BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

LA NEGRA DE MONTSERRAT


Un dia els serveis de rescat reben una trucada molt comuna a la muntanya. S'ha perdut un escalador i s'inicien els protocols de cerca i de rescat. Entre ells hi havia un helicòpter.



Torrent de Sajolida 


Després de diverses passades pel massís de Montserrat sense resultat, descobreixen un home que els fa senyals des d'un cingle. La joia és immensa entre la patrulla de cercadors. La sorpresa ve quan baixen a terra i descobreixen que l'home no era l'escalador que buscaven, és més, aquella persona ningú la buscava perquè ningú no l'havia donat per desapareguda.


L'home desorientat i certament al·lucinat pel calvari viscut, els explica als bombers unes històries molt estranyes que tenen a veure amb "ratolinets vermells" i altres al·lucinacions que el pobre patia després de portar diverses jornades perdut a la muntanya. Entre les històries els diu que porta dies… “dormint amb la negra”. Quan els bombers van al lloc indicat per l'home descobreixen al fons d'un avenc, les restes mortals del que semblava una dona. Era una dona, només quedaven els ossos i les restes de pell ennegrida pel temps; perquè la dona era, o va ser, blanca.


Es tractava d'una turista holandesa que s'havia perdut dos anys enrere i que no l'havien trobat mai malgrat buscar-la durant uns quants dies. Les anàlisis forenses van dictaminar que no va morir de la caiguda, només tenia un turmell dislocat. 

El més terrible és que es van trobar branques i arrels d'arbustos que la infortunada havia intentat convertir en una escala per sortir de la tancada. L'agonia segur que va ser terrible, perquè va morir de gana i set.


En aquell forat va dormir durant dies l'home dels “ratolinets vermells”. Els familiars de la turista, finalment, van poder donar sepultura al seu familiar. L'escalador que al principi van sortir a buscar els bombers, malauradament, també havia perdut la vida. L'home que deia que “dormia amb la negra”, es va recuperar i fins i tot va ser entrevistat per Paco Lobatón al desaparegut programa de televisió: Quién sabe donde?


Resenya torrent de Sajolida 


No es va aclarir mai que va portar aquest home, que no era un muntanyenc, a caminar només per la muntanya. Potser el seu destí va ser conduir els bombers fins a les restes del que al poble de Collbató i Monistrol, uns quants, coneixen com el cas de: “La negra de Montserrat”.


Aquesta trista història és real i em va ser contada pels bombers protagonistes.


Extret del blog:Javier Coria.



Hem de pensar que aquests esdeveniments van esdevenir a principis dels anys 90' ...quan no existien els mòbils.( la telefonia mòbil digital a Espanya es va originar el 25 de juliol de 1995. En aquesta data, el Govern va autoritzar Telefónica Móviles iniciar el servei de GSM.)

Amb la qual cosa una emergència a la muntanya es veia abocada a tenir familiars que et trobessin a faltar o bé que algú veiés l'accident en el moment.

Personalment recordo que després de diverses jornades de recerca infructuosa es va fer una crida a totes les entitats excursionistes de Catalunya a col·laborar (aportant un parell o més de socis de l'entitat) en una jornada on es realitzaria una recerca massiva per tot el parc natural.

De l'entitat en què jo en aquell moment estava federat vam pujar 4 integrants i ens vam reunir a primera hora del matí a la plaça del monestir, on podien haver-hi més de 200 persones, entre policia, bombers, membres de rescat, federats i fins i tot el president aleshores de Catalunya (Jordi Pujol).

Se'ns va facilitar un walkie i se'ns va adjudicar una ruta a seguir.

Passat el migdia ens van avisar que ja havien trobat (mort) l'escalador extraviat.

Pel que sembla baixava al costat d'altres companys de realitzar el cim de la Gorra Frígia, es va aturar a canviar-se el calçat, els companys van continuar baixant sense donar importància al fet que trigués una miqueta.

Ja a baix i passat més estona del compte van deduir que alguna cosa no anava bé.

El seu company s'havia desorientat i això, juntament amb l'arribada de la nit, va fer que caigués per la part del darrere de l'agulla, perdent així, malauradament, la vida.

la història explicada al principi ve estretament conjunta amb aquesta...buscant a aquest escalador (ja mort), es trobaven altres dos cossos atrapats enmig del Torrent de Sajolida,sense material per ascendir o descendir i sense cap relació entre tots dos... per sort...un d'ells amb vida.



La sajolida ,una de les plantes remeieres i aromàtiques més populars al Bages. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada