Els primers habitants montserratins eren humans molt intel·ligents. Coneixien perfectament el seu entorn i sabien com explotar els recursos que els oferia la natura.
Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.
A la muntanya de Montserrat trobem un dels registres de petroglifs més grans que existeix al món;el primer sistema de comunicació no verbal de la història de la humanitat. Es tracta de marques que van ser executades en tou. Els gravats d'aquests petroglifs es van fer quan el suport petri romania en estat hidroplàstic. La majoria d'aquests petroglifs resten encastats a les superfícies d'algunes estructures,camins i agulles,per això tot indica que és l'obra d'una mateixa civilització.
És evident la similitud d'aquests signes amb altres signes que formen part d'antics sistemes d'escriptura com el signari ibèric o l'alfabet fenici entre molts altres.
Cal destacar la presència d'un signe repetitiu, una forma esquemàtica la qual es idéntica a la lletra X del nostre alfabet, un signe que antigament s'interpretava com a sagrat. És un símbol omnipresent a la muntanya de Montserrat.
La majoria els podem trobar en antics passos importants de la muntanya, convertits ara en camins, cal estar molt atent per visualitzar-los, ja que se solen confondre en el mimetitzat conglomerat montserratí.
En aquest cas la marca és diferent i sembla feta més a posteriori, però segurament també té algun segle...
Podrien ser per marcar els camins?
El que és clar és que alguna cosa ens indiquen..
A les 2 següents fotos apreciem les creus gravades a les roques en un lloc molt proper a una balma considerada sagrada a l'antiguitat.
Gràcies als petroglifs, els homes prehistòrics podien comunicar-se i deixar registres sobre les pedres, per la qual cosa es considera que aquesta tècnica és un antecedent llunyà de l'escriptura.
Als antics monuments de Tiwanaku (Tiahuanaco), a Bolívia, un descobriment científic confirma llegendes locals que diuen que:
“les roques van ser fetes i manipulades amb extractes de plantes capaces de estovar la roca”.
Aquesta explicació ha estat sempre rebutjada pels arqueòlegs perquè no tenía sentit.
L'evidència científica proveïda pels científics de França i Perú mostren que la tradició oral tenia raó: Feien roques suaus que podien endurir!
És el geni humà, explotant els recursos del seu entorn de manera intel·ligent, que va crear aquestes meravelles.
Hi ha tant per saber encara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada