La muntanya de Montserrat té una energia especial,està carregada d'energia i misteri.
Des de l'aparició mariana, fins a la llegenda que el sant grial s'hi amaga, les històries només fan el lloc encara més fascinant i peculiar. Ha estat un massis que ha meravellat i captivat la imaginació de les persones durant segles. Molts dels que l'han visitada han descrit el entorn com a màgic i energitzant, un lloc per trobar un recés de pau i tranquil·litat.
Tot són teories, es desconeix què és el que amaga aquesta emblemàtica muntanya, però és prou conegut que hi ha alguna cosa inexplicable, una cosa capaç fins i tot de canviar l'estat d'ànim de les persones que tenen la sort de poder explorar-la, produint fins i tot estats alterats de consciència.
La que us explicaré avui en aquest curt relat ho vaig viure en primera persona l'hivern de ara fa 2 anys, la veritat és que no sabia si explicar-lo i com fer-ho.
No sabem quina és l'explicació racional a aquest fenomen, hi ha qui parla d'energies tel·lúriques, magnetisme, punts energètics, ionització produïda per aigües subterrànies…com altres centres energètics del món, la muntanya de Montserrat és un dels txakres del planeta.
L'hivern del 2021 mogut per l'interès de la gent a fer sortides nocturnes per Montserrat, vaig quedar via Facebook amb diferents desconeguts amb els quals vam sortir diverses vegades a les 3 del matí per remuntar fins a diferents punts àlgids del massís i així fer boniques fotografies de l'albada.
Era una freda nit de gener, les persones que havien de venir a la sortida nocturna es "van fer enrere" i al lloc de quedada només es va presentar una solitària dona.
En el relat l'anomenarem Anna; (evidentment no és el seu nom real).
Prima, mitja cabellera i amb uns ulls penetrants.
Li vaig preguntar si encara no havent vingut la resta de la gent volia pujar cap amunt i ella va respondre afirmativament.
Comencem a pujar per l'escala dels pobres direcció el Pla de Trinitats.
Ella em va comentar que no portava llum frontal, de manera que l'únic punt de llum que teníem era el meu.
Mentre caminava jo anava donant-li conversa intentant saber-ne una mica més.
Arribats a l'ermita de Sant Benet la foscor i el fred van ser patents al camí i la boirina nocturna ressaltava l'ambient característic montserratí.
Sense comentar-li res vaig decidir agafar el camí cap a Trinitats per intentar avistar els primers raigs de sol i els seus bonics colors des del pla de Trinitat.
Anna mai no havia estat caminant per aquella zona i no sabia que allà a prop ens havíem de trobar pel camí amb l'ermita de la Trinitat.
Sense encara veure-la vam enfilar el tros de recte camí cap a l'ermita i de sobte tot va canviar:
Anna va disminuir la marxa, va començar a parlar amb terceres persones que no estaven visibles al lloc...
-Qui sou?
-Que voleu?
-Robert... aquí hi ha algú...m'està parlant...(em deia)
Imagineu-vos el moment enmig de la freda i tancada nit, una sola llum, dues persones que pràcticament no es coneixen i una situació inversemblant molt incomoda.
De cop tot pateix un gir preocupant, en pocs passos arribem a l'ermita de la Trinitat i ella es posa molt nerviosa, s'altera, parla que allà mateix ha mort algú, que ha estat assassinat ,i seguidament es desmaia per uns instants.
El cop que pateix en desmaiar-se contra el terra em fa reflexionar i m'adono que realment no està fingint la situació.
Per sort l'esvaïment és curt, aconsegueixo aixecar-la i portar-la al pla on hi ha més llum i l'ambient és menys tenebre.
El dia comença a despuntar i amb els primers brots de llum l'Anna es tranquil·litza (i jo també).
Passat una estona m'explica que des de petita ella pateix aquesta mena de visions i té la percepció sensorial molt extrema.
Em demana disculpes per la mala estona i seguidament la condueixo cap al monestir ja amb el dia despuntant.
Tot això quedaria en anècdota fins que més tard buscant informació sobre l'ermita de Trinitat vaig trobar la connexió entre el que va dir Anna i els esdeveniments ocorreguts en un passat.
Després de la destrucció ocasionada per les tropes franceses el 1811, torna a ser habitada fins al dia 24 d'abril del 1822, aquella data es troba al pou-cisterna, al cap de dos anys de viure, al seu ermità Gaspar Soler, conegut per P.Jordi, jove de 30 a 40 anys, argenter, amb els braços lligats a l'esquena, traïdorament assassinat.
No acostumo a creure en allò que no veig, sóc prou escèptic encara que respectuós, però el que vaig viure aquella nit i la posterior connexió fa reflexionar sobre la percepció d'algunes persones i la força i energia de la muntanya sagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada