El teix és un arbre singular, de creixement molt lent i de gran longevitat, del que existeixen exemplars mil·lenaris.(segons estudis realitzats es diu que poden arribar als 4000 anys)
És un arbre que, per la toxicitat de les seves fulles (no aixi dels seus fruits,els quals es poden menjar),ha viscut envoltat d'una certa llegenda negra i ha viscut associat a la mort i a pràctiques paganes relacionades amb la cultura celta, per a la qual era un arbre sagrat. Potser per aquest motiu és un arbre que pot trobar-se al costat d'algunes esglésies cristianes, que van ser construïdes per neutralitzar-ne els cultes pagans que s'hi practicaven.
En la cultura Celta el teix tenia assignat un mes dedicat al ell específicament, i és on se situava el Samhain o Festa dels Morts. I lluny de ser un arbre temut per aquest significat, la veritat és que és un dels més importants dels celtes, perquè es trobava directament relacionat amb el pas de les ànimes cap a l'altre món després de la mort. En moltes parts de Gran Bretanya i Irlanda podem veure un arbre de teix en cada cementiri. I molts arriben a creure que les seves arrels es dirigeixen especialment a la boca de cadascun dels difunts enterrats al cementiri, per treure'ls els secrets que es van guardar en vida, que recorren tot el teix fins a ser enviats al vent a través de les seves fulles . Els antics pobles de la cultura cèltica també ho van usar com a verí per a suicidarse durant les guerres cantabrocastellans astures, abans d'esdevenir esclaus romans. El obtenien en convertir les llavors de teix en una substància per beure. Se sap que l'arbre del teix era utilitzat com un lloc de reunió, cada vegada que es convocava, tocant la campana de l'església, o per realitzar festes i balls de la regió, costum que ha arribat fins als nostres temps
Conegut Pas de la Canal dels micos on las branques d'un gran teix ens ajudan a progresar.
Per tota la muntanya de Montserrat si els busquem bé ,trobarem diversos exemplars, alguns dels quals es troben situats en llocs prácticament inaccessibles.
A causa de la qualitat de la seva fusta, la mà de l'home ha fet desaparèixer aquest arbre de les muntanyes de la regió, però a Montserrat ha sobreviscut gràcies a la dificultat d'accés i de desplaçament pel terreny. En aquesta màgica muntanya el trobarem gairebé sempre en els espais que queden entre les formacions verticals de pedra (gairebe sempre canals),com guardians dels estrets passos cap a les zones més elevades.
Curiosament pot arribar a ser mortal si s'ingereix en grans quantitats però, tot i això, pot arribar a combatre fins a 14 tipus de càncer diferents, sent un dels anticancerígens més importants que existeixen actualment.
Ara fa uns anys es va descobrir que un component de la seva escorça, el taxol, era molt eficaç en tractaments de quimioteràpia contra el càncer. D'això n'ha quedat fer una "sessió de taxol". Per sort, s'ha descobert la manera de sintetitzar aquesta substància en laboratori i evitar una sobreexplotació d'aquests arbres ja escassos que hagués provocat la seva desaparició.
Resulta fascinant descobrir exemplars potser mil·lenaris, amb la seva soca d'arrels recargolades, que ens porten a imaginar mil i una aventures de follets entremaliats entre les giragonses de les seves formes capricioses.
La canal dels Arínjols (situada entre la pared de Diables i Patriarques),està reconeguda en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, amb la població més abundant de teixos a Montserrat.
L’inventari de la població de teixos existents a la canal dels Arínjols, al vessant nord de Montserrat, s’inicia el 2009.Es va procedir a marcar tots els exemplars de d'aquesta especie per poder seguir el creixement amb unes xapites numerades, de les quals rarament en veurem cap, ja que el col·leccionisme furtiu montserratí ha fet efecte.
També ha tingut molt a veure l'entrada de la cabra salvatge a Montserrat (que s'alimenta de teix, entre molts altres arbres i arbustos) i l'erosió creixent de la mateixa canal.
El senderisme a la zona facilitava l’activitat erosiva de l’aigua; com que no hi había un camí marcat, el pas de la gent desenterrava i trepitjava les arrels dels arbres modificant l’estabilitat del sòl. És difícil caminar per la canal (pel seu pendent i perquè el material del sòl no és estable) i el trepig no es concentra en una única zona de pas sinó que es dispersa arreu.
Per aquets motius el Patronat de la Muntanya de Montserrat va creure oportú tancar tanca el pas de persones a la canal dels Arínjols per a millorar l’estat de conservació d’aquest espai singular i els seus teixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada