BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

L'ENIGMA DE LES 7 CREUS I LA INCOMPETÈNCIA DE LES INSTITUCIONS


El Camí de les Bateries es el camí romeu més antic per pujar a Santa Maria de Montserrat ,a l’època medieval va ser el camí real per pujar dalt el santuari i es convertí en el sender principal d’accés entre els segles XII i XVIII. Prèviament conegut com a Camí de la Costa es un dels camins històrics més importants de la muntanya.


Durant el segle XIV s'hi van incorporar set grans creus com set columnas situades al llarg del camí de Collbató a Montserrat ; les quals romangueren més de quatre segles fins al 1811, que varen ser destruïdes.


Tot fa pensar que les creus foren tiradas a terra durant la guerra del Francès. No se sap ben bé per qui. Es suposa que les creus foren abatudes i escampades pels torrents i barrancs o bé reaprofitats pels pagesos locals per bastir murs . Les restes de les creus s’han conservat en diversos fons particulars,sent rescatades per persones que no volen perdre els aspectes i valors patrimonials de les creus.


També podría ser que els autors d’una part d’aquest enderroc fos l’exèrcit espanyol que durant els anys 1810-1811 construïren baluards per defensar el monestir. 


O be que fossin destruïdes pels francesos l’estiu de 1811 quan es van fer forts en aquest paratge, convertint-se en l’escenari d’emboscades i batalles reiterades. 


També existeix la hipòtesi que les creus podrien haver estat destruïdes posteriorment en algun dels esdeveniments que van sacsejar la societat catalana de la primera meitat del segle XIX.


Podreu trobar un completissim escrit sobre el tema a la pàgina:

https://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/creus-del-cami-de-la-costa-2/


📷 Diputació de Barcelona)

📷 Diputació de Barcelona)

*Un d’aquests capitells es troba encastat en un tram del torrent del Lladerns , a la intempèrie de la muntanya. 



*Al torrent de la Font Seca trobem dues peces més ,una d'elles en perfecte estat després del pas dels segles,tot i estar a la intempèrie.



*Camí de Collbató a Montserrat, creu de terme amb dues dones- dibuixat al natural i litografiat per Francesc X. Parcerisa.


Per la seva importància històrica aquest capitell fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, encara que resta totalment abandonat i ignorat per part de les autoritats (IN)COMPETENTS.



Capitell (encastat) del Torrent dels Lladerns

Estil / època: Gòtic Modern

Segle XVI

Any:1506

Europea – Atributs inspire: National Monument Record – Commemoratiu

Descripció :

El capitell del Clot dels Lladerns és una peça de pedra octogonal, amb les cares còncaves, que mostren quatre representacions de l'escut heràldic de la família Requesens, amb les armes del seu llinatge (tres torres o peces d'escacs formant un triangle) i les quatre barres catalanes, que ostentaven per un privilegi reial de l'any 1472, i un àbac també octogonal, amb la motllura en forma de mènsula cada dues cares: una sí i una no.

(Fitxa Diputació de Barcelona)



Malauradament passa igual que amb una gran part del molí de pedra antic (20kg) que vaig trobar tirat per la muntanya als voltants de l'ermita de Sant Antoni ara fa 2 anys, utilitzat segurament per moldre llavors , tubercles o bé fer oli de gla.

Evidentment ho vaig posar en coneixement de la la direcció del Patronat de la muntanya de Montserrat,el qual em van assegurar que se'n farien càrrec , el recollirien i guardarien en ser una troballa d'interès històric.

Doncs bé...al pas d'un any de la troballa, per xarxes socials un conegut m'informa que el molí seguia per la zona tirat per un altre vessant.

Ningú no se n'havia fet càrrec.

Sentint-me enganyat i molest amb la mentida decideixo pujar de nou en la seva recerca, ho recupero i ho amago en un lloc segur de males mans.

Actualment està ben amagat i fora de perill de mala gent.

És una llàstima que es deixi perdre la nostra història, ja la vam perdre una vegada, no deixem que torni a succeir.

No deixem tan malmesa la muntanya i la seva historia, Montserrat no es tan sols el Monestir.

l'Antic molí de Pedra de sant Antoni ara resta ben amagat ; i segurament haurem de ser nosaltres els que rescatem i protegim les restes abandonades de les creus, ja que els organismes que ho haurien de fer, desgraciadament, miren cap a una altra banda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada