Un corrent tel·lúric (del llatí tellūs, "terra"), o corrent terrestre, és un corrent elèctric que es mou sota terra oa través del mar. Els corrents tel·lúrics són el resultat tant de causes naturals com de l'activitat humana, i els corrents discrets interactuen en un patró complex.
Els animals i l'energia tel·lúrica
La majoria de persones sóm incapaços de captar les forces que provenen de la Terra. En canvi, els animals sí que tenen aquesta facultat desenvolupada. De fet, les catàstrofes naturals són detectades amb antelació per la majoria d'animals, però no pels éssers humans, els quals hem perdut aquesta sensibilitat singular.
Actualment se sap que les abelles o les formigues s'instal·len en aquells llocs adequats des del punt de vista de l'energia tel·lúrica.
La muntanya de Montserrat té una energia especial. Com altres centres energétics del món, diuen que la Muntanya és un dels xacres del planeta.
A tocar de l'ermita de Sant Jaume trobarem el que se suposa era un refugi trogloditic, un forat angost del qual s'han realitzat diversos estudis de les energies tel·lúriques tan presents a la muntanya de Montserrat.
L'energia tel-lúrica procedeix del interior de la terra i puja fins a la superficie, incidint en la biologia terrestre. - També es pot definir com: una energia cosmica que quan es creua amb centres d'energia terrestre, com ara els rius subterranis. genera un camp magnétic, degut a la fricció de l'aigua subterránia en moviment contra les superfícies que la delimiten, produint les corrents eléctriques i els camps electromagnétics naturals de la terra.ja que la terra es pot considerar com un gran generador eléctric.
Els druides n'eren mestres, doncs internaven als seus alumnes, des de molt petits fins als 20 anys, en contacte total amb la natura i aixó els permetia coneixer les plantes, els seus poders medicinals, els astres i el contacte amb els esperits de la natura. Eren mags i endevins amb medis naturals ... Pero tenien un gran problema i és que les ensenyances es feien per via oral, no hi havia escrits i per aixo s'ha perdut aquella mena de ciéncia-religió.
Els senders del Drac, els camins de la Serp o bé les linies Ley són diferents noms en que són conegudes aquestes alineacions d'energia, que es localitzen en vértex magnétics, a la majoria en llocs sagrats Alguns d'aquests llocs sagrats són: el famós Stonehenge, Glastonbury, la Catedral de Chartres i Montserrat (considerat un gran vértex magnétic) També es diu que el Camí de Santiago segueix per una línia Ley.
El triangle màgic de Catalunya
El planeta Terra és ple de corrents energètics que envolten el globus com una troca de llana. La malla de vectors enèrgètics és tan complexa i espessa que es pot afirmar que gairebé qualsevol racó del món és apte per captar algun tipus d'energia.
No obstant això, de tant en tant és interessant assenyalar la presència explícita de zones que, per la seva ubicació geologràfica particular, són hubs energètics d'especial singularitat.
És el que passa amb una de les zones més màgiques de Catalunya. Es tracta de la zona que queda a l'interior del que anomenen el triangle energètic. Aquest triangle delimitat per tres vèrtexs que, per les seves característiques geològiques i geogràfiques, són tres grans centres d'energia tel·lúrica. Aquests vèrtexs són; la muntanya de Montjuïc, la serra de Montserrat i el massís del Montseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada