El massís de Montserrat presenta diverses torrenteres i canals que davallen des de les parts més altes, buscant altres torrents i rieres més importants que en algun punt acaben confluint amb el riu Llobregat. El torrent de Santa Maria o Vallmala, és la línia hidrogràfica més important del massís montserratí, amb quasi sis quilòmetres de longitud s’inicia molt a prop de l’ermita de Sant Jeroni, des d’aquí amb unes pendents suaus divideix la muntanya en dos parts diferents, deixant a la dreta el Serrat de l’Alzina de les Paparres (Tebes), i a l’esquerra la Serra de les Lluernes (Tebaida), fins a creuar el Pla dels Ocells, punt on el torrent deixa el seu traçat suau i força planer, canviant totalment la seua fisonomía, fins a esdevenir una torrentera engorjada i vertical. Avui dia, en la zona del monestir el torrent s’ha canalitzat per un pas subterrani, per tal d’evitar desastres com els ocorreguts durant els aiguats de l’any 2000. Passada la basílica el torrent reapareix en una zona més oberta, amb nombrosos saltants verticals, fins a la part final on s’ajunta amb el Llobregat, a l’alçada de l’Estació inferior de l’Aeri.
Torrent de Santa Maria Superior, es un torrent distret que sobta per la seva proximitat amb el Camí de les escales a Sant Jeroni. Es molt entretingut amb força desgrimpades i a mida que avança presenta zones engorjades amb força tolls que haurem d’evitar amb agilitat. Durant tot el descens trobarem vestigis de antigues canalitzacions d’aigua. Té un final únic i espectacular amb un estret sifó, una meravella de Montserrat, nomes per això ja val la pena acostar-s’hi.
Era ben conegut l’antic itinerari que baixava la part baixa del Torrent de Santa Maria desde el camí de la Santa Cova fins al Llobregat, però aquesta part alta del Torrent es inèdita sense ressenyes conegudes ni gaire repeticions, de ben segur us sorprendrà.
La proximitat amb el camí de escales farà que sentiu les veus dels caminaires amunt i avall però no els podreu veire ni ells a vosaltres, l’itinerari acaba passat el Pas dels Francesos quan el Torrent i el Cami conflueixen.
inici: Torrent al Pla dels Ocells 935 metres.
Final itinerari: passat el Pas dels Francesos 800 metres.
Recorregut Torrent: 80 minuts
Pel retorn un cop el Torrent coincideix amb el camí de les escales continuem baixant fins el Monestir.
Material necessari:
casc, arnes, material per rapelar i corda 50 metres.
Es pot baixar a pel fins l’alçada del Pas dels Francesos on trobem els ràpels obligats, just al arribar a aquest punt podrem sortir del llit del Torrent per l’esquerra i anar a trobar el Camí just abans del Pas dels Francesos.
ACCES
Hem d’arribar al Pla dels Ocells, per tant tenim varies opcions per arribar-hi, us proposo la mes maca i solitària, pugem per la Canal del Pou del Gat i desprès agafem la Canal Plana i un cop al Coll de la Canal Plana prendrem un corriolet que baixa ràpidament fins el Pla dels Ocells.
Durant la pujada per la Canal del Pou de Gat, tindrem que fer alguna grimpadeta fàcil, la resta de la pujada es anar fent, encara que el desnivell es fort perquè es guanyen quasi 400 metres de desnivell i desprès es baixen uns 100 metres fins el Pla dels Ocells.
ITINERARI
Arribats al Pla dels Ocells trobem el Torrent de Santa Maria que en aquesta cruïlla comença a fer-se mes evident i en aquest punt recull aigües de diferents cantons doncs es la confluència de diferents vessants.
Ens finquem pel mateix llit del Torrent, al inici trobareu alguns trams de vegetació tancada i en algun punt es recomanable sortir per la nostra esquerra per superar-los mes còmodament. Tindrem tres petits trams on hem de sortir-nos, a mida que anem baixant es torna mes net i no caldrà sortir del llit.
bassals, en funció de l’època seran mes abundosos, fet que el farà mes delicat quan mes humit ens el trobem.
Quan porteu uns 15 minuts trobarem una primera instal•lació de ràpel però la caiguda esta força bruta d’esbarzers pel que no val la pena fer-lo i es millor desgrimpar-lo per la nostre dreta.
Anirem baixant fins a trobar trams molts curiosos amb gorgs i a l’alçada de Santa Ana, trobem el bassal mes gran i el sector engorjat mes maco.
Travessat el Camí de Santa Ana a Sant Joan PR-C19, el Torrent es torna mes atrevit i tindrem que fer desgrimpades mes intrèpides, amb trams estrets, passos per dins de blocs de pedra i salts entre gorgs. També trobarem força vestigis d’antigues canalitzacions d’aigua que venien de Sant Jeroni.
Els rapels están equipats amb anelles.
El torrent es prou divertit.
Quan arribem al primer ràpel obligat uns 7 metres una mica volats estarem a l’alçada de la part superior del Pas dels Francesos, on podem abandonar el Torrent sinó porteu material per rapelar.
El següent ràpel de 20 metres baixa per un paret neta ens deixarà a un enorme sifó circular. Per sortir-ne tenim un estret canó de 40 metres. es sense cap mena de dubta el lloc mes maco i espectacular del itinerari.
es sense cap mena de dubta el lloc mes maco i espectacular del itinerari.
Al mig del canó que es força estret i alt, ens trobem davant nostre un tall d’uns 8 metres que podem destrepar-los amb força cura doncs la roca es molt relliscosa o be tenim una anella per rapelar per sobre nostre a 3 metres del terra, desconeixo perquè es va instal•lar tant alt, poder el llit del torrent ha baixat.
(Fotografía travessat el Camí de Santa Ana a Sant Joan PR-C19)
Un cop sortim del canó, ja veurem les escales del Monestir, però encara podem seguir pel llit i passant per sota d’un bloc trobarem l’últim ràpel d’uns 15 metres, i de seguida tant Torrent com Camí de les Escales coincideixen, aquí donarem per finalitzat l’itinerari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada