Una intrepida aventura, reobrint el traçat de l'antic sender de la nord d'Ecos, que iniciava al Salt de la Nina i després de l'Hort de Malany seguia fins a dalt el Camell.
ACCES
Pugem Canal del Miracle,passem la Font dels Aurons i un cop realitzat el Salt de la Nina i superat l'Hort de Malany, deixem el recorregut convencional i ens endinsem en un precari terreny (ressenyat en vermell)
Avui dia el recorregut que continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l'Eco Superior a deixat d'existir, per culpa de las desastroses pluges de l'any 2000, que arrossegaran muntanya avall gran quantitat de pedres, arbres i tot el que trobaren al seu pas. A partir d'aquest any de mal record, el recorregut del Salt de la Nina va romandre interromput per unes enormes esllavissades a l'alçada de la canal de l'Hort del Malany, llavors aprofitant algun dels antics equipaments, és va habilitar una canaleta que ja feien servir els escaladors i que és la que la gent utilitza per accedir a dalt, la qual puja vorejant l'agulla Estassen, fins arribar a un collet entre l'agulla i els Ecos.
Nosaltres, però, buscarem l'impracticable traçat antic.
NOMÉS PER A AUTÈNTICS COL·LECCIONISTES D'ITINERARIS MONTSERRATINS
en un lloc de Montserrat que la veu popular no precisa hi ha l'hort de malany.
el que assoleixi d'arribar-hi i es trobi al mig de la mitjanit (de la vigília de Nadal) té assegurades les collites per a tota la vida.
Pel camí que hi mena hi ha un pont i diversos pous de molsa que, si hom té la desventura de trepitjar-los, s'enfonsa i va a parar a un pregó incalculable del qual no pot sortir mai més.
Joan Amades.
A partir d´aquí el terreny a superar és molt precari...
Tot aquest traçat de passatge tarterós inexistent és el motiu pel qual es va deixar de practicar la pujada per aquest indret, quedant-se en l'oblit.
En alguns plànols antics d'"Alpina" encara s'aprecia l'antic traçat, en els nous ha desaparegut.
Un traçat complicat de recórrer i sense punts per poder assegurar.
En aquesta fotografia s'aprecia bé l'enorme esfondrament i consegüent tobogan -tartera que hem de creuar.
Anem els tres encordats, però la reunió l'hem de fer a cos ja que no hi ha cap punt fix i segur en tot aquest llarg tram.
cal anar amb molt de compte, tot el que toques o trepitges es desprèn ... per sota nostre un llaaaarg tobogan fins a la carretera (un munt de metres 😅)
Aquí s'aprecia que no hi ha res per assegurar-se en condicions.
Repeteixo: tingueu molta cura en aquest tram.
Anteriorment David que abans de la pandèmia ja havia investigat per aquí, va tenir present deixar una corda fixa, a l'únic arbre sa que existeix en aquest tram, la qual cosa ens dóna més seguretat i ens ajuda a superar aquest vertical ressalt.
Al fons la impressionant muralla d'Ecos.
millor no relliscar 😅
tram de corda fixa en l'arbret salvador...
Passada la tarterica zona ens endinsem ara en una jungla frondosa per on cal seguir tenint molta cura... tot el que toques es trenca😱
no saps gaire bé on agafar-te, però l'instint de supervivència et dóna ales😅
L'instant més plaent i relaxat: el selfie de rigor al cim de la Miranda de Ecos.
Ara queda un llarg camí fins arribar a l'auto.🚶
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada