LA COVA FREDA

 

Ubicada al Serrat de les Garrigoses entre el Torrent de la Fontseca i les Coves del Salnitre.

Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) hi van trobat eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida per humans fa entre 12.000 i 15.000 anys, els primers vestigis de què caçadors del paleolític superior van habitar les coves de Montserrat.

L'excavació a la Cova Freda ha permès també documentar que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers agricultors, que hi van estabular els primers ramats d'ovelles i cabres. 

El recorregut de la cavitat es de 150 m amb una fondària màxima de -12 m. sota el nivell de l’entrada, amb una longitud màxima de 60 m i un punt de màxima alçada entre sostre i terra de 10 m.

Descripció:

Cova natural d'habitació, d'enterrament i incineració col·lectiva sense estructures conservades. L'accés es fa per una porta de ferro que està oberta. L'entrada és estreta (1m d'ample per 0,70 m d'alt) i parcialment obstruïda per blocs de pedra. L'interior està dividit en cinc cambres molt irregulars, situades a diferents nivells i unides per corredors i passos estrets. És fosca i humida.

Història:

Ocupada per l'home entre el període Neolític

Antic Cardial (-5.500 a -4.000) i el Romà Republicà (-218 a -50), fou excavada per Colomines el 1922. Hi va trobar abundants inhumacions humanes i molt material arqueològic (destrals, ganivets, espàtules, punxons, ceràmica llisa i decorada, fauna, etc.), que podria formar part dels aixovars funeraris. 

Hom creu que va ser utilitzada com a necròpolis d'alguna comunitat neolítica, ja que la humitat i la manca de sol la feien inhabitable. És el jaciment en cova més important del vessant SW de Montserrat, ja que aquí s'hi va trobar un enterrament ibèric sense incinerar, quelcom molt excepcional en aquesta cultura. 

Les troballes són dipositades als museus de Montserrat i Arqueològic de Catalunya.

Acces:

Al tercer revol de les escales de les coves del Salnitre s'agafa un corriol. A 80 m hi ha la porta de la cova.

Hauria d'estar tancada amb un cadenat, però solen trencar-lo i resta pràcticament sempre oberta.