En el meu afany de descobrir la història de tots els racons montserratins, avui m'he centrat en els dos oblidats forats que hi ha a 12 metres del cim de la paret de l'aeri de sant Jeroni i que servien com portes per carregar i descarregar els passatgers de les cabines en un passat.
L'objectiu es baixar i comprobar l'estat dels túnels.
Situació d'un dels forats.
Per accedir als forats hem hagut de rapel·lar des de dalt l'estació i després tornar a pujar escalant.
Encara perdura la maquinària de l'aeri.
estaràn els forats oberts i comunicaràn amb l'estació?
L'ambient és impressionant.
Fotografía antiga d'un dels moments més impressionants de les obres, ja que es van tindre que retallar quasi els últims quaranta metres de paret, donat que les roques interferien la trajectòria de les cabines.
Aquestes obres a la paret es realitzaran entre els anys 1925 i 1926, essen una tasca molt arriscada pels operaris, ja que per sota d'ells i havien mes de tres-cents metres d'alçada.
En aquesta postal antiga es pot comprovar que la cabina no arribava fins a dalt, sinó que carregava i descarregava els passatgers a través d'uns túnels interns.
aquest era el forat per on transcorrien els visitants cap al cim i ara serà el primer de la nostra visita.
el túnel perdura, però darrere de la porta han tapiat l'entrada ...
Un pas en fals i baixes 300 metres de cop 😱les vistes per això... espectaculars!
Ara toca tornar a dalt i probar fortuna baixant a l'altra entrada...
Un cable de vida una mica atlètic ens porta al cim.
aquí s'intueixen els dos forats a la paret.
L'accés al túnel següent no és tan net i transcorre per una canal.
Arribats a un punt es troben unes velles cordes fixes que ajudaran a la travessia fins al forat.
utilitzem una corda auxiliar des de dalt per assegurar i facilitar la maniobra d'entrada.
L'entrada queda més amagada i curiosament sembla que tingui timbre 🤣
Caldrà escalar una mica per aconseguir entrar... estarà aquesta oberta?
Doncs tampoc.també tapiada ia més el paleta es va deixar el cabàs fora...😅
Toca tornar a pujar...avui no hem tingut fortuna,les dues entrades estaven tapiades.
Però el fet d'haver-ho intentat i haver-nos passejat per aquest tros d'història ja val la pena.
Vistas desde dintre l'estació
Aquest mitjà de transport avui día no existeix i en queden pocs indicis del seu passat.
L’estació inferior va desaparèixer pels forts aiguats de l’any 2000 i l’estació superior avui dia està transformada com a Centre de Telecomunicacions.
De la pervivència d’aquest telefèric només en queda un nom de referència, la paret de l’Aeri de Sant Jeroni.
Tot i que, si fóssim molt estrictes, el nom de paret de Sant Jeroni, no és l’apropiat ja que la paret per la qual pujava l’aeri de Sant Jeroni era la paret del serrat del Moro, tambe anomenada "roca ampla", la paret de sant Jeroni, on hi ha el cim queda en la següent serralada.
Segons documentació de 1789, el nom original de la pared coneguda com "pared del aeri", era Roca Ampla i el seu cim era denominat Mirador del Moro indret on avui hi ha el centre de telecomunicacions.
Les obres començaren l’any 1923 i s’allargaren fins 1929. L’aeri de Sant Jeroni entrà en funcionament el 29 de juliol de 1929 i en aquells temps era el mitjà de transport per cable més inclinat d’Europa. En el seu tram final cobria una pendent del 200%.
Interior de la cabina
La longitud total de recorregut de l’aeri era de 650 , el desnivell superat era de 535 metres. Hi havia dos cables carrils per cada cabina, una de pujada i l’altra de baixada.
L’any 1985 deixà de transportar passatgers, tot i que entre aquest any i fins el desembre de 1987 encara es feren alguns viatgers relacionats amb el seu manteniment.
L’any 1985 s’havia desmuntat l’estació superior i l’any 1988 es tragueren els cables. L’any 1996 es transforma l’estació superior per acollir el Centre de Telecomunicacions el qual, anys després es remodelà per ordenar la dispersió d’antenes que hi havia en un primer moment.
Aixi dons, una de les cistelles del que va ser el funicular més vertical d'Europa llueix restaurada a l'estació de Monistrol Vila ,del cremallera de Montserrat.
Una presència simbòlica, però que fa possible que quedi testimoni visible del que durant el més de mig segle que va estar en funcionament va esdevenir el funicular amb una trajectòria més vertical d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada