Alguns de vosaltres us preguntareu on és la campana de la ermita de sant Benet.
Hi ha la versió que algun escalador la va robar i se la va emportar a casa, allà pels anys 80...
A les meves orelles ha arribat una versió més romàntica i creïble que aquí us relato.
-La ermita fou destruida pels francesos el 31 de juliol de 1812. Posteriorment, l’any 1816 fou restaurada, però va acabar abandonada definitivament l'any 1821.
Molts anys després, es va emprendre la seva restauració però, en lloc de recuperar l’antiga ermita,van decidir edificar l’actual, que fou inaugurada l’any 1927.
Passaven els anys i la capella estigué tancada sense cap ús. Fins que als anys 60 del segle passat un grup d’escaladors decideixen ocupar-la entrant per una de les finestres i la convertiren en refugi lliure. L’any 1979 dues parelles es van instal·lar i varen assumí la vigilància de l’espai, oferínt una sèrie de serveis a les persones que hi anaven.
📷 (En la foto adalt apreciem la campana)
És aleshores quan els monjos van pujar a buscar les restes que haurien quedat d'aquells anys en què s'havian cremat els mobles i desvalgut l'ermita.
Davant d’aquesta situació, al veure la capella, decideixen dessacralitzar-la i deixar-la com a refugi per senderistas i escaladors.
No sense abans despenjar i endur-se la campana amb ells...
(Al cap de poc temps entraria com a guarda Toni Jiménez, el qual després de parlar amb ell em confirma que a la seva entrada ja no hi havia la campana.)
Monestir de sant benet
la campana resta oblidada durant uns anys al jardí privat dels monjos, al costat de sant iscle.
Fins que un bon dia es decideix portar-la al campanar del monestir de Sant Benet.
On actualment resideix com una de les tres campanes del monestir.
Si fos certa la història (i té molts números per ser així),la campana no es va perdre... simplement va canviar d'ubicació.
He de dir que un dia vaig conversar amb les monges del monestir de Sant Benet i elles no coneixien aquesta història...amb la qual cosa...tots són especulacions.
La Campana de Sant Benet
ResponEliminaLa regla de Sant Benet: Obriu la porta a tothom sigui de la condició que sigui.
Montserrat finals dels 70's. La transacció de l'escalada clasica de les cletes amb la punta d'Aral did, l'escalada, free climbing dels peus de gat i friends i l'evolució a l'escalada esportiva del parabol.
Per el monestir i Sant Benet corrien temps caòtics de drogues i pillatge. Al vigilant el tenien acullunit. Dugues de les màquines del canvi ban apareixer a Sant Benet rebentades.
Per can Benet, en el 1978 els caps de setmana eren en tecnicolor i amb banda sonora de los Chicos. Xeringues, brutor i vandalisme. L'evolució caotica de l'escalada esportiva de Sant Benet. Val a dir que no tots els personatges del tecnicolor eren escaladors. Molts vàrem abandonar la zona per espais més tranquils.
Refugi lliure entre 1977 i el 79. Al principi de que algú obris la finestra i es pogués accedir a l'ermita, l'espai es tracta amb respecte fins que trenquen l'altar, cremen la porta i la campana qui sab.
Puc dir que tinc el privilegi de poder dormir sota l'altar, fer sonar la campana i conversar amb el pare Basili Girbau. Pot ser que en Basili sabes ha on es la campana, segurament ell ho sabia....
La campana, és clar que no va desaparèixer a els 80's. En el 1979 ja no hi era. Podria ser que els Benedictins lloguessin a algú per retirar-la pero no té massa sentit, que els monjos deixessin la valuosa campana oblidada al jardí. Crec que els monjos haguessin tingut una mica més de respecte a la campana del seu fundador. Les Benedictines no saben res de l'ermita de Sant Benet, ni quines campanes tenen en el seu Monestir. Haurien de dir alguna cosa al respecte na Teresa Forcades, i per què no també el Pare Abad.