BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

DRECERA FRA GARÍ O CAMÍ DE LES ESCALES



La drecera de fra Garí és un corriol dret i costerut, una variant ràpida del Camí Vell de Collbató o de les bateries al Monestir de Montserrat i paralel·la a la drecera dels Graus. 



El tros inicial transcorre entre marges abandonats de pedra seca. Després, s'enfila per una canal de la muntanya, que cal superar grimpant fácilment per les pedres, en alguns trams, i pujant pels esglaons tallats a la roca, en altres. 





Al llarg del recorregut hi ha el Llit de fra Garí, una roca on es diu que va dormir l'ermità; i les Petjades de fra Garí, uns forats en forma de peu humà, molt difícils de veure.


Història :

Aquest corriol és documentat al segle XV i conegut històricament com el camí de les Escales, pels graons que hi ha tallats a la roca. 

L'itinerari començava al camí que anava de Collbató a Montserrat (aquest tram inicial és ara el carrer de la Drecera) i transcorria en mig de conreus, boscos i erms. La denominació de fra Garí és més moderna, però esmentada ja en la topografia del primer quart del segle XX. 

Aquest camí va restar perdut i oblidat fins que fa uns cinquanta anys va ser reobert per un veí de Collbató (Joan Castells, de cal Forner) i un estiuejant. 

Segons la llegenda de fra Garí, l'ermità va baixar per aquest camí quan anava a Roma a demanar perdó. El pecat que havia comès era tan pesat que va fer sengles clots a la roca on havia dormit i a les pedres on havia posat els peus.


Ruta:

Sortim de Collbató en direcció al camí de la Vinya Nova, seguirem les senyals del GR en un primer tram, fins a agafar el trencall de Fra Garí. 

Només sortim de Collbató trobem un plafó indicatiu de la Muntanya de Montserrat. Sortim del poble deixant el Pujol a ma dreta.

Primer el camí puja suaument de manera progressiva fins que cada cop es fa més pendent i aviat arribem a al bifurcació. Cal estar atents de no passar-nos-la. El camí principal es el GR i segueix recte o una mica a l'esquerra, que puja per la drecera dels Graus i la Taca Blanca.



Cal agafar un corriol que surt a la dreta amb marques de PR (blanques i grogues), que és més estret i comença una mica difuminat, anat pel dret, de cara a la roca. Aviat agafarem altura i la vista sobre la vall es maquíssima, si el dia és clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada