BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

COVA DE L'OS




Amb una aproximació molt curta(10/15 minuts)És un tomb molt senzill i còmode per a totes les edats.

Propera a la població de Monitrol de Monstserrat, ubicada davant del barri/zona residencial del Cap de Bou o Collcabiro.

Aproximació 

Arriban a Monistrol des d'Olesa cal girar a l'esquerra a l'alçada del Rest. La Barca, just abans d'arribar a la benzinera, i pujar pel carrer que queda a la nostra esquerra, el C/ Sant Jeroni.

Venint de Manresa és obvi que un cop passada la benzinera, a l'alçada del Rest La Barca cal girar a la dreta i pujar per aquest carrer.

Ja de pujada, al principi, aquest carrer és asfaltat i es torna cimentat quan cal fer una sèrie de girs tancats que ens ubiquen en un altre carrer asfaltat. Circulem pel C del Pi, deixant a la nostra dreta el C. Xiprer.

Arriba un moment al C del Pi es bifurca en dos, el mateix C del Pi per la dreta i la Travessera del Pi per l'esquerra, tots dos asfaltats; entremig neix una pista de terra ascendent. 



Prop dels contenidors d'escombraries, on comença a pujar la pista de terra, hi ha espai per aparcar el cotxe, la cova es troba cap al marge esquerra de la foto.



El sender d'accés neix prácticamente al costat del pàrquing.El corriol és de pujada al seu inici i després planeja molt, fins que poc abans d'arribar fa una petita pujadeta .




vista del nostre destí, sota els blocs.





Cada certs metres es troben petits corriols d'accés a diversos trams de paret,ja que per aquí hi ha una zona concorreguda d'escalada esportiva.




En 10-15 minuts com a máxim ens trobarem a la Cova de l’Òs,el camí no es fa pas pesat.



Un cop dins l'àmplia cova de l'ós trobarem un gronxador característic que farà les delícies de petits i grans.






La Cova no és una cova com a tal; és una oquedat formada per uns grans blocs de roca. 





Es pot pujar pel curt tram de corda fixa que dona a l'exterior i despres baixa per uns graons.

El lloc desprèn un encant especial, com la majoria de racons montserratins.

Llàstima de les pintades que algun vandal va fer a les seves parets.

COVA DEL TRIANGLE


Petita introducció histórica per entendre el sentit d'aquesta cova.

********************************************

Ignasi de Loiola després d'una agitada vida militar és ferit greument en batalla i restaria molt temps de baixa, cosa que li serveix per recapitular i decidir deixar les armes,dedican-se a una vida més contemplativa.





El març de 1522 visita el monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, confessa els seus pecats passats, regala la seva roba als pobres ,  s'enfunda una "roba de tela de sac" i després  penja la seva l'espasa i el punyal a l'altar de la Mare de Déu la nit del 24 al 25 de març de 1522.

Acabada la vetlla d’armes, vol retirar-se a una de les ermites montserratinas, però la comunitat monàstica considera que encara es massa jove i no está prou preparat per tindre aquesta experiència. 



Probablement sortí del monestir de santa Maria de Montserrat i anés a cercar alguna balma on residir durant un temps. En aquella època, als pelegrins del santuari montserratí, no els deixaven estar-s’hi més de tres dies. Un cop acabats aquests dies, si algun pelegrin volia romandre-hi més temps s'en anave a ocupar algunes de les nombroses balmes que es troben properes al Monestir.

Segurament això és el que feu Ignasi de Loiola cercan un lloc on restar tranquil i en solitud per preparar-se espiritualment abans de baixar a la ciutat de Manresa (Cova de Sant Ignasi).

Es desconeix en quina de les diverses balmes properes podia haver-se refugiat,pero s'intueix que la cova estaria per sobre de l'alçada del monestir, on ell sentia les campanes, lloc solitari i amagat però tampoc de massa difícil accés.


           

                         Encerclada en Vermell 



La forma de triangle de l’entrada d’aquesta petita cova de 8 metres de llargada és perfectament visible des del monestir de santa Maria.


Situada al marge del torrent dels Micos,en sentit oposat a la cova i mirador de Fra Gari,surt un petit corriol per on s'arriba a una petita balma.





Balma amb banc obrat





Una metres després trobarem una fantástica cova de secció totalment triangular,on podria ser que hagués passat un temps Sant Ignasi de Loiola

No obstant, no existeix cap document que relacioni aquesta cova amb la balma ignasiana.



Antiga surgència formada per una galeria de secció triangular en el seu primer tram. Una pared de pedre mig amaga un altre conducte final de dimensions molt més reduïdes.

MÍSTICA FONT DEL AIGUA DE LA VIDA.la búsqueda del Sant Grial.



El 23 d'octubre de 1940, el mateix dia que Hitler i Franco es van entrevistar a Hendaia, Heinrich Himmler cap de les SS va visitar l'abadia de Montserrat.El nazisme donava crèdit total a la història o llegenda, segons la qual els templers van dipositar el Sant Grial a Montserrat.

l'Objectiu era trobar i emportar-se el Sant Grial (el Sagrat Calze en què Crist va consagrar el vi al darrer Sopar),segons el pla de recopilació d'objectes màgics impulsat per l'Ahnenerbe, entitat pseudocientífica integrada a les SS.




Els desconcertats monjos que habitaven el recinte sagrat, van assistir atònits al desplegament de la parafernàlia nazi a les portes del temple, que amb Himmler al capdavant, havia vingut a emportar-se el que aquells homes de Déu suposadament ocultaven.

El primer lloc que van visitar va ser la biblioteca Himmler li va demanar la documentació que, segons el jerarca nazi, forçosament havia de tenir Montserrat referent a Parsifal i al Sant Grial.

El pare Ripoll li va respondre que no tenien cap mena de documentació.

Per molt que el pare li expliqués que tota la documentació de l'arxiu s'havia cremat durant la destrucció del monestir a la Guerra del Francès (1808-1814) i que, a més, mai no hi ha hagut prova documental que el Sant Grial s'amagués a Montserrat , Himmler no es va deixar convèncer.


Després d'aquest episodi, Himmler es va negar a visitar l'interior de la basílica catòlica.

El que li interessava era el món amagat i subterrani de la muntanya. Va ser el general Wolf qui va advertir al pare Ripoll: "Perdoneu, però a la seva Excel·lència no li interessa el monestir, sinó la naturalesa".


Tot això devia impressionar la jerarquia nazi que buscava la font de la immortalitat descobrin que el “Virolai”, cant místic de Catalunya obra de Mossèn Cinto Verdaguer, era portador del missatge críptic que venia a reforçar les seves conjectures:


        "Mística font de l´aigua de la vida"


Del llibre “Els Templers i el Grial” de l'autor Antoine Nolla.




Cap dels dos abats de Montserrat, els pares Marcet i Escarré, van voler rebre personalment Himmler.

Se li atribuïa una actitud contrària als catòlics alemanys i van preferir que el pare Andreu Ripoll Noble, qui parlava perfectament alemany, fos qui li fes els honors.



           Aquí podem veure el cap de las SS                          (Himmler),al cambril de la verge.


Per acabar la visita, el monjo li va explicar que la gran relíquia del monestir era la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, una talla romànica del segle XII, venerada durant 8 segles. Li va explicar que era tradició pujar al cambril de la Verge a besar-la. Himmler es va negar a fer-ho i va comentar que ells (els nazis) acabarien amb "aquestes supersticions".



               Violet Oakley/1923.dibuix a llapis.


Estava segur que els monjos ocultaven informació,que Montserrat era la muntanya sagrada de Montsalvat a què fa referència la llegenda de Parsifal. I que, per tant, els monjos havien de saber alguna cosa sobre el Sant Grial.




llibre antic d'en Francesc Viñas sobre Parsifal i la llegenda del Sant grial.(opera wagneriana)


Es un dels llegendaris Cavallers de la Taula Rodona del rei Arturo. És famós principalment per la seva participació a la recerca del Sant Grial.


La similitud del nom és el que ha portat alguns a identificar aquest Monsalvat dels cavallers del Grial amb Montserrat.





El Sant Grial o, simplement, Grial, és el recipient o copa usada per Jesucrist a l'Últim Sopar.

Aquest que apareix a la foto és la rèplica utilitzada a la pel·lícula de "indiana Jones"...🤭

EREMITORI MONTSERRATI






l'Estiu de 1789, al pintor Pere Pau Muntanya i al arquitecte Francesc Renart els van encarregar tota una serie de dibuixos de la muntanya de Montserrat per il·lustrar un llibre de geografia. 

 Els dibuixos foren fets abans de la destrucció del monestir de Santa Maria i de les ermites durant la Guerra del Francés els anys 1811 i 1812.

A causa de la seva naturalesa mistèrica i de l'impacte que aquesta muntanya produeix espiritualment a l'home, Montserrat és un lloc especialment adequat per retirar-se a reflexionar o meditar. Des d'èpoques remotes les Ermites han proliferat de llarg a llarg de tot el massís.

Es troben dividides en dos grans blocs de la muntanya, que responen a Tebes i Tebaida, en record dels primers ermitans gnòstics d'Egipte. 

Al vessant de Tebes es pot contemplar Sant Pere (veure l'apartat sobre les "ermites desaparegudes o fora del circuit turístic") 


Al vessant de Tebes van apareixent davant de la vista del caminant les ermites de Sant Pere, Santa Caterina, Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Jaume i Sant Jeroni; al torrent de Santa Maria, l'ermita de Santa Anna; i al vessant de Tebaida: Sant Antoni, Sant Salvador, Sant Benet, La Trinitat, Santa Creu i Sant Dimes.


En aquestes fotografies intento mostrar el dibuix antic de l'ermita contrastat amb l'estat actual de les ermitas.


SANTA ANNA 




L'ermita de Santa Anna es troba situada al torrent central de Montserrat, el torrent superior de Santa Maria (o Vallmala) i connecta, per tant, els dos vessants de la muntanya: Tebes i Tebaida. Era l'ermita de trobada de tots els ermitans, on es reunien els diumenges, descendint cadascun de la seva ermita a la llum de les torxes per arribar a la missa de les cinc del matí.

Tot i que ara queden només alguns murs, l'ermita de Santa Anna era la més gran i espaiosa de totes i comptava amb una bonica capella.


                                SANT BENET 




Ermita que ocupa una posició geogràfica força central al massís de Montserrat -igual que santa Anna- i que és visible des de diferents punts de la muntanya.
Antigament era la ermita on vivía el vicari i director dels ermitans.
Als anys 80' i 90' era molt utilitzada com a refugi pels escaladors i obria diàriament.
Avui dia es troba ben cuidada, però si volem pernoctar-hi millor trucar amb antelació ja que les persones que s'encarreguen de la seva cura i manteniment no hi resideixen diàriament.

                                 ************

Les dues ermites següents: Santa Creu i Sant Dimes, estan tancades al públic, i sota supervisió dels monjos.

Santa Creu i Sant Dimes són d'ús privat i intern de l'abadia, no es poden visitar i passen per acatar la voluntat de la Comunitat Benedictina de Montserrat. Personalment no comparteixo els arguments de l'Abadia encara que els he de respectar.
Sóc del parer que després de mantenir en l'oblit durant dos segles totes les ermites 
montserratines, cal tornar-les a posar d'actualitat, perquè va ser allà a la Natura i no al monestir o l'abadia, on va prendre forma fa molts segles l'espiritualitat paleolítica, la neolítica, la greco-romana, l'arriana i finalment la catòlica.
És indubtable que qualsevol vídeo o post pujat a la xarxa sobre llocs pintorescos conté alhora la possibilitat de publicitat indirecta i el que molta gent arruïni amb actes vandàlics el paradís que un tracta de mostrar. Però també l'argument contrari és vàlid. Si les ermites no s'han respectat fins avui és perquè ningú sabia de la seva importància i tradició històrica i aquí precisament es tracta d'explicar allò essencial i valuós de cada ermita, perquè tothom les admiri, les valori i potser amb el temps, les reconstrueixi


                                SANTA CREU





L’ermita de la Santa Creu pertany a la zona de Tebaida. Es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneguda com a ermita de Santa Helena. Està construïda aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària. A partir de 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels Reis a l’altar, un nen Jesús de cera en una vitrina de vidre, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l’altra de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d’Aragó, que hi visqué durant 67 anys. El P. Jaume Villanueva menciona el 1821 un missal que prové d’aquesta ermita. El 17 de maig de 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler. En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau. 

                                 SANT DIMAS 




L’ermita de Sant Dimes (904 metres) pertany a la zona de Tebaida, va ser construïda damunt de les ruïnes d'un castell medieval, que bé podria ser el castell del rei pescador on es guardava el calze del sant grial.;es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.

            

                        SANTÍSIMA TRINITAT 




Molt propera a Sant Benet hi ha l'ermita de La Trinitat, la més gran de totes i, malauradament, avui en ruïnes. També anomenada el «Palau de les ermites» pel pare Albareda. Té una agitada història, ja que allà van ser assassinats alguns ermitans per l'acció de bandolers al segle XIX.
Compte amb un petit habitacle de construcció més moderna en el qual es pot passar la nit.


                            SANT SALVADOR 




Un precipici envolta l'accés a l'ermita, salvaguardant-ne la intimitat. Encara romanen poques restes de l’ermita de Sant Salvador, aquestes estan embrossades i no es troben consolidades.Tot i això, es poden veure restes de murs de pedra, d’elements ceràmics, de passos, de terrasses i de murs de contenció.

Com a lloc de poder i meditació, dos seients tallats a la bauma obrada sota la mateixa roca de l'Elefant, la cavitat serveix de refugi per a les persones que es vulguin protegir, davant d'un paisatge infinit que arriba fins al mateix mar mediterrani.
També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. 
En segles anteriors, els visitants de Montserrat acudien a aquesta ermita perquè hi havia un llum de llum eterna, custodiada dia i nit per l'ermità que l'habitava. 

                                SANT ANTONI 




Situada a la regió de Tebaida, es troba en un enclavament espectacular, amb vista a les imponents parets de la cara Nord i una visió privilegiada davant del Cavall Bernat. A la vora d'un penya-segat imponent, l'ermita no sol deixar indiferent ningú.
Actualment consta de dos habitacles semi condicionats amb tarimes de fusta en els quals solen fer nit els excursionistes i escaladors.
Malauradament la proliferació de gent amb males conductes a la muntanya està fent que estigui deteriorant-se a marxes forçades.


                                SANT JERONI 




L'ermita de Sant Jeroni és la més allunyada del monestir. 
L'antic viatger Cock descriu que a prop de l’ermita hi había una creu en un lloc més enlairat on poca gent hi pujava. Probablement es refereix al cim de Sant Jeroni.
Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. 
Els francesos destruïren l’ermita el 1812. No es reconstruí mai més.  
Actualment no hi ha restes de l’antiga ermita de Sant Jeroni.
Avui dia només trobem una capella força moderna del segle XIX (en un enclavament desplaçat del lloc on es va construir originalment l'ermita), amb una porta de ferro tancada amb clau.


                                SANT MARTÍ 




L'ermita de Sant Martí és de les més inòspites i amagades del massís de Montserrat. Es troba totalment arreglada i compta amb un llit per a una persona.
Generalment s'hi pot troba algú realitzant la seva pròpia vida anacoreta.
Encara que el patronat de la muntanya de Montserrat l'etiqueta com a ermita, no deixa de ser una balma obrada de construcció moderna, la qual segurament va començar albergant carboners i caçadors.

L'emplaçament original de l'antiga ermita de Sant Martí és avui dia un gran misteri.

(per això no hi ha dibuix i al seu lloc vaig posar interrogants)


                        SANTA MAGDALENA



Ermita situada entre les formacions rocoses conegudes com les Magdalenes.

Molt probablement l’antiga ermita estava més amunt on ara hi ha el mirador, doncs per aquest entorn es veuen alguns indicis d’alguna construcció .

En las crònicas antigues es comenta que el lloc on estava aquesta ermita sembla que hi havia el castell Otger que va ser enderrocat el 1948 per fer-hi l'ermita. 

A l’any 1858 es feren unes excavacions en recerca de la suposada espasa del rei Wamba.(rei dels Visigots d'Hispània (672-680).

Avui dia a penes hi ha alguns murs dels seus habitacles i de la capella, encara que sí que romanen les seves dues cisternes i vestigis de l'hort-jardí.

Des d´aquí podem accedír a les escales de Jacob i també cap al camí que es didirigeix a l´ermita de Sant Jeroni.


                                 SANT JAUME 




L'ermita de Sant Jaume té un elevat enclavament en un lloc més agrest i perillós, només apte per a aquells ermitans valerosos i joves. Posseeix un habitacle penjat al precipici amb un preciós balcó natural que mira al monestir i només s'hi arriba per unes escales semi tallades a la roca gairebé desaparegudes. Es troba molt deteriorada i només s'aprecia algun dels seus murs exteriors (el qual haurem d'enfilar-nos si volem accedir-hi).


                  SANT JOAN I SANT ONOFRE 


 


Sant Joan i Sant Onofre, dues ermites unides per una porta i unes escales que les comunicaven. A principis del segle XX es va instal·lar entre elles un restaurant del qual actualment només en resten les ruïnes.
La Capella de Sant Joan resta tancada per una porta de ferro.


                            SANTA CATERINA 




A prop de Sant Joan un amagat camí ens porta fins a Santa Caterina, possiblement la segona més antiga de totes. Ermita que gaudeix d'una gran tranquil·litat, construïda en una balma de la muntanya.
Actualment algú l'està condicionat a poc a poc, ja que és una estança amb molta humitat.


                                SANT MIQUEL 




Durant la guerra amb França, el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Montserrat, amb la missió de preparar la defensa de la muntanya, enderrocà la capella perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics, i les tropes mutilaren i llençaren la imatge del Sant a un bardissar. Aquesta imatge actualment consta com a peça històrica al Museu del Monestir.

(No n'hi ha constancia de cap dibuix antic,per això al seu lloc vaig posar interrogants)


El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, va ser beneïda una nova capella erigida damunt dels antics fonaments, amb una bonica creu de terme enfront. Contemporàniament s'hi ha bastit un vistós edifici com a capella.
L'ermita de Sant Miquel no es considera ermita d'ermitans, sinó capella de culte, igual que la de Sant Iscle (inclosa dins del jardí privat del monestir).

***********

les ermites van viure quatre segles d'esplendor fins al segle XIX. Després de les guerres napoleòniques algunes queden molt malmeses i el cop de gràcia final el pateixen a través dels bandolers i avui dia vandalitzades per brètols convertits en excursionistes eventuals. Actualment la gran majoria es troben ja en ruïnes i abandonades.

ERMITES DESAPAREGUDES O FORA DEL CIRCUIT TURÍSTIC.




                               Anónim s.XVII.


Per els voltants del segle IX Guifré el Pelós va instaurar quatre ermites: Santa Maria (que posteriorment es converteix en l'actual  monestir), Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. Apart d'aquestes calia afegir-hi les de Santa Cecília i Sant Miquel. Fins arribar a les setze,un número que varía  segons la font que un consulta.

El nombre de ermites montserratines va anar variant en el temps. 

ermita/Capella del Diable.

Es podría dir que l'anomenat "Sostre del monastir" es un dels primers elements de la iconografia montserratina, ja que ja apareix a les Cantigues d’Alfons X el “Savi” fetes al darrer terç del segle XIII, tot explicant el miracle que la Verge fa per mà d’uns àngels, desviant una gran pedra despresa del Sostre.

A sobre seu, al petit cim, es poden apreciar les restes de l'anomenada "ermita (o capella) del diable".

Un d'aquells misteris de Montserrat dels quals no se'n té gaires detalls.



  restes visibles des de la plaça del monestir.



La ermita no es troba dins del circuit "turistic" i no es pot visitar.















Vista del conjunt del Monestir desde dalt la ermita 

A partir de la presa de la muntanya de Montserrat per part de l'exercit frances l'any 1812,tots els ermitans fugen i les ermites quedan deshabitadas.

S'inicia, aixi, una llarga etapa d'abando i deteriorament progressiu de totes les ermites.




A dalt de Montserrat al costat del pàrquing s'hi troba un fantàstic mirador anomenat "plaça dels apòstols".

Es la primera plaça que ens troben en accedir al recinte del Monestir per la carretera. Un curiós element arquitectònic mig encercla la placeta. Hi ha unes obertures separades per columnetes. Aquest element arquitectònic correspon al que fou tercer pis de l’absis central neoromànic (1876-1885), adossat a la façana de l’església (s. XVI).

Antigament hi havia hagut una ermita, que per desgràcia ja no s'hi troba.

       La ermita/Capella dels Sants Apostols.



                  

                      Vista de la ermita al fons.


   

  Vista de l'ermita amb la seva creu de terme

L'ermita va ser construïda al segle XVI, en memòria dels Sants Apòstols. Mig destruïda per la Guerra del Francès, fou reedificada el 1858 i restaurada el 1907.  

A l’inici de la Guerra Civil (1936) va ser enderrocada, i el lloc fou enjardinat. El 7 d’octubre de 1939, el P. Abat Marcet va col·locar-hi la primera pedra de la capella funerària, que no es començà a construir fins l’any 1958. El nom de la capella ha arribat fins als nostres dies per denominar aquest espai, gran part del qual ara es fa servir com a zona d’aparcament.


                         Ermita de Sant Iscle



L'ermita de Sant Iscle es troba situada dins l'extens jardí privat del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el compte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat, on està ubicada.

Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri.

Durant la Guerra del Francés es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses.

És d'ús privat dels monjos i no es pot visitar.


     Balma del Penitent / ermita de sant Pere





en troba en un racó a la part alta del serrat del Penitent,quedan fora del recorregut "turístic" de les ermites,poca gent s'acosta a contemplar les restes i l'esplèndida balma.



                       
                          Cisterna deteriorada



Probablement la seva continuïtat va ser impossible al no tenir el suport material ni espiritual del monestir un cop fixat el nombre d’ermites en dotze.



És molt probable que, a més de les ermites que formaven part de l’eremitori després de la reforma de Garcia de Cisneros, hi haguessin ermitans escampats per tota la muntanya seguín al seu aire amb la seva vida eremítica.


Sant Martí 

No hi ha cap document antic que esmenti les esglésies de sant Pere o sant Martí. S’especula que Sant Pere es convertí en l’ actual parròquia de Monistrol de Montserrat. De l’altra, Sant Martí, no se’n sap on es trova la seva antiga ubicació, i no té res a veure amb la coneguda actualment com a ermita de Sant Martí, que encara que estigui reconeguda pel patronat com a ermita, es comenta que és més aviat una balma "moderna"obrada,utilitzada segurament per antics caçadors i carboners.


Ermita de sant Dimas 




Ermita per a ús exclusiu dels monjos i recessos espirituals.


Actualment la seva estada interior es troba perfectament condicionada, sent d'ús privat per als monjos del monestir i usada per a recessos espirituals.
Si us fixeu en el marge inferior dret, observareu l'entrada a l'espai, la qual està barrada per un reixat.
Sant Dimes esta formada per una capella amb un edifici annex on hi han dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte.
Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. L’emplaçament està ubicat en una situació privilegiada, amb una bona panoràmica i vistes a les altres ermites i al Monestir.

        No està inclosa dins el circuit turístic.




En vermell la construcció entre roques  
que podem apreciar des de diferents punts del massís, i darrere, la seva oculta capella a l'ombra del contrafort de Sant dimes.


                       

La Capella de sant Dimas 

Quan ja no quedaven gairebé més que algunes parets, una senyora francesa va costejar la petita capella bizantina que hi ha actualment,sent beneïda el 1893.
Al costat del mur d'aquesta ermita en un dels hortets de la part oposada va ocórrer el 1811 un tràgic succés.
Havien dipositat els monjos en aquelles espessors la imatge de la nostra senyora de Montserrat per protegir-la en temps de guerra.
Caminaven els soldats francesos en les seves correries per la muntanya, quan casualment dos d'ells van topar amb la imatge.
Van concebre el sacrilegi projecte de penjar-la, ia aquest efecte li van posar una soga al coll.
Un va pujar a una de les alzines que havia escollit a propòsit del seu malvat intent, per estirar la soga, mentre l'altre ajudava a sostenir la santa imatge.
Tot just va començar la maleïda maniobra, quan el de dalt va caure fulminantment mort.
Aterrit l'altre va tornar la imatge al seu lloc i se'n va anar a Tarragona, on va referir el cas, donant facultat per publicar-ho.



les creus de ferro de l'ermita de sant Dimes són visibles des del pàrquing del monestir.




                                

    Santa Creu 



        No està inclosa dins el circuit turístic.



té una tanca amb un cartell de "prohibit el pas"

 Ermita per a ús exclusiu dels monjos i  recessos espirituals.