fins a les Constitucions que dicta l'abat Garsias de Cisneros, aprovades el 1495, que puguin concretar l'evolució de la vida dels primitius anacoretes montserratins.


Ms._1137_15-1024x719.jpg

Ermita de sant Salvador. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)


Aquí en el gravat la podem apreciar al lloc on avui dia encara es troven restes visibles.

Al costat de l’ermita, a la roca mateixa i integrat en el jardí, hi ha una gran balma que feia d’oratori (extern d’aquesta ermita) i que avui dia la gent confon amb la ermita com a tal.


El llenguatge arquitectònic de les primeres ermites es definia per la seva austeritat, la mida petita i una profunda connexió simbòlica amb el paisatge.


La que avui dia coneixem com l’ermita de Sant Salvador era anomedada temps enrere amb el nom de la Transfiguració,i no sempre va tenir la mateixa localització.

Abans de la situació que actualment coneixem ,es trobava al peu de la Agulla del Fesolet, prop del coll de la Mòmia.


De fet ,es té constància de vida eremítica en aquest indret en els segles XIII i XIV,a prop del coll on s’obre el punt culminant, camí de totes les ermites.


“En general, no els mirem,però hi són ; vestigis d´un llenguatge invisible que lluita per sobreviure”


 I 


L'enclavament també compta amb un petit espai pla que podria haver servit d'hort ,per abastir com a mínim l'anacoreta.

Si interpretem les restes de materials locals podem ubicar la planta senzilla i un màxim aprofitament de la llum, amb un llenguatge plàstic que està intrínsecament lligat al paisatge.


 


Pedra local utilitzada per delimitar i aixecar murs toscos en zones àrides


Ara més que mai cobra lògica el famós sarcòfag de l'espatlla de la roca de la Mòmia, el qual segurament va proveir d'aigua l'ermita fins a la posterior construcció del nou emplaçament.

A la meva manera d'interpretar i sentir les coses, la ubicació desprèn una forta energia tel·lúrica, la qual (com és el meu cas) pot arribar a produir un lleu mareig fins a l'adaptació; me'n vaig anar i torna dues vegades i en totes dues vaig tenir la mateixa percepció.


 


Així doncs estaríem davant d'una suposada construcció de la qual no tenim referència escrita ni gráfica.

UN MISTERIOS VESTIGI DEL PASSAT



Ubicada a la gran muralla nord Montserratina, es troba el Serrat del Moro; supèrbia muralla de trets ben definits.


El seu nom transmès de generació en generació és dels més antics de la muntanya i probablement es remunti a la invasió musulmana.

Des del seu cim, punt estratègic per observar l'enemic, els moros tenien emplaçat un dels seus llocs d'observació, d'aquí el nom.

A finals del segle VIII l'emperador Carlo Magne, després de anys de funestes batalles, va aconseguir expulsar els musulmans dels voltants de Santa Cecília.




A la base de la seva gran paret hi ha uns enormes blocs caiguts que formen un reducte natural amagat als ulls del passejant.







S'hi troba un màgic espai de geometria complexa, en el qual els escaladors tenen des de l'any 1960 l'inici d'un dels itineraris montserratins més importants: via Mas-Brullet.





El detall més curiós el trobarem a la “porta d'entrada”, on s'aprecien perfectament dos grans forats, perfectament picats a mà.

Un diria que són antics i anteriors al pas dels escaladors.


Quina seria la seva comesa?perquè es troben en aquest enclavament tan llunyà al camí?


A la part oposada s'intueixen també uns cantells picats on potser recolzar de paret a paret algun tipus de marc on situar una possible porta.





L'espai queda encaixonat pels blocs i delimitat en un dels flancs per dues grans pedres que algú en el passat va haver de moure.






Les pedres són de grans dimensions i caldrien diverses persones per situar-les al lloc, la seva posició delata que no hi són per atzar.





Des del presbiteri si mirem cap amunt podem meravellar-nos amb la catedral allà enclavada

COVA DE LES ARNES


Serrat de la Codolosa 



Descripció:

La Cova es una habitació natural sense estructures, orientada cap a sol naixent. Té una cisterna interior que s'omple amb l'aigua de la pluja que és recollida mitjançant un sistema de canals. També trobarem marges de pedra seca, una cavitat, un mur exterior i una porta rematada amb totxo massís.






Història:

Balma ocupada des del Paleolític Mig (-90.000 a -33.000) fins al període iber (-650 a -50), tot i que es desconeix quin ús se'n va fer. A aquestes èpoques corresponen les peces, algunes bifaces, diversos fragments de ceràmica iber i un tros de morter, que hi ha al Museu de Montserrat. Al Museu de Coses del Poble de Collbató també hi ha alguns fragments de ceràmica.

Més recentment va servir de corral d'arnes.




Aproximació:

Deixem el cotxe a l’àrea de Pícnic de l’Ermita de la Salut (al municipi de Collbató). Des del mateix aparcament prenem el corriol en direcció nord que puja pel torrent i anem directes a la paret. 

TEMPS PASSAT...

Aquesta vegada l'entrada al blog és reflectir un sentiment personal relacionat amb el passat.



Juny 1985 "LLAGRIMES D'ESTELS" 


Juny de l'any 1985, a l'estació de tren de Renfe a Fabra i Puig (Barcelona), sortia el tren que pujava a Monistrol (llavors encara amb seients de fusta i un respatller de sky gairebé sempre esquarterat i malparat).


Un cop arribat a Monistrol l'objectiu era situar-se a l'inici de la carretera que pujava al monestir i fer auto-stop fins que algun amable conductor parava.

El meu destí era Santa Cecília;gairebe sempre m'acostaven, altres em tocava caminar.


Aquell estiu tenia la il·lusió d'equipar el meu primer itinerari d'escalada a la muntanya de Montserrat.



Resenya extreta d'internet 



La zona triada era el contrafluix de patriarques, una petita zona propera a santa Cecília ia tocar del camí de l'arrel,on tan sols existia un altre itinerari equipat per aquell temps.



1A ASCENSIÓ 


Piada de l'època plasmada al llibre de piades de santa Cecília.


En aquells anys començava amb força l'auge de l'escalada esportiva i jo em disposava a obrir un curt itinerari "LLAGRIMES D'ESTELS",de 25 metres que seria graduat en 7b+ (recordem que parlem de l'any 1985...)




2 mesos més tard vaig passar uns dies escalant amb un parell d'amics del sud d'espanya,(un d'ells el conegut escalador granadí Javier Morales) i vam aconseguir fer la primera ascensió.


Aquest va ser el meu primer itinerari equipat a Montserrat i també l'únic on a les guies apareix el meu nom.



Més endavant juntament amb el meu amic i company de cordada Xavier Buxó, també vam equipar un curt itinerari graduat en 7a a la zona d'agulles (a la roca de la Barana), el nom del qual era :"ahir a la nit vaig somiar que tornava a Manderley"; l'itinerari va quedar reflectit únicament en un petit llibre de piades que existia al refugi.



Cara Est de La Barana 


En desaparèixer el llibre la via va quedar en l'oblit i al cap dels anys crec que algú es va apropiar l'autoria i li va canviar el nom a la via...



També en aquelles dates, junt amb el meu amic "Pochas" comencem un projecte a l'agulla del Gat (Sant Benet).

Malauradament va tenir un accident practicant boulder, el qual el va mantenir retirat de les parets molt de temps.


És llavors quan Cesc Rosell i Nacho gancedo (sense jo saber res) van reprendre aquest projecte,fent-se-la seva, van col·locar alguna assegurança més i van batejar la via com "una burbuja en tus venas".



Principis dels 90' al costat de Juan Belego obrim un parell d'itineraris als fantàstics esperons de Degotalls: DISBAUXA(esperó Poseído)i CARGOLS MISTICS (esperó Apol-lo)




Resenyes dels itineraris


Just després d'allò em vaig mantenir apartat de l'escalada per motius personals gairebé 35 anys i en tornar a prendre contacte i llegir informació d'itineraris m'adono que tampoc no m'esmenta en les obertures d'aquestes rutes... jejejeje...


A tots ens agrada que es reconegui la nostra feina...i sobretot a mesura que un va agafant anys s'adona que potser no és important, però m'agradaria que quedés escrit.









ESCLETXA DE SANT SALVADOR

 


📷 Foto Joan Vidal 


Víctor Balaguer en la seva obra Guía de Montserrat y de sus cuevas (1857) torna a parlar de la seva coneguda visita a les Coves del Salnitre i com ja era habitual a l'època és d'estil romàntic i amb un to fantàstic. 

Però sembla que també parla d'una “rendija que da acceso a una gran grieta” i la situa a l'interior de l'ermita de Sant Salvador.

Aquesta cita dóna peu a Puig y Larraz a catalogar en el seu Cavernas y Simas de España (1896) una: sima o grieta de Sant Salvador. Aquesta cita es va repetint, sense cap dada, al Catàlech (1897) de Font i Sagué, el Recull (1909) de Faura i Sans i arriba fins al catàleg de Termes (1952).





📷 Fotos Joan Vidal


Coneguda de fa molts anys pels escaladors que la coneixien com avenc o pou de la Trompa (de l'Elefant) i que segurament van donar notícia a membres del GES – CMB que el març de 1953 van portar a terme la primera exploració que tinguem notícia.

Segurament, els del GES van recuperar el nom d'Escletxa de Sant Salvador dels antics catàlegs i la van anomenar així. No tenim gaire clar que sigui la mateixa esquerda que cita V. Balaguer i que situa dins l'ermita de Sant Salvador, ja que no és el cas. 

Potser la informació oral que li van donar no era gaire fidedigna i volien dir que l'esquerda era vora l'ermita i no dins. Després de més de 150 anys serà difícil d'esbrinar...

Malgrat ser una cavitat prou coneguda, ha estat sempre poc visitada.

Font: Espeleoindex.


***********


L'entrada d'uns quatre metres d'alt, és força estreta. Potser en la part més espaiosa deu tenir 50 centímetres d'amplada.

Superats un parell de metres d'estretor, la rampa pronunciada s'eixampla i segons les descripcions desemboca en un primer pou amb notables colades fins la cota -16, segueix amb un nou pou de 12 m i finalment un tram vertical de 9m que es pot realitzar en oposició fins arribar al punt final de la cavitat a la cota de -39 m.

MONEY,MONEY,MONEY...

 



L'any 1987 la Generalitat declara el massís de Montserrat PARC NATURAL.


El Patronat de la Muntanya de Montserrat va ser creat per Decret Llei l’any 1950, porta la gestió del Parc Natural i (teóricament...) farà les altres actuacions que exigeixi l'interès general. 

Aquesta institució, actualment és de caràcter públic, adscrita a Presidència de la Generalitat, titular de manera simplificada, de la gestió del Parc Natural i te les competències i serveis de caràcter municipal. Te cura de les funcions forestals, urbanístiques, culturals i turístiques, de la neteja i el manteniment del Parc, senyalització de camins i el seu arranjament, prevenció d’incendis i possibles esllavissaments.



*Estructura

_____________

La complexitat de les funcions que té assignades el Patronat obliga a revisar la composició i l'estructura dels seus òrgans de govern i executius. En aquest sentit, la Llei estableix la continuïtat de la Junta del Patronat, ara anomenada, més pròpiament, Ple del Patronat, en el qual són representades, d'una manera equilibrada, totes les institucions que per un títol o un altre han d'intervenir en la deliberació i la presa de decisions; la reorganització de la Comissió Executiva, per a fer més eficient i àgil l'administració ordinària del Patronat; la legalització de la figura del gerent, que ha de portar l'administració diària i immediata, i la regulació en termes generals dels òrgans administratius i tècnics.


*La Presidència

_________________

La Presidència s'erigeix en la figura del president de la Generalitat de Catalunya.


*La Vicepresidència

_____________________

La Vicepresidència s'erigeix en la figura del Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.


*El Ple

_________

El Ple està format pel president, pel vicepresident o vicepresidents i pels vocals següents:

Els consellers d’Interior, de Cultura, de Territori i Sostenibilitat, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i d’Empresa i Ocupació.

Els alcaldes dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat, i Marganell.

Els presidents dels consells comarcals de l'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.

Els presidents de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

El delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, d'acord amb el que estableix el Reial Decret 2837/1982, del 15 d'octubre.

Tres persones nomenades pel Pare Abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat.

El president de la Comissió Executiva.

(Aquest president té al seu càrrec la tramitació administrativa de les actuacions del Patronat, l’execució dels acords del Ple, el seguiment de les obres i dels serveis, a més del comandament del personal del Patronat).


Corresponen al Ple l'alta direcció i el govern del Patronat en el compliment de les finalitats que aquest té assignades.


*La Comissió Executiva*


_________________________


La Comissió Executiva està formada pels membres següents:

- El president, nomenat lliurement pel president de la Generalitat.

- Cinc representants de la Generalitat designats respectivament pels consellers d’Interior, de Cultura, de Territori i Sostenibilitat, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i d’Empresa i Ocupació.

- Un representant de la Diputació de Barcelona escollit per aquesta.

- Un representant dels municipis del Bruc, de Collbató, de Monistrol de Montserrat i de Marganell, el nomenament i la renovació del qual corresponen als quatre ajuntaments per acord entre ells.

- Un representant de l'Administració de l'Estat designat per aquesta.

- Dos representants del Monestir de Santa Maria de Montserrat designats pel Pare Abat.


(La Comissió Executiva assumeix les funcions de direcció immediata i d'administració ordinària en tot allò que correspon a les competències i les potestats del Patronat).


____________________________________________


-- L’empresa L’Agrícola Regional S.A. gestiona els serveis de cultura (museus, audiovisual, conferències..) d’hostalatge, restauració i comerç del recinte, així com els serveis de manteniment, neteges, conservació, vigilància, atenció als visitants..... de tot el conjunt. També té un Gerent que és el responsable del seu funcionament. --- L’Agrícola Regional té el seu origen l’any 1913, quan l’empresa gestionava el patrimoni del monestir (bàsicament terres). En l’actualitat realitza una gestió del recinte, similar a una concessió. Té 15 milions d’euros de pressupost anual, treballa 365 dies l’any, té més de 300 treballadors directes (una mitjana diària de 210) Té cura del subministrament de 4 Gw de llum – 140 milions de litres d’aigua, extreta del Llobregat, tractada i pujada fins a dalt del recinte – Recollida selectiva de més de 600 Tm. de deixalles. – l’oficina tècnica gestiona 3,500 ordres de treball i de manteniment a l’any, -


-- La Fundació Abadia de Montserrat fou constituïda l’any 1997 i és la institució que té per objectiu, ajudar a mantenir, a promocionar i a fomentar tots aquells valors més propis del monestir i del santuari de Montserrat com són els espirituals, els socials, els culturals i els ecològics. També té la finalitat de recaptar diners per a la restauració del santuari i de tot el conjunt, per aconseguir que en l’any 2025 es pugui celebrar dignament el mil·lenari de la seva fundació. Al llarg de la seva història, el poble català ha contribuït, amb les seves almoines, a la construcció d’aquest gran Montserrat i ara la Fundació Abadia de Montserrat té cura de continuar demanat aquestes almoines, doncs si bé Montserrat obté amb els serveis d’hostatgeria i sobre tot dels comerços uns beneficis pel seu manteniment, sempre manquen molts diners per la restauració i renovació de tot Montserrat de cara el futur.


-- L’empresa Ferrocarrils de la Generalitat gestiona el Cremallera i els dos funiculars. (El de Sant Joan i el del camí de la Santa Cova)


-- L’empresa de l’Aeri de Montserrat té cura i gestiona aquest mitjà de transport.



***************************




Montserrat genera un impacte econòmic de més de 314 milions anuals a Catalunya


Així doncs ens trobem davant d'un gran pastís el qual té molts trossos a repartir...


COVA DE SANTA ANNA VELLA

 







Sí Baixem des del pla de les Taràntules pel camí de la drecera de l'ermita de santa Anna,a peus de Gorros,una mica abans d'arribar al torrent de Santa Maria, podem veure a l’esquerra entre els arbres,les traces d’un petit corriol que en tan sols cinc metres de fácil pujada ens permet arribar a la que es coneix com Cova de Santa Anna Vella.







Els mapas anomenen aquesta balma com a cova de Santa Anna Vella. Probablement pensant el fet que la majoria d'ermites, abans del seu emplaçament actual, havian estat en una balma. 




A les fotos apreciem les creus gravades a les roques en un lloc molt proper a la balma.

Cal destacar la presència d'un signe repetitiu, una forma esquemàtica la qual es idéntica a la lletra X del nostre alfabet, un signe que antigament s'interpretava com a sagrat. És un símbol omnipresent a la muntanya de Montserrat.

Cal estar molt atent per visualitzar-les, ja que se solen confondre en el mimetitzat conglomerat montserratí.





CAL PREOCUPAR-SE?


Fantàstica fotografia que reflecteix 

bé pels escarpats llocs que passen les cabres.

📷Matthias Scholz

.



La cabra salvatge, com a herbívor principal en zones muntanyoses i rocoses, ha tingut un paper fonamental en els ecosistemes durant mil·lennis. 


Són els anomenats enginyers de l'ecosistema perquè fan que es mantinguin processos essencials (p. ex., cicles de nutrients, dispersió de llavors), afavoreixen la biodiversitat (generen pegats de diferent vegetació que acullen espècies diferents de flora i fauna) i mobilitzen l'energia dels nivells tròfics inferiors (plantes, molses, fongs) a nivells tròfics superiors (depredadors, carronyers,descomponedors). 


En definitiva, un sistema sense herbívors és un sistema empobrit, disfuncional i incomplet ja que plantes, herbívors i depredadors porten coexistint milions d'anys, i aquestes interaccions són el motor de la biodiversitat que avui coneixem i en podem gaudir. 


Aleshores, per què preocupar-se per les cabres i les plantes si han conviscut des de sempre? 


La raó principal és precisament l'alteració d'aquest equilibri, ja sigui per excés o per defecte d'aquests herbívors. Tan dolent pot ser tenir pocs herbívors com tenir-ne un excés. Si n'hi ha molt pocs, els paisatges s'homogenitzen, es perd diversitat d'hàbitats herbacis amb la seva flora i fauna associats (papallones, rèptils, orquídies) i les funcions que exerceixen en el sistema, com pol·linitzadors de plantes, dispersors de llavors, descomponedors de matèria orgànica, fertilitzadors, etc. 


També es redueix la diversitat d'estructures (vegetació de forma i mida diferents), s'incrementa i s'homogenitza el combustible forestal i aleshores augmenta el risc i la propagació d'incendis.


Per contra, si hi ha massa cabres (com és el cas actual al massís de Montserrat), aquestes exerceixen una pressió insostenible sobre la vegetació, degradant-la i comprometent-ne la regeneració i els organismes associats (pol·linitzadors, dispersors, micorizes, etc.). 


A més, en els casos més accentuats, la cobertura vegetal es veu minvada (inclosos els líquens i molses de les roques) i s'aguditzen els processos erosius, perdent-se el sòl que serveix de sustentació a la resta del sistema, i que ha trigat segles a formar-se. 



Valeriana tarraconensis


Com que les cabres no consumeixen per igual totes les espècies de plantes, les espècies més vingudes de gust es veuen notablement més afectades i deixen de créixer amb la seva forma i port natural, quedant rabassudes i acantonades en aquelles zones on no arriba a la dent, la peülla o la banya de les cabres. 


La contínua i excessiva insistència per part de les cabres provoca que cada nou brot, amb fulles i flors sigui consumit, sense arribar a produir fruits i llavors que permetin la regeneració i perpetuació d'aquestes plantes. 


Es posa, per tant, en perill la conservació de nombroses espècies, algunes protegides, igual que els hàbitats de què formen part.


La presència de la cabra salvatge és imprescindible per al compliment de moltes funcions ecològiques necessàries a l'ecosistema però cal tenir en compte que un excés d'individus (cosa que succeeix actualment),pot posar en perill la conservació d'espècies i hàbitats protegits, i la resta del sistema en conjunt.




A més a més del perill que comporta tal quantitat de cabres movent-se pels cims de les agulles, amb la consegüent caiguda continuada de roques a zones de pas.

Lamentable ja va morir una noia pel cop d'una d'aquelles pedres i són nombrosos els accidents per aquesta causa.


***************


Les cabres van arribar a extingir-se de la muntanya de Montserrat abans del canvi de l'últim segle, però, es va decidir la seva reintroducció a la muntanya de Montserrat. Per això es van traslladar fins aquí exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports de Beseit.


Això es va valorar perquè era recuperar biodiversitat i recuperar història.


El pla de reintroducció es va iniciar el dia 13 d'abril del 1995. En total, es van alliberar tres mascles i dues femelles.


El 1996 van arribar vuit cabres més i vuit més l'any següent. Finalment, sis més el 1999.


Actualment, es pot dir que aquest segle XXI la cabra salvatge ha tornat a conquerir la muntanya de Montserrat, ja que ja n'hi ha al voltant dels 350 exemplars.


********************


La principal amenaça per a aquesta espècie és el "Rececho"

El "Rececho " és una modalitat de caça individual. El caçador selecciona un lloc i intenta buscar l'animal més gran, és a dir, el millor trofeu.

Es practica a peu i intervenen un únic caçador i un guarda que supervisa la cacera, i és necessari en molts casos la presència d'algun auxiliar per al transport dels animals.





Anunci de licitació de permís de caça GENCAT. 💰💰💰


Quins són els tipus de caça?

Cacera esportiva. ...

Cacera comercial. ...

Cacera amb fins científics. ...

Cacera de control d'espècies perjudicials.




******************


És la cabra una espècie autòctona del massís de Montserrat?



Hi ha gravats dels monjos a l’edat mitjana amb les cabres (encara que jo no els he vist...)


********************


LES CANTIGUES D'ALFONS EL SAVI 

Cantigues de Santa Maria durant la segona meitat del segle XIII (entre 1270 i 1282)


En el seu moment recollida pel rei castellà Alfons X el Savi (1221-1284) Aquestes cantigues són 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor a la Mare de Déu. La majoria d’aquestes composicions expliquen diversos miracles relacionats amb la intervenció de la Mare de Déu.


D’aquestes cantigues, sis estan dedicades a fets relacionats amb la Mare de Déu de Montserrat. 


Ens fixem especialment en una :

(Cantiga 52) –Narra com Nostra Senyora abasteix de llet el seu santuari fent baixar cada dia cabres salvatges de la muntanya. Aquest fet durà quatre anys ininterrompudament fins que un dels clergues robà una de les cabres i se la menjà.



Així doncs, tant en el text com en els gravats es pot constatar l'existència de cabres a l'edat mitjana.


Però òbviament això forma part de les llegendes...o no.