BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

LA CANAL DELS ARINJOLS (o Avellaners)





És una canal curta d’uns 325 metres de recorregut total i 168 metres de desnivell i d’una amplada màxima d’uns 25 metres, en el seu punt mig.



Es important saber que es troba tancada temporalment 




El Patronat de la Muntanya de Montserrat va tanca temporalment el pas de persones a la canal dels Arínjols per a millorar l’estat de conservació d’aquest espai singular i els seus teixos.

La canal dels Arínjols està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat. 








L’inventari de la població de teixos existents a la canal dels Arínjols, al vessant nord de Montserrat, s’inicia el 2009. En el transcurs d’un treball de camp realitzat el 2017, i de manera preliminar, es detecta una elevada mortalitat de plançons, la presència de peus adults morts, l'entrada de la cabra salvatge a la canal (que s'alimenta de teix, entre molts altres arbres i arbustos) i l'erosió creixent de la mateixa canal.






A la part alta de la canal la densitat de boix és força elevada, i preocupa que la mortalitat d'aquests arbustos per l’entrada d’una espècie exòtica invasora com és la papallona del boix pugui també afectar l'estabilitat del sòl i per tant ocasionar un increment de l'erosió.




El senderisme a la zona facilita l’activitat erosiva de l’aigua; com que no hi ha un camí marcat, el pas de la gent desenterra i trepitja les arrels dels arbres i modifica l’estabilitat del sòl. És difícil caminar per la canal (pel seu pendent i perquè el material del sòl no és estable) i el trepig no es concentra en una única zona de pas sinó que es dispersa arreu.




El tancament de la canal es realitza per dur-hi a terme treballs d'estabilització, disposar d’un marge de temps sense pas de persones que ha de permetre estudiar l’evolució natural de la canal i servir per a analitzar els resultats de les actuacions que es duran a terme sense la interferència de les persones ni del vandalisme.


Extret de la pagina gencat.

PETROGLIFS


Els primers habitants montserratins eren humans molt intel·ligents. Coneixien perfectament el seu entorn i sabien com explotar els recursos que els oferia la natura.



Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

A la muntanya de Montserrat trobem un dels registres de petroglifs més grans que existeix al món;el primer sistema de comunicació no verbal de la història de la humanitat. Es tracta de marques que van ser executades en tou. Els gravats d'aquests petroglifs es van fer quan el suport petri romania en estat hidroplàstic. La majoria d'aquests petroglifs resten encastats a les superfícies d'algunes estructures,camins i agulles,per això tot indica que és l'obra d'una mateixa civilització.




És evident la similitud d'aquests signes amb altres signes que formen part d'antics sistemes d'escriptura com el signari ibèric o l'alfabet fenici entre molts altres.




Cal destacar la presència d'un signe repetitiu, una forma esquemàtica la qual  es idéntica a la lletra X del nostre alfabet, un signe que antigament s'interpretava com a sagrat. És un símbol omnipresent a la muntanya de Montserrat.




La majoria els podem trobar en antics passos importants de la muntanya, convertits ara en camins, cal estar molt atent per visualitzar-los, ja que se solen confondre en el mimetitzat conglomerat montserratí.




En aquest cas la marca és diferent i sembla feta més a posteriori, però segurament també té algun segle...




Podrien ser per marcar els camins?

El que és clar és que alguna cosa ens indiquen..

A les 2 següents fotos apreciem les creus gravades a les roques en un lloc molt proper a una balma considerada sagrada a l'antiguitat.




Gràcies als petroglifs, els homes prehistòrics podien comunicar-se i deixar registres sobre les pedres, per la qual cosa es considera que aquesta tècnica és un antecedent llunyà de l'escriptura.


Als antics monuments de Tiwanaku (Tiahuanaco), a Bolívia, un descobriment científic confirma llegendes locals que diuen que:

 “les roques van ser fetes i manipulades amb extractes de plantes capaces de estovar la roca”. 

Aquesta explicació ha estat sempre rebutjada pels arqueòlegs perquè no tenía sentit. 

L'evidència científica proveïda pels científics de França i Perú mostren que la tradició oral tenia raó: Feien roques suaus que podien endurir!

És el geni humà, explotant els recursos del seu entorn de manera intel·ligent, que va crear aquestes meravelles.

Hi ha tant per saber encara...



TRES EN RATLLA o CANAL ROJA


La Canal Roja, també anomenada Tres en Ratlla, és un dels molts barrancs secs montserratíns, bastant vertical i estret. Ideal per a practicar tècniques d'oposició i ràpel.

És una canal equipada per baixar en ràpel, entre 13 i 17 ràpels segons la nostra habilitat per desgrimpar. El més singular és el ràpel final amb un tram volat que dóna caràcter a l'activitat.  

Aquesta canal transcorre paral·lela al Joc de l'Oca, però morfològicament és molt diferent.







Aproximació 45 min




pujada a la capçalera del barranc pel Serrat de la Palomera.


Seguirem en tot moment marques vermelles en una forta pujada que ens farà entrar en calor. Després de 30 minuts ja vam començar a flanquejar cap a fons de la vall per anar a buscar el barranc.



En arribar al fons de la vall, veiem una bifurcació, agafem la de la dreta en baixada, també té marques vermelles. A 20 m ens desviem cap al llit del barranc. Allà ens equipem.









Retorn 

Des de la cova anem cap a esquerra (de cara al barranc) seguint un corriol molt clar.

Amb no gaire estona estem al costat de Can Jorba i tornarem cap al bruc.


Tot i que Tres a Ratlla és a la cara sud de Montserrat la majoria del temps anem a l'ombra ja que o bé ens protegeixen les parets altes o bé els trams estrets i encaixonats.









Al principi, els ràpels són més curts encara que alguns passen de 10 metres però n'hi ha molts que són 4 o 5 metres i de vegades és millor muntar-ho que fer-se mal.










Material

Casc, arnés, material per rapelar.
Jo recomano portar una corda de 30 m. per anar ràpid als ràpels més curts i una de 60 m. per a l'últim ràpel, que és de 30 m.