BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

CANAL DEL MEJILLÓN

          

Toca el torn a un exigent i durissssima canal (si la fas de pujada).

Cal tenir en compte que la dificultat és molt alta a nivell físic. De fet es valora com a K6, així dons una de les mes dures de la península.


ACCES 

La canal del Mejillon està ubicada a la cara nord del massís.
Just per sobre del monestir de Santa Cecília.
Iniciant-se a l'alçada d'on començava la ferrada Teresina i transcorrent paral·lelament a la dreta de la canal de Santa Cecília.


Trobarem aquesta placa metàl·lica al seu inici,         cosa que ens assegura d'anar per bon camí.


El principi de la canal ja apareix espectacular amb la visió d'enormes blocs encastats a les                             bseves boniques xemeneies.


Entre murs de roca aviat trobarem les primeres cadenes de l´itinerari.
Només començar tens una paret de 15 metres, equipada amb tot un seguiment de cadenes engaltades sense cap suport ni preses de peu.
La tècnica en oposició ens serà molt útil per no desgastar-nos físicament en aquest dur inici.


     Aquests possiblement seran els passos amb           cadenes més mantinguts de l'itinerari.


La paret és vertical ,tremendament llisa i patina                           com una pista de gel.


     Sobre el nostre cap s'albira un petit forat..


Has de passar encastat entre roques...sent un                       dels punts exigents del itinerari.


Un cop passat,bon moment per descansar una mica.


Va ser rebatejada amb el nom de "Mejillón" a causa de la gran quantitat de closques d'aquest mol·lusc que es trobaven llançades canal avall pels antics treballadors del desaparegut restaurant de Sant Jeroni ,sobretot a la part alta i que avui dia encara perduren.


Seguim i tornem a trobar uns pasos equipats sempre amb cadenes per unes parets verticals.


               L'estrep ens ha vingut de fábula.



La joia de la corona.
Si pugem aquest pas hem de tenir en compte que és molt exigent ja que flanqueja per una paret llisa sense preses per als peus i després surt per un petit ressalt en forma de sostre, tot molt atlètic.
Es recomana utilitzar un estrep per progressar sense tant esforç.
Aquest pas es pot esquivar tot passant caminant per la dreta d'aquesta formació sense esforç... si voleu.
Sens dubte es el tram més dur i extraplomat de tot l'itinerari.






Passat aquest dur tram ja només queden algunes cadenes més fàcils i un tràmit de tram terrós amb cordes fixes.

Després podem escollir entre baixar rapelant pel mateix itinerari (ja que està equipat per fer-ho), o bé baixar per la feixuga canal de Sant Jeroni fins la carretera.

Material 

Casc, aconsellable portar arnes amb baga d'ancoratge o fifi per descansar, aconsellable un estrep.
Si despres es vol rapelar per la canal portar corda 60 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada