BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

LA GORRA FRIGIA VIA ORIGINAL


Lluís Estasen ,del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va dur a terme, el maig de 1920, la primera escalada a la Gorra Frigia per la que avui és la via normal (original). Aquesta ascensió va marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat.
Pujarem pel mateix itinerari que va fer servir el pioner Estasen 


La Gorra Frígia és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una altitud de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Sector dels Gorros (Regió de Santa Magdalena o Tebes).

Aproximació 

Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.

Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent.Un cop adalt del collet tan sols tením que baixar una pocs metres enganxats a la Gorra Frígia per trobar l'inici.


                   Vista del traçat de l'itinerari.


Començarem en un flanqueig ascendent,amb la sensació de estar en una pista de patinatge de gel, ja que la pedra està totalment sobada i humida.


Antigament l'itinerari s'ascendia per cadenes fixes i cables de vida, com si fos una ferrada.
Però després d'algun accident es va decidir desequipar-la, de manera que no trobarem cap element de seguretat al camí.


Amb una pujada insistent fins arribar a un coll, entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Tot i que l'itinerari està molt gastat, encara es pot pujar bé.


Si tenim sort i no fa gaire vent el recorregut és molt gaudible.




un cop ens trobem als darrers metres, podem sortir per la via anna guinovar,tirant per l'esquerra i troban algun seguro.(creiem que la roca està bastant millor).
Trobarem una reunió per assegurar el company arribant al cim.


                             Vistas al Monestir.


Després ja podem gaudir de les fantàstiques vistes 360° des d'aquest cim singular.

Material 

Casc, aconsellable 2 cordes 60m (per rapelar mes rapid), arnés, material per rapelar i alguna baga amb mosquetons per assegurar el tram final i les reunións.

Descens:

A uns 10 metres a la dreta de la nostra última reunió al cim,trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens baixa a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 55 metres que ens deixa a l'altre vessant per on s'enfila la via Original.
Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.

Tornada 

Per on em vingut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada