BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

ERMITES DESAPAREGUDES O FORA DEL CIRCUIT TURÍSTIC.




                               Anónim s.XVII.


Per els voltants del segle IX Guifré el Pelós va instaurar quatre ermites: Santa Maria (que posteriorment es converteix en l'actual  monestir), Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. Apart d'aquestes calia afegir-hi les de Santa Cecília i Sant Miquel. Fins arribar a les setze,un número que varía  segons la font que un consulta.

El nombre de ermites montserratines va anar variant en el temps. 

ermita/Capella del Diable.

Es podría dir que l'anomenat "Sostre del monastir" es un dels primers elements de la iconografia montserratina, ja que ja apareix a les Cantigues d’Alfons X el “Savi” fetes al darrer terç del segle XIII, tot explicant el miracle que la Verge fa per mà d’uns àngels, desviant una gran pedra despresa del Sostre.

A sobre seu, al petit cim, es poden apreciar les restes de l'anomenada "ermita (o capella) del diable".

Un d'aquells misteris de Montserrat dels quals no se'n té gaires detalls.



  restes visibles des de la plaça del monestir.



La ermita no es troba dins del circuit "turistic" i no es pot visitar.















Vista del conjunt del Monestir desde dalt la ermita 

A partir de la presa de la muntanya de Montserrat per part de l'exercit frances l'any 1812,tots els ermitans fugen i les ermites quedan deshabitadas.

S'inicia, aixi, una llarga etapa d'abando i deteriorament progressiu de totes les ermites.




A dalt de Montserrat al costat del pàrquing s'hi troba un fantàstic mirador anomenat "plaça dels apòstols".

Es la primera plaça que ens troben en accedir al recinte del Monestir per la carretera. Un curiós element arquitectònic mig encercla la placeta. Hi ha unes obertures separades per columnetes. Aquest element arquitectònic correspon al que fou tercer pis de l’absis central neoromànic (1876-1885), adossat a la façana de l’església (s. XVI).

Antigament hi havia hagut una ermita, que per desgràcia ja no s'hi troba.

       La ermita/Capella dels Sants Apostols.



                  

                      Vista de la ermita al fons.


   

  Vista de l'ermita amb la seva creu de terme

L'ermita va ser construïda al segle XVI, en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907.  

A l’inici de la Guerra Civil (1936) va ser enderrocada, i el lloc fou enjardinat. El 7 d’octubre de 1939, el P. Abat Marcet va col·locar-hi la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins l’any 1958. El nom de la capella ha arribat fins als nostres dies per denominar aquest espai, gran part del qual ara es fa servir com a zona d’aparcament.


                         Ermita de Sant Iscle



L'ermita de Sant Iscle es troba situada dins l'extens jardí privat del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el compte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat, on està ubicada.

Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri.

Durant la Guerra del Francés es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

És d'ús privat dels monjos i no es pot visitar.


     Balma del Penitent / ermita de sant Pere





en troba en un racó a la part alta del serrat del Penitent,quedan fora del recorregut "turístic" de les ermites,poca gent s'acosta a contemplar les restes i l'esplèndida balma.



                       
                          Cisterna deteriorada



Probablement la seva continuïtat va ser impossible al no tenir el suport material ni espiritual del monestir un cop fixat el nombre d’ermites en dotze.



És molt probable que, a més de les ermites que formaven part de l’eremitori després de la reforma de Garcia de Cisneros, hi haguessin ermitans escampats per tota la muntanya seguín al seu aire amb la seva vida eremítica.


Sant Martí 

No hi ha cap document antic que esmenti les esglésies de sant Pere o sant Martí. S’especula que Sant Pere es convertí en l’ actual parròquia de Monistrol de Montserrat. De l’altra, Sant Martí, no se’n sap on es trova la seva antiga ubicació, i no té res a veure amb la coneguda actualment com a ermita de Sant Martí, que encara que estigui reconeguda pel patronat com a ermita, es comenta que és més aviat una balma "moderna"obrada,utilitzada segurament per antics caçadors i carboners.


Ermita de sant Dimas 




Ermita per a ús exclusiu dels monjos i recessos espirituals.


Actualment la seva estada interior es troba perfectament condicionada, sent d'ús privat per als monjos del monestir i usada per a recessos espirituals.
Si us fixeu en el marge inferior dret, observareu l'entrada a l'espai, la qual està barrada per un reixat.
Sant Dimes esta formada per una capella amb un edifici annex on hi han dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte.
Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. L’emplaçament està ubicat en una situació privilegiada, amb una bona panoràmica i vistes a les altres ermites i al Monestir.

        No està inclosa dins el circuit turístic.




En vermell la construcció entre roques  
que podem apreciar des de diferents punts del massís, i darrere, la seva oculta capella a l'ombra del contrafort de Sant dimes.


                       

La Capella de sant Dimas 

Quan ja no quedaven gairebé més que algunes parets, una senyora francesa va costejar la petita capella bizantina que hi ha actualment,sent beneïda el 1893.
Al costat del mur d'aquesta ermita en un dels hortets de la part oposada va ocórrer el 1811 un tràgic succés.
Havien dipositat els monjos en aquelles espessors la imatge de la nostra senyora de Montserrat per protegir-la en temps de guerra.
Caminaven els soldats francesos en les seves correries per la muntanya, quan casualment dos d'ells van topar amb la imatge.
Van concebre el sacrilegi projecte de penjar-la, ia aquest efecte li van posar una soga al coll.
Un va pujar a una de les alzines que havia escollit a propòsit del seu malvat intent, per estirar la soga, mentre l'altre ajudava a sostenir la santa imatge.
Tot just va començar la maleïda maniobra, quan el de dalt va caure fulminantment mort.
Aterrit l'altre va tornar la imatge al seu lloc i se'n va anar a Tarragona, on va referir el cas, donant facultat per publicar-ho.



les creus de ferro de l'ermita de sant Dimes són visibles des del pàrquing del monestir.




                                

    Santa Creu 



        No està inclosa dins el circuit turístic.



té una tanca amb un cartell de "prohibit el pas"

 Ermita per a ús exclusiu dels monjos i  recessos espirituals.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada