Anónim s.XVII.
El nombre de ermites montserratines va anar variant en el temps.
ermita/Capella del Diable.
Es podría dir que l'anomenat "Sostre del monastir" es un dels primers elements de la iconografia montserratina, ja que ja apareix a les Cantigues d’Alfons X el “Savi” fetes al darrer terç del segle XIII, tot explicant el miracle que la Verge fa per mà d’uns àngels, desviant una gran pedra despresa del Sostre.
A sobre seu, al petit cim, es poden apreciar les restes de l'anomenada "ermita (o capella) del diable".
Un d'aquells misteris de Montserrat dels quals no se'n té gaires detalls.
restes visibles des de la plaça del monestir.
La ermita no es troba dins del circuit "turistic" i no es pot visitar.
Vista del conjunt del Monestir desde dalt la ermita
A partir de la presa de la muntanya de Montserrat per part de l'exercit frances l'any 1812,tots els ermitans fugen i les ermites quedan deshabitadas.
S'inicia, aixi, una llarga etapa d'abando i deteriorament progressiu de totes les ermites.
A dalt de Montserrat al costat del pàrquing s'hi troba un fantàstic mirador anomenat "plaça dels apòstols".
Es la primera plaça que ens troben en accedir al recinte del Monestir per la carretera. Un curiós element arquitectònic mig encercla la placeta. Hi ha unes obertures separades per columnetes. Aquest element arquitectònic correspon al que fou tercer pis de l’absis central neoromànic (1876-1885), adossat a la façana de l’església (s. XVI).
Antigament hi havia hagut una ermita, que per desgràcia ja no s'hi troba.
La ermita/Capella dels Sants Apostols.
Vista de la ermita al fons.
Vista de l'ermita amb la seva creu de terme
L'ermita va ser construïda al segle XVI, en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907.
A l’inici de la Guerra Civil (1936) va ser enderrocada, i el lloc fou enjardinat. El 7 d’octubre de 1939, el P. Abat Marcet va col·locar-hi la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins l’any 1958. El nom de la capella ha arribat fins als nostres dies per denominar aquest espai, gran part del qual ara es fa servir com a zona d’aparcament.
Ermita de Sant Iscle
L'ermita de Sant Iscle es troba situada dins l'extens jardí privat del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el compte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat, on està ubicada.
Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri.
Durant la Guerra del Francés es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.
És d'ús privat dels monjos i no es pot visitar.
Balma del Penitent / ermita de sant Pere
És molt probable que, a més de les ermites que formaven part de l’eremitori després de la reforma de Garcia de Cisneros, hi haguessin ermitans escampats per tota la muntanya seguín al seu aire amb la seva vida eremítica.
Sant Martí
No hi ha cap document antic que esmenti les esglésies de sant Pere o sant Martí. S’especula que Sant Pere es convertí en l’ actual parròquia de Monistrol de Montserrat. De l’altra, Sant Martí, no se’n sap on es trova la seva antiga ubicació, i no té res a veure amb la coneguda actualment com a ermita de Sant Martí, que encara que estigui reconeguda pel patronat com a ermita, es comenta que és més aviat una balma "moderna"obrada,utilitzada segurament per antics caçadors i carboners.
Ermita de sant Dimas
Ermita per a ús exclusiu dels monjos i recessos espirituals.
No està inclosa dins el circuit turístic.
La Capella de sant Dimas
les creus de ferro de l'ermita de sant Dimes són visibles des del pàrquing del monestir.
Santa Creu
No està inclosa dins el circuit turístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada