EL SIGNIFICAT OCULT DE "DIE GEHEIMNISSE" ("ELS MISTERIS")

Aquet post tracta de la gran rellevància que la muntanya de Montserrat va adquirir per al Romanticisme alemany, a partir de la visita que l'antropòleg Wilhelm von Humboldt va fer a Montserrat a principis del segle XIX. 

Com a fruit d'aquest viatge, Humboldt va escriure l'assaig “El Montserrat” i el va dedicar a JW. von Goethe qui, al seu torn, ho va transmetre immediatament al poeta F. Schiller per a la seva publicació. Goethe va arribar a definir Montserrat com a símbol del creixement espiritual de l'home en observar la impressionant similitud entre el contingut del seu anterior poema religiós "Els Misteris" i l'experiència personal de Humboldt en la visita a la muntanya i les ermites.

El significat ocult de «Die Geheimnisse" ("Els misteris")

El poema ens parla d'un jove religiós, el germà Marc,que com bon pelegrí recorre un paisatge de naturalesa desconegut i es va enfilant fatigosament per una muntanya elevada a través d'un sinuós camí.

De cop i volta veu una ampla i assolellada vall i el cim de d'una muntanya.

De lluny sent una campana i albira una llum blanca i resplendent, pensa que algú viu per aquests verals i decideix acostar-s'hi.

El símbol de la rosa i la creu que apareix a la porta simbolitza la protesta (germandat dels Rosa-Creu) davant el que és etern.La naturalesa i la humanitat lligades a la religió, per assolir l'harmonia de l'ésser humà.

La unió de la rosa amb la creu, doncs, és la solució d'un dels misteris.

Marc truca la portar del Monestir i es rebut per dotze monjos guerrers que viuen com a ermitans en aquell lloc salvatge per buscar déu a la seva manera.

Però arriba en un moment crític perquè el superior (al que anomenen Humà) està a punt de morir i encara no ha designat successor.

La comunitat explica a Marc que tots els seus membres han deixat els plaers del món exterior i ara viuen reclosos en una nova vida.

Després s'introdueix a una de les sales del monestir on descobreix una estada amb una creu i un cercle de tretze setials decorats amb estranys símbols.

Cansat es retira a una cel·la i de matinada sent una música estranya.

Vol entrar de nou al monestir, però la porta està tancada i per una finestra pot veure un ritual secret celebrat al jardí de l'edifici: veu tres joves amb corones de flors al cap que porten torxes enceses, fins que desapareixen. I aquí acaba el poema.

"Matins". oli d'Otto Knille (1832-1898): el quadre provoca una sensació misteriosa enfront dels monjos. que podrian representar els Rosa-Creu del poema de Goethe ben be.

Es tracta d'un poema inconclús, però que presenta les claus per entendre el que Goethe pensava sobre allò religiós. Ens descriu la religió en clau naturalista; una naturalesa salvatge, el fenomen dels ermitans guerrers i la meditació.

Més enllà de poeta, pintor, escriptor, científic i polític Goethe va adquirir durant la seva vida un gran coneixement de l'esoterisme i fins i tot de l'ocultisme, i va confirmar que va ser membre de la lògia Amàlia de la maçoneria alemanya fundada a Berlín.

Goethe mai va posar els peus a la península Ibèrica. Però quan l'antropòleg del llenguatge Wilhelm von Humboldt va fer un viatge d'estudis el 1800, Goethe li va demanar que li enviés informacions per a una obra monumental que tenia en projecte. Per ubicar la procedència de les cartes que Humboldt li enviava, va clavar a la porta del taller un mapa d'Espanya.

Humboldt pensa en Goethe, que el fa d'imaginari acompanyant, i evoca un poema del de Weimar en què l'esperit pren cos a la peregrinació. “Quan tot just pujava el corriol que condueix al convent i que serpenteja lleugerament sobre els pendents de roca, les campanes van repicar fins i tot abans que jo em percebés; jo creia tenir davant el vostre devot pelegrí”. Es refereix al Markus que Goethe il·lumina al poema Els Misteris, un caminant que quan sent les campanes reanima les seves exhaustes forces i s'obre a una nova vida.

El mateix Goethe, anys després, considerarà aquest fragment de la seva obra “una mena de Montserrat espiritual”, on dotze monjos es retroben al temple, que té per emblema una creu entrellaçada de roses, exactament quan el seu superior, Humà de nom, ja ha anunciat la seva mort propera. Goethe, comentant-ho, escriu: “Que el lector s'imagini ser conduït a una mena de Montserrat ideal, i abastar planes amples i fèrtils després d'haver fecundat masses de roques

El viatge de Humboldt des de Collbató fins a Montserrat per un camí tortuós, la visió del monestir i el repic de campanes coincideixen a grans trets amb el poema. També les creus que envoltaven el Monestir, situades al capdamunt de les agulles. Però quan el rep l'abat li diu que hi ha dotze ermitans a Montserrat, Humboldl no va poder deixar de pensar en cap altra sorprenent coincidència. Quan el monjo que el guia per la muntanya li diu que un cop per setmana, a les 4 de la matinada, tots els ermitans es reuneixen a l'ermita central de Santa Anna per a la missa, ja s'imagina els dotze ermitans baixant per la muntanya amb torxes enceses, com diu el final del poema:

"Tres adolescents amb torxes a les mans divisa, que apressats corren pels senders."

 I la muntanya de Montserrat de sobte revela a Humboldl els misteris que no havia acabat d'entendre de l'enigmàtic poema de Goethe, justament perquè ha viscut la seva experiència. Creu haver compres el sentit profund.

*********

*Els Rosa -Creus son una societat secreta originada a alemanya al sXVII ,creada,segons la llegenda,pel cavaller germánic Christian Rosenkreuz. lligada despres a la francomasonería.

Els cavallers tenian el proposit de intervenir pacifica i secretament en el mon,per assolir-hi la pau i una religió comuna.