Bloc característic de l'Hort de Malany.No li queda gaire temps en aquest lloc...
La muntanya de Montserrat és dinàmica. La seva forma és el resultat d’una continua erosió iniciada milions d’anys enrere, que avui encara continua i que continuarà molts milions d’anys més.
L’especial composició del conglomerat, sòlid i resistent, però a voltes feble, junt amb la presència d’importants sediments d’argiles i lutites que s’intercalen en el conglomerat, aporta una important desestabilització al massís. Les diàclasi, que tantes belles formes han aportat al paisatge montserratí, també han contribuït a desestabilitzar l’estructura columnar d’algunes agulles. Aquestes, no sempre són perfectament verticals, presenten importants part balmades que, per qualsevol alteració erosiva es desprenen.
No fa gaires anys va caure un gran bloc al camí del Rosari.Des de baix es pot apreciar.
Els despreniments o esllavissades de grans magnituds són episodis esporàdics, però quan passen provoquen un gran impacte mediàtic per les seves conseqüències. Especialment perquè, per la particular situació del monestir i el santuari de Santa Maria, originen afectacions a la mobilitat per carretera o tren.
Al marge d’aquests episodis la muntanya pateix constants moviments de pedres com a conseqüència de la seva particular dinàmica.
Montserrat és una muntanya de pedres vives.
Text extret de la página:
---------------------------------
Bloc subjecte a la part alta del monestir, a prop de l'ermita de la santa Creu.
Fragments rocosos provinents d'un despreniment a la talaia gran.
Coincideixen totes amb neu o pluja, que accelera la fragmentació de la roca a causa del glaç.S'han fixat Prop de 2000 bolons per estabilitzar el conglomerat de còdols
Roca aturada per una barrera dinámica, són capaços de controlar un possible impacte de grans magnituds. Aquestes pantalles absorbeixen la energia cinètica de les masses que es desprenen, mitjançant la deformació de la pròpia barrera i dels elements dissipadors d'energia.
Hi ha diverses posades a la muntanya, la majoria a la zona de la carretera que condueix al monestir
Esllevissada a la via del carrilet, deixant parat al mateix.
Avui en día ja está ben protegit...no tingueu por...😅
Despreniment al Serrat de les Barratines.
Treballs d'estabilització.
Durant l'episodi de pluja torrencial del del 2000, diferents canals del vessant nord de Montserrat van quedar afectats per despreniments de roca, entre elles l'emblemàtica canal de Sant Jeroni.
Caiguda de pedres sobre el parking tallant la carretera a l'alçada dels Degotalls.
Una mirada atenta a la muntanya, hom descobreix enormes blocs caiguts que ara ja formen part del mateix paisatge montserratí.
Murs de pedra seca protegint la carretera.
Carretera al monastir.
Vull aclarir que algunes de les fotos no les he tirat jo, desconec els autors, però els agraeixo l'autoria.
El 2008 van morir dos treballadors que ajudaven a assegurar els blocs, com a conseqüència d'un nou despreniment.
Una mirada atenta a la muntanya descobreix nombroses marques vermelloses del despreniment de làmines de roca, com si es tractés de la marca de color viu a la pintura vella de la paret interior d'una casa després de retirar un quadre o un pòster que han estat allà durant anys. Amb els anys d'exposició, la roca derivarà progressivament a un to grisenc, més apagat.
El Patronat de la Muntanya de Montserrat i l'ICGC col·laboren en el Pla per a la Mitigació del Risc Geològic a Montserrat , que va ser posat en marxa arran dels episodis de despreniments rocosos dels anys 2007 i 2008 en el sector de Degotalls i de l'any 2010 a l’hotel Cisneros.
*********************
La Cadireta d’Agulles, un bloc de conglomerat que presenta un fort extraplomat que fa témer pel seu nivell d’estabilitat present i futur.
En els últims anys, la roca de la Cadireta de Montserrat s'ha separat uns cm, inclinanse cap davant ,per això des de fa molt temps s'han fet diversos estudis geomecànics de l'estabilitat i col·locat diversos sensors de moviment.
La configuració d'esforços en el conjunt de l'agulla indica definitivament una possible degradació de l'estabilitat amb el pas del temps, cosa que donaria pas al col·lapse de la Cadireta. Aquesta catàstrofe no és pas imminent, poden passar segles; fins i tot podria ser evitada si s'adoptessin mesures d'estabilització.
Reflectors i sensors de moviment ja son instal·lats a la Cadireta des de fa temps.
Esperem que no es posi cap pilar, com ja ha passat en altres parts del massís...
Representació de la instal·lació d'uns possibles tirants d'acer que subjectarien el gran bloc de pedra, prevenint així un possible despreniment.
En alguns punts concrets del massís ja s'ha prácticat aquest tipus de mesura.
Detalls de les zones més critiques.
Montserrat sempre està en moviment, quan gela o plou abundantment simplement s'accelera. Totes les muntanyes es mouen.
Cal considerar també l'erosió progressiva dels materials argilosos situats en el contacte amb la base i l'aprofundiment de la diàclasa que la separa de l'agulla veïna.
Es col·loquen uns sensors de moviment a la Cadireta i uns altres a la paret de la foradada. Llavors des de la carretera mesuren la distància a uns i altres reflectors. Si la distància augmenta és que la Cadireta va penjant una miqueta mes...😱
sensors i reflectors utilitzats per instal·lar a la pedra i així poder fer els mesuraments.
La conclusió principal actualment és que la Cadireta es troba en una situació de seguretat suficient.😃
Any 2010 ,una roca es va precipitar sobre l'hotel Abad Cisneros...
traspassant la teulada i apareixent en una habitació depenent de la cuina.
Per això els enclavaments susceptibles de poder tenir caiguda de pedres damunt del monestir han estat protegits.
Tensors i malles d'acer vetllen per la protecció dels visitants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada