Per ordre d’assoliment son: Miranda d’Ecos (1223m), Montgròs (1133m), Miranda de Sant Jeroni (1237m), Miranda de Santa Magdalena (1132m) i Roca de Sant Salvador (1156m).
Cinc punts emblemàtics del massís de Montserrat i de tot Catalunya, que formen part de la història de l'excursionisme.
LA MIRANDA DELS ECOS (1.223 m)
Sortim de l'aparcament del monestir de Santa Cecília,creuem la carretera cap a can Massana uns 80 m i pujem per unes escales que ens portarán al camí.
Trobarem un pal indicatiu. Seguim el camí que surt cap a l'esquerra i comencem a pujar en ziga-zaga.
Trobem un altre desviament amb pal indicatiu. Seguim el camí que surt cap a l'esquerra cap al coll o el portell de Migdia, amb pujada contínua.
Encreuament. el camí surt cap a l'esquerra i ens introdueix a la caótica canal de la Font de Llum.
Superem un tram nu de vegetació i ple de blocs a causa d'un despreniment i diversos aiguats,fent algunes grimpades facils ,i seguidament la canal s'encaixona entre parets altives. La pujada no fa treva, però uns bonics teixos i la màgia de l'entorn ens ho amenitzen.
*Coll o portell de Migdia
Lloc perfecte per descansar i agafar aire. Seguim el camí que baixa decidit cap al màgic torrent de Migdia. Al final de la primera baixada, a mà dreta s'origina el camí de la canal del Pas dels Micos (inscripció de color groc «Micos» en una alzina i també una fita). El seguim superant unes lleixes on cal fer anar al tanto per terreny una mica terrós.
Trobarem algunes marques de color groc. Arribem al peu de les parets i seguim cap a l'esquerra ,una canal ascendent molt estreta i que tindrem que grimpar fins al famós Pas dels Micos, on hem de superar un tram molt dret ajudant-nos de forma simiesca d'un teix molt polit pel pas de la gent.
Pujarem agafant-nos a les arrels i flanquegem cap a la dreta, per un pas aeri, mitjançant un cable de vida. Aleshores, seguim una boscosa i marcada canal que puja fort cap a la dreta fins que les marques de pintura de color groc ens fan anar cap a l'esquerra cap a una altra canal boscosa que s'enfila cap al nord i prop de la paret est de la miranda dels Ecos. Superem un tram d'una vintena de metres mitjançant una grimpada i llavors arribem al coll de la Miranda, on pugem fàcilment per la aresta nord.
*Cim de la miranda dels Ecos.
És un lloc privilegiat, estret, allargat de sud a nord i amb unes vistes aèries impressionants. Al nord-est s'alça l'Eco superior, el punt més alt de la regió dels Ecos. Tornem al coll de la Miranda i seguim un sender que baixa cap al nord entre boixos i que al cap de poc gira al sud i avança prop de la paret oest de la miranda fins al coll de l'Eco d'en Nubiola. Seguim la marcada canal que baixa fort cap al sud fins que trobem un sistema de cordes fixes en una curta canal molt terrossa que enllacen amb un salt vertical equipat amb una cadena i una corda que permeten baixar els seus 15 metres a pols.
(Es recomanable portar una corda de 30 m i efectuar un ràpel, si no ens veiem molt segurs de baixar agafats de la cadena). Un cop a baix, seguim un corriol cap al migdia que s'enfila entre boixos i alzines.
EL TURÓ DE MONTGRÒS (1.123 m)
Arribem al coll del Serrat del Patufet, que queda a mà dreta (oest) i que podem pujar per mitjà d'una grimpada senzilla. Seguidament, baixem fortament cap al sud-est seguint rastres i algunes fites pel bosc fins que trobem una canal erosionada on una corda ens ajuda a baixar un tram terrós i relliscós. Continuem perdent alçada ia través d'unes roques enllacem amb el camí que uneix el coll del Montgròs amb el torrent de Migdia.
Situats al camí esmentat, per on discorre el PR C-78, el seguim amb pujada cap a l'oest per un bonic bosc d'alzines fins que arribem a l'estret coll del Montgròs, des del que pugem pel sud fins al cim d'aquest turó .
*Cim del turó del Montgròs.
És pelat, allargat de nord a sud, ampli i amb unes vistes meravelloses cap a tot arreu. Val la pena aturar-se una bona estona i gaudir d'aquesta cimera mítica. Després d'haver degustat la seva essència personal, baixem novament fins al coll i seguim el camí cap a la dreta amb una forta baixada. Passem pel peu de l'allargada vessant sud de la salamandra i baixem a través d'una successió de canals estretes i penjades des de les quals gaudim d'unes vistes fantastiques del vessant ponent de la mirada de Sant Jeroni i d'agulles esbeltas com les Talaies o el Gegant Encantat. Passem pel costat de la font de la Cadireta (cisterna obrada d'aigua) i després d'un marcat revolt baixem precipitadament fins a la llera del torrent de Migdia.
LA MIRANDA DE SANT JERONI (1.236 m)
Seguim el camí que puja cap amunt per la llera del torrent en un ambient ombrívol i seguint el PR C-78.
Encreuament que actualment està senyalitzat amb un petit indicador de color negre. Agafem el camí que surt cap a la dreta cap a Sant Jeroni. La pujada és forta i sense parar. Passem pel peu de l'aresta sud de la Talaia Gran i comencem un flanqueig cap al sud que alterna trams plans amb pujades i baixades abruptes que trenquen el ritme. Les vistes cap a l'oest converteixen magnífiques fins que corba el prominent camell de Sant Jeroni i ens orientem cap a l'oest albirant nous paisatges Montserratins.
Anem a parar a l'històric Camí dels Francesos i el seguim cap al nord enmig de nombroses alzines deixant el PR C-78, que baixa cap al sud. La pujada és constant.
Arribem al coll de les Pinasses o de l'albarda castellana, des d'on podem pujar aquest turó mitjançant uns emocionants deu minuts i aixi realitzar un altre 100 cims si volem.
Seguim el camí que surt cap al nord i en poc temps som al camí cimentat que cap a l'esquerra porta a la miranda de Sant Jeroni, que recorrem a través d'escales, baranes i, probablement, envoltats d'un bon nombre de persones i llengües ben diferentes.
*Cim de la miranda de Sant Jeroni.
Estem al punt més alt de tot Montserrat, però encara no hem fet ni la meitat de l'itinerari. Per tant, cal començar a baixar del cim sense perder temps. Passem de llarg el trencall del Camí dels Francesos i arribem a l'ermita de Sant Jeroni, des d'on continuem seguint el camí marcat que baixa suaument cap al sud-est.
LA MIRANDA DE SANTA MAGDALENA (1.132 m)
Encreuament en un tram recte cimentat i senyalitzat amb un pal amb indicadors. Obviem el trencall que baixa cap al Pla dels Ocells i seguim recte pel camí nou de Sant Jeroni, crestejant planera i agradablement per la Serra de les Paparres o de Bellavista.
Després de passar per sota de la paret nord-est del Gorro Frigi, trobem un pal amb indicadors a mà dreta que ens senyalitza el proper objectiu: el mirador de Santa Magdalena.
Agafem el corriol que puja cap a la dreta i al cap de poc ens trobem amb la mística escala de Jacob, per la qual pugem .Un cop dalt passem pel coll entre el Gorro Mariner (esquerra) i la Magdalena Inferior i seguim el camí que puja cap a l'oest envoltats d'alzines i grans agulles.
Arribes a un coll on hi ha un pal amb indicadors. Seguim el corriol que puja decidit cap al nord i en poc temps arribem a les ruïnes del que fou l'ermita de Santa Magdalena (panell informatiu). Passem de llarg d'aquest vestigi històric i seguim el corriol que s'enfila arran de precipicis cap al nord-oest i que condueix a l'alt del mirador de Santa Magdalena.
*Cim del mirador de Santa Magdalena.
Des d'aquesta excel·lent talaia s'albira bona part del sud i l'orient de Montserrat, les gegantines i properes agulles dels Gorros i els massissos i poblacions dels voltants de Montserrat. Havent gaudit de les vistes, tornem a baixar pel mateix camí per on hem pujat fins al coll i el pal amb indicadors. Des d'aquí, seguim el camí que baixa cap al sud, força erosionat...
fins que trobem una escala amb cordes gruixudes que actuen com a baranes i faciliten la baixada. Cap a la meitat, trenquem cap a la dreta en direcció a les penjades ermites de Sant Onofre i Sant Joan Baptista i les creuem a través de passarel·les aèries i passatges estrets entre grans grutes llaurades. Situats al seu extrem sud, baixem pel costat de dos vells teixos (potser els més meridionals de tot Montserrat) i trenquem cap a l'esquerra en direcció a l'estació superior del Funicular de Sant Joan, passant pel costat de la relativament moderna capella de Sant Joan i seguint una àmplia pista de ciment primer i de terra després.
LA ROCA DE SANT SALVADOR (1.156 m)
Estació superior del Funicular de Sant Joan, ubicat al Pla de les Taràntules o de les Bruixes, on trobem diversos pals amb indicadors i panells informatius. Agafem el camí que surt a l'esquerra cap a Sant Jeroni (PR C-19), passant pel costat de l'edifici de l'estació i per sota una passarel·la. Al cap de poca estona, arribem a una cruïlla on hi ha un pal amb indicadors; prenem el camí que baixa cap a la dreta en direcció a l'ermita de Santa Anna. Anem perdent alçada ignorant un parell de desviaments que surten a mà esquerra i trobant diversos passatges rocosos bonics i amb bones vistes cap a les agulles que envolten la roca de Sant Salvador.
Ermita de Santa Anna, amb un panell informatiu, una gruta obrada a mà esquerra i les restes de l'ermita a mà dreta (en fase parada de reconstrucció avui dia). Seguim el camí cap a l'est i dalt d'una lleugera pujada arribem a la plaça o placeta de Santa Anna. Agafem el camí que surt a mà esquerra en un roquissar en direcció a Sant Benet seguint els GR-4, GR-172 i el PR C-19. Passem pel costat del bell mirador dels ermitans i pugem cap al nord per trams d'escales. Deixem els dos GR a la dreta i seguim el PR fins al refugi-ermita de Sant Benet.
Sant Benet. Visió espectacular de la Mòmia, la Momieta, la Trompa de l'Elefant i un llarg etcètera de monòlits. Seguim el corriol que surt a la dreta i al cap de pocs metres deixem el PR C-19 i seguim el camí que puja màgicament a l'esquerra traçant ziga-zaga entre alzines i agulles. Prenem alçada ràpidament, passem pel costat del trencall que porta a l'ermita de Sant Salvador i avancem planejant cap a l'oest.
Desviament gairebé al fil de la carena. Seguim el corriol que surt a mà dreta i que puja al nord cap a la roca de Sant Salvador. Primer carenem i guanyem alçada fins al coll d'una agulla.
Aleshores pugem per una canal una mica dreta que ens hem d'enfilar on podem ajudart-nos d'alguna sabina. Superada, flanquegem sense dificultat però amb un pas una mica aeri cap a la dreta fins al peu d'una estreta canal.
Aquí cada un puja a la seca manera, fins al coll penjat entre la roca de l'Elefant, situada a la dreta, i la roca de Sant Salvador, que s'enlaira a l'esquerra i cap on anem pujant sense gaire dificultat.
*Cim de la roca de Sant Salvador.
És ample, pelat i amb unes vistes supèrbies cap a tot arreu. L'ambient és majestuós i aeri. Després d'haver gaudit del cinquè i darrer cim de l'excursió, baixem amb compte fins al trencall que ens ha portat al cim i seguim el camí principal cap a la dreta en baixada primer i planejant després cap al nord.
Desviament a mà dreta en una cruïlla de senders a prop del coll superior de la canal Plana. Baixem cap al nord a través de la canal esmentada amb una baixada forta seguint traços i algunes marques de pintura de color groc i blanc que anem trobant de forma saltejada.
Parem al camí de l'Arrel i el seguim cap a l'esquerra coincidint amb el GR-4, el GR-172 i el PR C-19. A través d´aquest camí gaudim de la visió impactant d´algunes grans muralles montserratines, com la paret dels Diables o la de l´Aeri, així com del Cavall Bernat. A mesura que avancem obviem trencalls que surten a mà dreta i esquerra fins que, a l'alçada de Santa Cecília, prenem la pista mig fonamentada que baixa cap a l'aparcament de Santa Cecília, punt d´inici i final d´aquesta espectacular excursió.
Distancia: 14,29 km
Altitud màxima: 1237m
Altitud mínima: 672m
Desnivell positiu per km: 103,46m
Desnivell negatiu per km: 102,53m
Temps caminant: 6 horas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada