L'OCULTA I DESCONEGUDA ERMITA ANTIGA DE SANT SALVADOR
Per escatir quan i com es van crear les primitives ermites montserratines cal furgar en la fosca història -més aviat prehistòria- de la muntanya, encara no és precisada en detalls, ja que és escassa la part documentada en aquest aspecte, i poc es pot extreure.
Poques dades erimitiques resten en ordre cronològic, des de la creació de Monasteriolum, segons alguns documents l'any 545, fins a les Constitucions que dicta l'abat Garsias de Cisneros, aprovades el 1495, que puguin concretar l'evolució de la vida dels primitius anacoretes montserratins.
Ermita de sant Salvador. Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart (1790)
Aquí en el gravat la podem apreciar al lloc on avui dia encara es troven restes visibles.
Al costat de l’ermita, a la roca mateixa i integrat en el jardí, hi ha una gran balma que feia d’oratori (extern d’aquesta ermita) i que avui dia la gent confon amb la ermita com a tal.
El llenguatge arquitectònic de les primeres ermites es definia per la seva austeritat, la mida petita i una profunda connexió simbòlica amb el paisatge.
La que avui dia coneixem com l’ermita de Sant Salvador era anomedada temps enrere amb el nom de la Transfiguració,i no sempre va tenir la mateixa localització.
Abans de la situació que actualment coneixem ,es trobava al peu de la Agulla del Fesolet, prop del coll de la Mòmia.
De fet ,es té constància de vida eremítica en aquest indret en els segles XIII i XIV,a prop del coll on s’obre el punt culminant, camí de totes les ermites.
“En general, no els mirem,però hi són ; vestigis d´un llenguatge invisible que lluita per sobreviure”
I
L'enclavament també compta amb un petit espai pla que podria haver servit d'hort ,per abastir com a mínim l'anacoreta.
Si interpretem les restes de materials locals podem ubicar la planta senzilla i un màxim aprofitament de la llum, amb un llenguatge plàstic que està intrínsecament lligat al paisatge.
Pedra local utilitzada per delimitar i aixecar murs toscos en zones àrides
Ara més que mai cobra lògica el famós sarcòfag de l'espatlla de la roca de la Mòmia, el qual segurament va proveir d'aigua l'ermita fins a la posterior construcció del nou emplaçament.
A la meva manera d'interpretar i sentir les coses, la ubicació desprèn una forta energia tel·lúrica, la qual (com és el meu cas) pot arribar a produir un lleu mareig fins a l'adaptació; me'n vaig anar i torna dues vegades i en totes dues vaig tenir la mateixa percepció.
Així doncs estaríem davant d'una suposada construcció de la qual no tenim referència escrita ni gráfica.