Amable excursió on passarem per una zona d'interés arqueologic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat ,tot veient un curios megalit.
També se'l coneix amb els noms de 'Megalit de la Diablera" i "La Pedra Dreta".
Alguns autors han considerat que es tracta d'una fita funerària, aixecada per l'home aprofitant una pedra caiguda de la muntanya de forma natural, que senyala un lloc d'enterrament.
(Encara que n'hi ha estudiosos que dubten de l'autenticitat del monument, apuntant que sigui una formació merament natural).
Es tracta d'un primitu monument funerari atipic en aquesta zona. Tant per la seva forma com per la col-locació de les pedres. situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col-lectiva. A uns 20 metres del megalit es va localitzar sota una gran roca caiguda , un fragment de crani. ossos humans molt deteriorats. un vas eneolític. ceramica molt fragmentada i cendres.
Ruta curta i senzilla realitzada tota per pista i que podem complementar amb moltes altres localitzacions, com Els Pallers, refugi Vicens Barbé o una bonica passejada per la zona d'agulles o del Bruc.
Aproximació
Sortim de Can Maçana i un cop arribem al Coll de Guirló hi ha un rètol que indica el camí que surta a la dreta i en baixada cap a la zona dels Pallers i al Bruc a través del torrent de la Diablera. Aquesta és una zona de coves i de cacera dels homes prehistòrics i el Megàlit n’és una prova evident.
Poc minuts després de deixa el Coll de Guirló ,a la dreta, un senyal indica la petita zona on hi ha restes arqueològiques de civilització calcolítica a Montserrat.
Al mig del torrent de la Diablera, trobem aquest megàlit possiblement de l'edat del bronze, consistent en tres grans pedres, dues de les quals actuen de suport a una de central més gran, situada en posició vertical.
A mitjans dels segle XIX, Joan Maria Casas de Müller, va excavar la cova situada al peu del megàlit, coneguda amb el nom de Cova Tapada ,trobant, ossos d'animals, l' esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat i 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que curiosament no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus.
Sembla que la cova va actuar de cambra funerària.
Cova de les Goteres.
A molts pocs metres del senyal, a l’esquerra, hi surt un petit corriol que puja i porta a un altre abric natural conegut com a cova de les Goteres, on a mitjan segle XX Pere Redón trobà també restes d’una antiga civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada