Antigament i segons la història-llegenda, sobre una roca envoltada de grans precipicis hi havia el castell de Montserrat. Tenia una sola entrada, protegida per un pont de balança que ell feia inexpugnable. Estava edificat, a sobre mateix del monestir, gairebé al costat de l'actual ermita de Sant Dimas (coneguda primer, com l'ermita del Castell i més tard, com la del Bon Lladre). Es comenta que uns lladres es van apoderar del castell, on s'amagaven després de robar per les comarques i extorsionar els monjos. Si aquest no accedien a les peticions dels lladregots, els tiraven grans pedres sobre les teulades del monestir. Amb motiu d'aquests fets i després que uns joves del poble escalant les roques, poguessin espantar els lladres, es va ordenar la destrucció del castell i llavors es va canviar l'advocació de l'ermita, que va passar a anomenar-se ermita de Sant Dimes, en rècord al Bon Lladre.
1-pont llevadís
2-castell.
3-ermita.
En temps de l'abat Bernat Escarre feian referència a l'existència d'una torre precursora del castell de Montserrat, on explica que dos integrants de la comunitat tenien encomanada la vigilància des de la torre que havia situada al contrafort que queda immediatament per sobre del lloc on està ubicada actualment l'ermita de Sant Dimes. - Aquesta torre precursora del castell que va construir Pere III “El Cerimoniós” que com a màxim, va durar un segle, abans de ser enderrocat pel rei Joan II. - Hi ha diferents opinions, de quina manera s'enfilavan fins a aquest castell; una podría ser desde el camí de l'arrel i un cop a dalt, seguissin la carena fins arribar al pont de balança. Altres: l'escala dreta o l'escala de ferro de l'esquerra.
Detall en una pintura d'el castell i el pont vistos desde monistrol.
CASTELL DE MONTSERRAT
El Castell de Montserrat és un altre de les fortificacions montserratines amb moltes dubtes sense aclarir. En alguns llocs surt anomenat com Castell de Montsiat o també com Castell del Diable, i fins i tot a estat anomenat com Castell Marro, donat peu a confussions. Es creu que aquest castell estava situat al lloc on avui dia hi ha l'antiga ermita de Sant Dimes, per sobre mateix del Monestir. Sembla ser que fou una fortificació ben diferent de les altres ubicades a la muntanya, ja que dues foren de règim feudal (Collbató i la Guàrdia), un altre no passa de ser una talaia (Otger) i el quart era destinat a protegir Santa Cecília (Marro), del castell anomenat de Montserrat, no se'n sap ni l'origen.
L'historiador P.Muntades quant fa referència aquest castell, parla del segle VIII i que a Carle Magne li dóna el nom de Castell de Montsiat, tot i que sembla que aquests dades tenen més de llegenda que d'història.
El Monestir de Montserrat iniciat al segle XI, igual que d'altres abadies catalans restava tancada per muralles, la seva protecció a terra era bona, però per sobre de les grans parets podria ser vulnerable. És creu que el castell és construir com a protecció del Monestir. No se sap la data en què fou vestida aquesta fortificació, si més no, ens consta segons uns documents que el 15 de desembre del 1396 si celebrà un acte en què el prior Vicenç de Ribes, en funció feudal, dona a Joan de Prat , representant del monestir el castell de la Guàrdia. Altres documents és remuntant anys posteriors, 1462,1472 i 1474.
Algunes descripcions històriques fan esmena que aquest castell, comptava amb un pont portadís, que el separava dels penyals per dificultar el seu accés, això es pot corrobora, ja que en una pintura del segle XVI, guardada al Museu de Toledo, es pot veure el castell amb unes torres i el pont, també al llibre Montserrat de Verrié, es pot veure una pintura amb dit pont.
Des del camí proper a les dues ermites, podrem observar trams de l'anomenada Escala Dreta, corriol format per uns seis-cents esglaons. El pas d'aquesta escala està tancat, ja que pararà a les dependències del Monestir i és d'ús intern de la comunitat.
1-escala dreta (1499)
2-accés original a la torre (1307)
3-ermita santa creu
4-ermita sant Dimas
5-turo del castell
Fragment de la part superior de la nova escala dreta.
L'escala d’obra o escala dreta, antigament era de lliure accés pels visitants del santuari de Santa Maria de Montserrat i era un dels camins fet servir pels peregrins per accedir a les ermites de la Santa Creu i la de sant Dimes.
Avui, aquesta escala està dins del recinte del monestir i no és d’ús públic. Per la seva connexió amb la clausura del monestir el seu accés està protegit per un robust sistema de seguretat.
Tram intern
Fotografía antiga feta desde l'escala dreta
Pas angost sota una roca
Tanca de ferro prop del Monestir
Encara hi ha una escala més dreta a l'altra banda de cingle. Un canal que també serà equipat en temps antic per licitar al Castell del Diable.
Aquesta escala sempre ha estat reservada a l'ús de la comunitat monàstica.
Les dues escales que podrien rebre el nom d'escala dreta estan situades a dos canals que transcorren a banda i banda de l'anomenada roca del Castell del Diable, sobre la qual es troba l'ermita del Diable.
El 1811 el general Mans va intentar que la junta militar no fortifiqués el monestir contra les tropes napoleòniques i deia així:
"Montserrat té moltes entrades i una sola sortida", que podria ser l´escala dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada