Ens situem en la història als inicis del any 1800.
Al monestir cada dia arribaven un major nombre de pelegrins, fidels, pobres i malalts, cosa que començava a portar problemes a la comunitat.
L'allotjament i la manutenció de tanta gent es convertiria en un problema de difícil solució.
D'una banda se sabia que s'havia de posar límit, però tampoc no es podia escatimar; per no malacostumar els visitants, els quals confiats que l'allotjament i el menjar eren gratuïts, no es preocupessin de res.
val a dir que si eren pobres, malalts o casats i amb fills, se'ls mantenia a tots fins que el malalt estava curat.
A la vella porta d'entrada al recinte del monestir, s'hi emplaçava l'hospici.
📷 1806. Montserrat.
Grabat de Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique.
Per evitar abusos es va establir un límit de 3 dies d'estada al monestir.
Eren pocs els que podien dormir a les cel·les, la majoria ho feia resguardant-se amb un sac de palla i una manta que repartia un monjo cada nit.
És molt possible que davant la possibilitat de no poder dormir pel fred a l'hivern i davant la possibilitat de no tenir on protegir-se, fos llavors quan va comença la tradició de la vigília de la verge.
És vetlla tota la nit,però a la basílica no es passa fred ni plou...
Moment del repartiment de la sopa del migdia davant la porta de l'hospital dels pobres.
📷 1806. Montserrat.
Grabat de Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique.
A molta d'aquesta gent se li donava enterrament i sepultura al cementiri que hi havia al costat del torrent de santa maria, darrere de la casa dels pobres.
Avui dia l'escala que inicia al monestir i puja cap a santa Anna s'anomena les Escales dels Pobres en record del cementiri homònim, que a la seva antiga base hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.
I estan emplaçades al costat d'on es trobaven els edificis que els albergaven.
Detall de l'antic cementiri avui dia desaparegut a causa de les obres de remodelació del monestir.
Podem veure'l a la imatge per sota del segell
Aquí el veiem encerclat al mapa de Joan Cabeza del 1909.
El corriol que surt al seu costat representat amb el número 33 seria l'antiga drecera de les ermites, avui dia anomenada "escales dels pobres".
L'espai ha desaparegut avui día,donan pas a altres construccións.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada