El misteriós riu subterrani de Montserrat

Gustave Doré - Dante Alighieri - Inferno - Plate 9 (Canto III - Charon).

Montserrat es troba situada sobre la riba dreta del riu Llobregat,que neix a la Serra del Cadí, a més de 2000 metres d'altitud i desemboca al costat de la ciutat de Barcelona formant un ampli delta. A l'alçada de Montserrat la llera del Llobregat es troba a una altitud de poc més de 100 metres sobre el nivell del mar.

******************************

Al llibre La Cataluña Misteriosa (1977), l’autor del qual es l'escriptor Sebastiá D’Arbó (conegut periodista de temes paranormals),consta un capítol «Misterios geológicos» que esmenta un fantàstic riu subterrani a Montserrat l’accés al qual sembla una incógnita.

A principis del segle XIX, un monjo, el Pare Gerard Joana (1769-1841), amb afany d’aventurer i explorador, a més d’un positiu esperit científic, s’endinsa per alguna cova situada al peu de la muntanya i sembla que arriba a trobar-se, quasi per casualitat, un profund barranc amb un riu que travessa pel seu fons.

Incansable el pare Joana en el seus estudis sobre la muntanya, i no satisfet amb les observacions es va preparar per una nova expedició. A tal efecte es va fer amb tots els mitjans necessaris per endinsar-se a la Cova del Salnitre, a Collbató.

Aquesta és la història que D’Arbó explica en el seu llibre, resumida de la que el mateix Abat Miquel Muntades deixà escrita en la seva obra Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir (1866).

(...) venciendo dificultades y salvando distancias, pudo llegar muy adentro de la montaña, y tanto, que por todas las señales, comprendió estar muy cerca ó bajo de la ermita de Santa Ana.

Gozoso él y sus compañeros de tanto como habian visto, y de lo mucho que habían andado, se las prometian mas felices de allí adelante, cuando he aquí que dieron con un barranco tan enorme y de unas distancias tan sorprendentes, que por mucho que conferenciaron, y discurrieron, ubieron de convencerse de la imposibilidad de salvarlas.

Y lo que mas lo arredró fue el gran ruido que metian las aguas que tenian su lecho y corriente en aquel barranco.

Se resolvieron entonces á retroceder, guiados siempre por las cuerdas que habian ido dejando al paso, con ánimo de estudiar y proveerse de otros utensilios para una nueva espedición.

Pero esta no se realizó. Vino la guerra de la independencia, y con ella cesaron los estudios de este hombre incansable. La obediencia lo llevó por fin á Nápoles y allí murió en 1844 en santa vejez.

No faltaron monjes, que despues de los años de 1824 buscáron, y aun nosotros mismos despues de los de 1844 hemos tambien buscado el bocaron, que sirvió de entrada al P. Joana para la sobre dicha espedicion; pero á pesar de haber llevado siempre prácticos del pais, como el citado Padre; hemos visto frustados nuestros deseos y trabajos y hemos conjeturado que alguna de las peñas desprendida de la bóveda, ha obstruido el tal bocaron-entrada, y que los que entonces fueron compañeros suyos en la espedicion, murieron sin poderlo enseñar a sus descendientes."

Muntadas, obra citada, p. 34-35].

Aquesta és la història que ens narra l’Abat i que es reprodueix a La Cataluña Misteriosa. 

LES MENTIDERES

D’Arbó també afegeix que

"a la carretera que va de Collbató a Monistrol, existeix una sortida d’aquest tambe misteriós riu subterrani de Montserrat. Una desembocadura per la qual flueix aigua intermitentment segons les pluges de la zona. Una altra desembocadura, també d’aquest suposat riu, es troba en una cova que hi ha a Monistrol, a la qual s’anomena exactament igual que la de Collbató, Les Mentideres;així doncs existeixen dues desembocadures conegudes d’aquests riu misteriós, La Mentidera de Collbató i Les Mentideres de Monistrol; ambdues desembocadures són intermitents i tenen més o menys cabal segons la època de pluges. Però resulta que existeix una tercera desembocadura, i a més és la principal, car el riu emergeix a l’aire lliure des de l’interior de la terra, en la mateixa plaça de Monistrol, a poca distància de l’altre desembocadura de Les Mentideres de Monistrol i a més en aquesta desembocadura l’afluència de l’aigua és continua".

[D’Arbo, obra citada, p. 141].

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat."

***************

APUNTS FINALS

Després de la publicació de l'abat Muntadas (1867) el conegut riu subterrani de Montserrat ha estat recercat infructuosament per frares, capellans, investigadors de diferents gremis, i també per espeleòlegs. Encara no s'ha trobat el riu ni tampoc la galeria que du molt a prop o a sota de l'ermita de Santa Anna. 

****************

EL LLIBRE DE MUNTADAS I EL MANUSCRIT DE JOANA

S’ha d’esperar fins l’any 1970, dins del Primer Congrés d’Espeleologia a Barcelona, per a que Rodón de l’abadia de Montserrat donés la noticia de que es trobava al monestir part del manuscrit de Joana, datat l’any 1801/1806.

L’abat Muntadas el data, com és natural, abans del 1811 i en diu que són les restes del llibre cremat segurament durant la guerra.

Muntadas al llarg del seu capítol no cita mai 

l’existència del manuscrit de Joana, les dades 

de Joana diu que són, observacions.

Més concretament, Muntadas diu textualment.

"Permítasenos expresar aquí nuestro sentimiento por la pérdida de estas y otras preciosidades, con el gran tesoro de la Biblioteca devorada por las llamas el año 1811"

Muntadas assegura la pèrdua de les llàmines, pero es evident que al menys el fragment del manuscrit de Joana no es va cremar, ja que sinó Muntadas no l’ hagués transcrit.

Amb el pas dels anys els fets es va anant transformant donant-li el caràcter de faula.