Allà on m'arriba la memòria he de reconèixer que des que la vaig veure per primer cop a la meva joventud, sempre m'he sentit atret per la majestuositat de la Mòmia, arribant a convertir-se en la meva agulla preferida de l'univers montserratí.
Els agents erosius n'han esculpit la fesomia inconfusible, el cim, guardat per imponents parets verticals, només es pot assolir escalant. De fet, aquesta agulla ocupa un lloc prominent en la història de l'escalada montserratina, ja que fou testimoni de primeres ascensions èpiques i de tall futurista en la seua època.
Entre aquestes, destaquen dues vies mítiques: la clàssica Haus Estrems (Casasayas -Haus- i Estrem, 1946) i l'esportiva Brown Sugar (Millet, 1982), totes dues amb dificultats força sostingudes.
Encara que no escalem, paga la pena arribar al peu de La Mòmia, ja que, al seu voltant, s'apleguen els indrets amb més encant de la regió de Tebaida, incloent-hi les agulles de La Prenyada i L'Elefant, i les ermites de Sant Benet i Sant Salvador. El seu perfil característic es pot apreciar amb claredat desde molts indrets de la muntanya.
Si volem aventurar-nos una mica més podem pujar des del camí que va de trinitats a Sant Benet i Sant Salvador per qualsevol de les dues canals que la flanquegen i que ens porten fins al seu "clatell".
Podent des d'allà, seguint unes marques blaves arribar fins a la muralla de Flautats, on tindrem unes vistes immillorables.
Àlbum de dibuixos de Pere Pau Muntanya i Francesc Montserrat (1789).
En aquest preciós aiguafort de l´ermita de Sant Benet crida l´atenció la força que té la imatge de la Mòmia.
Ampliant la imatge quedem sorpresos per la força de la mirada de la roca, com si realment en aquella època ja veiessin la pareidolia representada a la majestuosa agulla.
LA GESTA
27 d'octubre de 1935, els escaladors, membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), Jaume Caselles, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras, van aconseguir escalar la cara nord de la roca de la Mòmia, encara verge.
(Curiosament, va ser oberta exactament el mateix dia que la normal del Cavall Bernat).
Aquest dia, ells en realitat volien intentar la primera ascensió al Cavall Bernat (que encara no havia estat conquerit) però al arribar a peu de via es van trobar allà a Josep Costa, Josep Boix i Carles Balaguer, (que coneixedors que pujava una colla de Manresa van decidir fer un bivac a peu del Cavall per assegurar-se la primera ascensió.),aquell dia aconseguiren la famosa primera escalada al Cavall.
La cordada de manresans, en veure que el Cavall ja estava ocupat, van decidir anar a la Mòmia i en van fer la primera ascensió, així que tant el Cavall Bernat com la Mòmia van ser escalats per primer cop el mateix dia!
A la crònica de la primera ascensió es relata com aquesta porta els barrava el pas i per allà rondava un guarda vigilant, el qual van haver de burlar.
en aquest article de"el mundo deportivo (1985)", podem saber una mica més de la fascinant i rocambolesca història de la seva primera ascensió.
Xapa recuperable commemorativa cinquantenari de la primera escalada.📷 Josep Lluis Fornell Sanchez.
L'ENIGMA DEL SARCOFEG
Montserratendins.blogspot.com
Aventurers
El 21 de juny del 2014 els Minyons de Terrassa van pujar al seu cim i van realitzar un espectacular pilar de 4.
Ressenya antiga de la botiga barcelonina Pedra -Neu.
Aquí,a la foto de dalt amb trobo escalant la via Kumbaya als 80' 😅
A sota amb fotos mes actuals,veiem les classiques Haus -Estrem i la Pirenaica.
Pareidolia en estat pur.
LA MOMIA
Aquí veiem l´altra famosa Mòmia montserratina.
(Potser en agraïment es va batejar la roca com el Canonge?)
Antigament era coneguda amb l'eclesiàstic nom de la figura de "El Canonge",fins que va ser rebatejada amb el seu nom actual, perdent així el seu topònim antic.
(Un altre canonge al qual també hi hauria alguna cosa per agrair i potser s'hi va pensar en posar nom a la roca...?)
Significat de canonge :
és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada