Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de la dreta (cap a Trinitats). Passem pel costat de la Trumfa i després un corriol a l’esquerra ens porta a peu de la momieta per la cara sud.
Durant molts anys la momieta va viure a l'ombra de la seva germana gran sent coneguda com l'orella de la mòmia, estant envoltada d'ermites als costats (Trinitat i Sant Benet) i per sobre (Sant Salvador).
És evident que la vida eremita era molt activa a la zona de Tebaida.
El primer detall significatiu que trobem pujant per la placa, a la base del monòlit és un possible petroglif.
Segurament els petroglifs fos el primer sistema de comunicació no verbal de la història de la humanitat. Són incisions executades en tou. Els gravats d'aquests petroglifs es van fer quan el suport petri romania en estat hidroplàstic. La majoria d'aquests petroglifs romanen encastats a les superfícies de les estructures, per la qual cosa tot indica que és l'obra d'una mateixa civilització.
un cop a la base del monòlit ens trobem amb una gran balma.
En un dels seus extrems (el més protegit de les inclemències meteorològiques), es troba una petita construcció a manera de mur.
i per sota d'aquest, a la vora de la rampa, les característiques cassoletes manuals de Montserrat, potser delimitant la zona albergaven algun tipus de tancat o pal amb cordes que protegia de la possible caiguda al pas.
cassoleta antiga realitzada a mà.
aquí s'hi aprecia perfectament.
Perquè creieu que serien?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada