BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

RESTAURANTS DESAPAREGUTS DALT LA MUNTANYA DE MONTSERRAT


RESTAURANT SANT JERONI 

Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada una ermita ,després reconvertida en restaurant (1910)per el propietari de la Fonda de les Coves, de Collbató. L’explotació anava a càrrec dels senyor Pere Bacarissas .



Gent arribant a dinar pujada dalt el ruc...al restaurant de dalt sant Jeroni.


RESTAURANT SANTA CECILIA 

 



Des del monestir de santa Cecília de Montserrat, anant en direcció a can Maçana al marge de la carretera, hi havia un petit restaurant conegut com el restaurant de Santa Cecília del que ja no en queda ni rastre. Els vestigis d’aquest restaurant, tancat ja fa molts anys, quedaren eliminats pels aiguats de l’any 2000. On hi havia el restaurant es troba la font anomenada de Santa cecília. 


Gran Restaurant Perelló i Busquets.




Bonica postal antiga on es veu el restaurant i la seva situació.els seus menjadors foren l'escenari de l'apat inaugural del cremallera de Montserrat el 6 d'octubre del 1892.


un dels racons historics de Montserrat.
A principi de segle XX una dinar costava tres pessetes a la planta baixa; al primer pis la qualitat ja oscil·lava entre quatre i sis pessetes.
el menjar era a la carta.






CAFÉ -RESTAURANT DEL MONASTIR


Porta que dona a la escala de cargol,que donava al restaurant 


Fotografia de Montserrat feta cap al 1935 des de les cel-les de Nostra Senvora. amb la façana del monestir encara sense construir. Al costat de l'entrada del restaurant (on hi ha actualment la torre de l'Abat), hi havia una cafeteria que tingué poca durada.



Foto 📷 Albert Jamsada 


RESTAURANT DE SANT JOAN 



A la foto podeu apreciar l'actual capella de sant Joan i el desaparegut restaurant adossat a la paret.


L'any 1892 a les ruïnes de l'antiga ermita de Sant Joan de Montserrat, s' hi va instal·lar un mirador, a més d'un petit berenador dotat amb grans finestrals. Més endavant, l'any 1919, es va edificar un ampli edifici quadrat, de nova planta, destinat a restaurant. El 1938, el restaurant va ser annexat com a dependència de l'hospital militar instaurat al recinte del Santuari, però en la immediata postguerra va ser rehabilitat i va continuar la seva activitat. La seva clausura als anys 90 va comportar la degradació i l'acció incívica en l'edifici i en tot l'entorn, inclosa la capella de Sant Joan; finalment, el 2006 va ser enderrocat. 


octavilla publicitària del desaparegut restaurant de sant Joan.


RESTAURANT COLONIA PUIG 



Aquest hotel se situa en plena Montserrat de manera que la tranquil·litat que hi ha és absoluta, aquest hotel restaurant oferia serveis de casaments, comunions, bateigs i esdeveniments de tota mena.
Cal dir que durant els anys 30 era un hotel de luxe amb tot allò que això comporta quant a comoditats i serveis.


Interior del restaurant de la colonia Puig.1911.


BURROS,RUCS I ASES...

la vinya nova

Antigament abans de l'arribada dels funiculars, aeris i cremalleres, pujar a la muntanya de Montserrat era tota una aventura i més si volies fer una excursió pels voltants o fins i tot pujar al mirador de sant Jeròni per menjar-te al seu proper restaurant el famós " arròs a la catalana".

Una de les millors maneres de fer-ho si disposaves de “dinerito”, era llogar els serveis de guies amb cavall o ase al costar de la font del miracle al monestir.


Dibuix extret d'un llibre de l'època, on s'aprecia el camí antic de sant jeroni.


aquí podem apreciar els preus dels guies i la cavallerissa segons les destinacions escollides pels visitants a la muntanya.els preus són de l´any 1909.

(crec que no estan actualitzats...😅)


l'excursió amb cavalcadura des de la plaça de la font del miracle fins a dalt sant Jeroni...

📷 Foto extreta del llibre :Montserrat -recull gràfic-per Salvador Redó - Jaume Pons


pels voltants del monestir...


en no existir encara el funicular ni el tren cremallera, l'únic mitjà per accedir a l'interior de la muntanya de montserrat era aquet ; a banda, és clar, de l'ascensió a peu.la foto correspon a una romeria.


la font del miracle (actual font de l'abat Oliba) on es trobava el despatx de bitllets per a les excursions amb cavallerissa.

📷 Foto extreta del llibre :Montserrat -recull gràfic-per Salvador Redó - Jaume Pons



Arribada al restaurant de sant jeroni 

L'ATEMPTAT

1981 Un escamot de Terra Lliure destrueix el repetidor de TVE a Montserrat

L'acció deixà el Bages, el Berguedà i el Solsonès sense imatges televisives.


"Els preparatius del «Día de las Fuerzas Armadas» continuaven el seu curs. L'habitual ocupació policíaca que pateix Barcelona es veia augmentada aquests dies per l'arribada prevista dels reis espanyols a la ciutat per presidir la desfilada militar. A més a més, aquesta havia de ser transmesa per televisió a tot l’Estat espanyol. La vigilància policial feia molt difícil la realització de qualsevol acció de protesta. Un principi de l'acció guerrillera consisteix a fugir de les concentracions de forces de l'enemic i atacar els llocs més desguarnits...


La tarda del 30 de maig de 1981, un cotxe s'atura a l’explanada del monestir de Montserrat. Dos xicots baixen del vehicle i descarreguen un parell de motxilles. Un «bona sort», per tot comiat, i el cotxe desapareix carretera avall. Els muntanyencs agafen les motxilles i enfilen el camí de Sant Joan, per trencar més endavant cap a Sant Jeroni.


Arriben a l’antic restaurant, ara en runes, quan ja comença a fer-se fosc. Passen de llarg i pugen les escales que porten fins a la punta de Sant Jeroni, on hi ha instal·lat el repetidor de Televisió Espanyola. Arriben al capdamunt, i aprofiten la darrera claror del dia per gaudir del panorama. L’únic to verd del paisatge prové dels matolls i dels arbres. Probablement els civilons estan molt ocupats amb la desfilada de l’endemà. Tant de bo!


Ja és negra nit quan desfan una part de camí i es fiquen al mig del bosquet que hi ha baixant, a mà dreta. Uns cinquanta metres més avall s'aturen prop d'un arbre. Al seu costat hi ha, com per atzar, una llauna d'oli de cotxe completament rovellada. És el senyal. Retiren la llauna i furguen enmig de la fullaraca i la terra. Apareix un bidó de plàstic hermètic. A dins hi ha tres quilos de goma-2, dos detonadors, un rotlle de cordó detonant i metxa lenta (Bikford) amb metxa d'encenedor. Fa una setmana que tot aquest material els espera allà. Qualsevol control pel camí els hauria trobat completament nets.


Ara no cal torbar-se. Agafen el material, connecten la metxa d'encenedor amb la metxa lenta, i aquesta amb els detonadors. El dispositiu es fa per duplicat per garantir-ne l'eficàcia. Amb tot a punt tornen a anar al costat de la barraca del repetidor, a menys de 200 metres de l'amagatall improvisat.


Un martell d'escalada obre pas en una de les finestretes de vidre de l’edifici. Un cop dins, col·loquen una càrrega de quilo en cadascun dels tres armaris de control de retransmissió, i les relliguen amb el cordó detonant. Col·loquen els dos mecanismes de detonació a les càrregues dels extrems. Tanquen els armaris i posen tot el que troben a l'abast davant de les portes. Finalment es cala foc als extrems de les metxes d'encenedor i comença la cursa. Són les onze de la nit.


Mitja hora més tard, arriben a Santa Cecília, on els espera el mateix cotxe de la tarda. Cap a les tres de la matinada, mentre els membres de l’escamot dormen a casa seva, una fortíssima explosió retruny per tot el massís de Montserrat. Els civilons de servei al monestir, inquiets, munten un control a l’entrada, sense saber, però, de què es tracta.


L'endemà, els empleats de l’aeri de Sant Jeroni van trobar els vidres trencats a l’estació superior. Van anar cap al repetidor i van descobrir que havia pràcticament desaparegut. Aquell dia, les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà no van poder veure la transmissió de la desfilada. La comunicació del primer canal va trigar quinze dies a restablir-se; la del segon canal, més d'un any, fins als mundials de futbol.


Extret de Terra Lliure 1979-1985


COLONIA PUIG



Si aneu per al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat, us trobeu amb aquesta (avui dia) ruïnosa construcció : l'antic Hotel Colònia Puig .




"La sociedad «Colonia Puig» tiene el gusto, de participar a su numerosa y distinguida clientela, que acaba de adquirir la propiedad de la grandiosa finca denominada: «Masía de la Creu», lindante con la referida «Colonia Puig.

La ampliación que ha obtenido nuestra Colonia con motivo de esta nueva adquisición, permitirá dar toda clase de facilidades a las familias que deseen pasar un verano delicioso en la típica montaña Montserratina, alquilándolas pisos sin amueblar, por años y a precios sumamente económicos."


El 1910 un magnat català, el senyor Puig, compra els terrenys de la masia de la Creu per construir un hotel, inaugurat sobre el 1915 va ser destinat a tots els visitants que volien veure el monestir de Montserrat, s'oferien serveis de casaments, batejos i tot tipus d'esdeveniments, essent un hotel de luxe. 

Quan esclata la guerra civil l'hotel es converteix en un hospital de sang, allotjant ferits del bàndol republicà, després de la guerra torna a usar-se com a hotel de luxe, a poc a poc va anar perdent fama fins que el 1990 es va abandonar.



La magnífica ubicació de l'hotel de tres plantes va atreure des del moment de la seva obertura no poc públic de l'alta societat que podia disposar d'una habitació des de 3,50 pessetes i de pensions a 15 pessetes. Per al trasllat dels clients, l'hotel disposava fins i tot d'una flota d'autocars Hispano Suiza. 

Un negoci rodó que, amb l'esclat de la Guerra Civil, va desaparèixer. La seva posició estratègica va convertir les seves estades a l'hospital de sang dependent del Govern. Allí s'acollien militars republicans i civils - greument ferits com a conseqüència de les bombes alemanyes llançades pels avions Stukas - molts d'ells provinents de la propera localitat de Monistrol de Montserrat, arrasada a principis de 1939 pels bombardejos.


Alguns dels pacients, molts, morien allà i altres, amb més sort, sobrevivien a les ferides, com Alejandro Finisterre, poeta, inventor, editor i creador del futbolí, que va resultar ferit a Madrid i va ser traslladat a l'hotel per accelerar la seva recuperació per els problemes respiratoris que arrossegava.

 Amant de l'esport, però greument afectat a les cames per les ferides de la guerra, observant a més que els nens ingressats no tenien res amb què jugar, el Sr. Finisterre es va aliar amb un fuster de Monistrol per crear, al mateix hotel, el primer futbolí espanyol







Avui dia llangueix en espera de la seva desaparició definitiva, moment en què, potser, també la seva història es perdi per sempre darrere seu.

ELS DOS OBLIDATS FORATS DE LA PARED DEL AERI


En el meu afany de descobrir la història de tots els racons montserratins, avui m'he centrat en els dos oblidats forats que hi ha a 12 metres del cim de la paret de l'aeri de sant Jeroni i que servien com portes per carregar i descarregar els passatgers de les cabines en un passat.


L'objectiu es baixar i comprobar l'estat dels túnels.



La vista de la Talaia de l'antiga estació de l'aeri mentre vas baixant és impressionant...

Situació d'un dels forats.



Per sota dels nostres peus 300 metres.

Per accedir als forats hem hagut de rapel·lar des de dalt l'estació i després tornar a pujar escalant.


Encara perdura la maquinària de l'aeri.

estaràn els forats oberts i comunicaràn amb l'estació?


L'ambient és impressionant.


Fotografía antiga d'un dels moments més impressionants de les obres, ja que es van tindre que retallar quasi els últims quaranta metres de paret, donat que les roques interferien la trajectòria de les cabines.

Aquestes obres a la paret es realitzaran entre els anys 1925 i 1926, essen una tasca molt arriscada pels operaris, ja que per sota d'ells i havien mes de tres-cents metres d'alçada.


En aquesta postal antiga es pot comprovar que la cabina no arribava fins a dalt, sinó que carregava i descarregava els passatgers a través d'uns túnels interns.


aquest era el forat per on transcorrien els visitants cap al cim i ara serà el primer de la nostra visita.


el túnel perdura, però darrere de la porta han tapiat l'entrada ...


Un pas en fals i baixes 300 metres de cop 😱les vistes per això... espectaculars!


Ara toca tornar a dalt i probar fortuna baixant a l'altra entrada...


Un cable de vida una mica atlètic ens porta al cim.

aquí s'intueixen els dos forats a la paret.

L'accés al túnel següent no és tan net i transcorre per una canal.


Arribats a un punt es troben unes velles cordes fixes que ajudaran a la travessia fins al forat.


utilitzem una corda auxiliar des de dalt per assegurar i facilitar la maniobra d'entrada.


L'entrada queda més amagada i curiosament sembla que tingui timbre 🤣


Caldrà escalar una mica per aconseguir entrar... estarà aquesta oberta?


Doncs tampoc.també tapiada ia més el paleta es va deixar el cabàs fora...😅


Toca tornar a pujar...avui no hem tingut fortuna,les dues entrades estaven tapiades.

Però el fet d'haver-ho intentat i haver-nos passejat per aquest tros d'història ja val la pena.

Vistas desde dintre l'estació 


Aquest mitjà de transport avui día no existeix i en queden pocs indicis del seu passat. 


L’estació inferior va desaparèixer pels forts aiguats de l’any 2000 i l’estació superior avui dia està transformada com a Centre de Telecomunicacions. 


De la pervivència d’aquest telefèric només en queda un nom de referència, la paret de l’Aeri de Sant Jeroni. 

Tot i que, si fóssim molt estrictes, el nom de paret de Sant Jeroni, no és l’apropiat ja que la paret per la qual pujava l’aeri de Sant Jeroni era la paret del serrat del Moro, tambe anomenada "roca ampla", la paret de sant Jeroni, on hi ha el cim queda en la següent serralada.

Segons documentació de 1789, el nom original de la pared coneguda com "pared del aeri", era Roca Ampla i el seu cim era denominat Mirador del Moro indret on avui hi ha el centre de telecomunicacions.

Les obres començaren l’any 1923 i s’allargaren fins 1929. L’aeri de Sant Jeroni entrà en funcionament el 29 de juliol de 1929 i en aquells temps era el mitjà de transport per cable més inclinat d’Europa. En el seu tram final cobria una pendent del 200%.


Interior de la cabina 

La longitud total de recorregut de l’aeri era de 650 , el desnivell superat era de 535 metres. Hi havia dos cables carrils per cada cabina, una de pujada i l’altra de baixada.


L’any 1985 deixà de transportar passatgers, tot i que entre aquest any i fins el desembre de 1987 encara es feren alguns viatgers relacionats amb el seu manteniment.


L’any 1985 s’havia desmuntat l’estació superior i l’any 1988 es tragueren els cables. L’any 1996 es transforma l’estació superior per acollir el Centre de Telecomunicacions el qual, anys després es remodelà per ordenar la dispersió d’antenes que hi havia en un primer moment.


Aixi dons, una de les cistelles del que va ser el funicular més vertical d'Europa llueix restaurada a l'estació de Monistrol Vila ,del cremallera de Montserrat.

Una presència simbòlica, però que fa possible que quedi testimoni visible del que durant el més de mig segle que va estar en funcionament va esdevenir el funicular amb una trajectòria més vertical d'Europa. 


Hi ha un molt bon llibre sobre la historia d'aquet aeri; "L'Aeri de Sant Jeroni de Montserrat (1922-1987) de Josep Batlle".