EL MIRADOR DE MOSSÉN CINTO

El 1880, en ocasió del mil·lenari de la fundació de Montserrat, Verdaguer va tenir un paper destacat com a propagador del monestir i de la Moreneta, proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Guanyà el concurs literari, convocat per a la celebració de l’efemèride, amb el poema «Virolai» –aviat musicat per Rodoreda– que es féu molt popular. I publicà dos volums de poesies de tema montserratí: Llegenda de Montserrat i Cançons de Montserrat, que més tard aplegarà en un de sol: Montserrat.

Montserrat és un poemari de Jacint Verdaguer publicat entre el 1898 i el 1899. Porta per subtítol Llegendari, cançons, odes. Està format per quaranta poemes breus i un poema èpic anomenat Llegenda de Montserrat sobre la llegenda de Fra Joan Garí. L'escriptor hi aplega gairebé tot el que havia escrit sobre Montserrat. 

El mirador de Mossèn Cinto

Al tocar del lloc on hi havia l’antiga ermita de Sant Jeroni i mes tard el restaurant, hi ha un petit mirador amb una barana amb bona vista sobre les roques del Camell de Sant Jeroni, els Plecs del Llibre i el Montgròs. 

En el mirador s'hi troba un monòlit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacint Verdaguer.

Porta una placa ilegible que diu: "Els excursionistes a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952".(al contrari del que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d’octubre de 1956).

 

Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacint Verdaguer, els excursionistes li van volgué fer un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federación Española de Montañismo”. 

Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (el senyor Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l’any 2012) que va ser el promotor de la idea i es posaren a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar-hi la placa el dia 30 de novembre de 1952. 

També s’havia programat un altre acte al monument de Mn. Cinto en el camí dels Degotalls de Montserrat. A més s’edità un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els actes per considerar-los: 

"actividades subversivas".

Quatre anys mes tard, s'inaugurava el mirador que encara existeix, prop del cim de la Muntanya. El caputxí pare Basili de Rubí, en feu la benedicció i va celebrar l’Eucaristia. 

Tot i aixi no van desistir de col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es pogué col·locar al cim d’una roca el mateix dia que s’entronitzà la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat (21 d'octubre del 1956), al cim del Cavall Bernat , en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya. 

 El desaparegut restaurant de Sant Jeroni.

📷 d'Avel·lí Ibáñez Sensarrich, a la revista "Excursionisme" de l'UEC del 1997.

SÀXIA, L'ORIGEN DE MONTSERRAT

Antoni Brenac (o Brenach) fou un poeta humanista català del segle XVI, monjo de Montserrat.

Els estudiosos ,l'han arribat a considerar el més important dels poetes humanistes catalans del segle XVI. Segons la ressenya biogràfica que en feu el canonge Collell, va cursar els estudis d'humanitats i de dret civil i canònic amb un profit notable, com resulta de l'erudició que revela la seva obra. 

Això no obstant, va abandonar la carrera jurídica per adoptar la vida religiosa. Va ingressar al monestir benedictí de Sant Martí de Canigó, on va romandre durant un temps. El 1527, ingressà al monestir de Montserrat, on va ser ordenat sacerdot, i on s'ocupà també d'ensenyar gramàtica i retòrica als novicis. 

Quatre anys després, va ser nomenat abat del monestir de Sant Genís de Fontanes, al seu Rosselló natal. A l'esmentat convent, hi va romandre quatre anys més fins que, a causa de discrepàncies, va demanar de tornar a Montserrat. 

D'allí va ser destinat a Castella, on passà més de deu anys, concretament als monestirs de Sant Benet de Valladolid i al de San Salvador de Oña. Tal com indica Jaume Collell, el trasllat del monjo rossellonès a terres castellanes es degué veure motivat per la influència a l'època de superiors forasters a Montserrat, que solien desplaçar del monestir els monjos catalans. 

Després de demanar amb insistència, durant la llarga temporada que va passar a Castella, el seu retorn a Montserrat, finalment li fou concedit i allà passà els darrers dies de la seva vida. Hi morí l'any 1555, segons el necrologi de Montserrat.

A l’any 1543 sent monjo de Montserrat , Antoni Brenach escriu en llatí el poema heroic-descriptiu Sàxia (1), que representa una aproximació a la bellesa de la muntanya. 

La primera part de Sàxia ens parla del parlament de Neptú després del diluvi.

La percepció del poeta, entorn la formació geològica dels nostres penyals, adopta el recurs de metamorfosis paganes, a la guisa ovidiana, fent que la Nereida(2) Sàxia, perseguida per Neptú, déu del mar, resti per voler de Déu transmudada en una mola ingent de roques i boscatges.

Després ja entra a l'estructura de la muntanya i la descripció de les ermites i els diferents camins que condueixen a Montserrat.

La segona part està centrada en la llegenda secular de Juan Garí i la troballa meravellosa de la Vergé Bruna pels pastors i la tercera part descriu del monestir.

La seva obra va romandre inèdita fins al segle XIX quan el canonge Collell en descobrí els manuscrits i va publicar-ne una part sota el títol de La musa latina de Montserrat, el 1893. Posteriorment, el 1927, el poema Sàxia va ser traduït al català per un altre monjo montserratí, Antoni Ramon Arrufat.

************************

(1)Nom llatí que vol dir : "Roques" .

El P. Brenach la personifica en una de les Nereides, les filles de Nereu i de Doris.

(2)Nereida : Nimfa marina de la mitologia grecollatina que tenia cua de peix i cos de dona.

"les nereides eren filles de Nereu i nétes d'Oceà"

************************

-"Com a un tret de sageta se'ns amostra 

Un penyal admirable,de la resta

de penyals i turons talment escapól ,

que el contemplen com s'acastella en l'aire 

i com s'alçura find a tres-cents colzes.

Es l'alcácer que estotja els raigs de l'Alba

i de Febe formós, i clares voltes 

sa solitud les multituds contorben ,

ans es redreça amb llibertad omnímoda".

Descripcio del Cavall Bernat al Poema 

"Sàxia" (1543)

**********************

Neptú i Tritó és una escultura barroca creada per l'artista italià Gian Lorenzo Bernini el 1622. Està tallada en marbre i fa aproximadament 182 cm d'alçada. Actualment es troba al Victoria and Albert Museum a Londres.

En concret, el mite representat en aquesta escultura podria provenir de les Metamorfosis d'Ovidi, on es narra que Júpiter estava furiós i recorre a Neptú per destruir la vida sobre la terra. És llavors que Neptuno crea un diluvi i una vegada que acaba, truca a Tritón, que bufa el seu cargol per així apaivagar les turbulentes aigües. 

RESTAURANTS DESAPAREGUTS DALT LA MUNTANYA DE MONTSERRAT

RESTAURANT SANT JERONI 

Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada una ermita ,després reconvertida en restaurant (1910)per el propietari de la Fonda de les Coves, de Collbató. L’explotació anava a càrrec dels senyor Pere Bacarissas .

Gent arribant a dinar pujada dalt el ruc...al restaurant de dalt sant Jeroni.

RESTAURANT SANTA CECILIA 

 

Des del monestir de santa Cecília de Montserrat, anant en direcció a can Maçana al marge de la carretera, hi havia un petit restaurant conegut com el restaurant de Santa Cecília del que ja no en queda ni rastre. Els vestigis d’aquest restaurant, tancat ja fa molts anys, quedaren eliminats pels aiguats de l’any 2000. On hi havia el restaurant es troba la font anomenada de Santa cecília. 

Gran Restaurant Perelló i Busquets.

Bonica postal antiga on es veu el restaurant i la seva situació.els seus menjadors foren l'escenari de l'apat inaugural del cremallera de Montserrat el 6 d'octubre del 1892.

un dels racons historics de Montserrat.

A principi de segle XX una dinar costava tres pessetes a la planta baixa; al primer pis la qualitat ja oscil·lava entre quatre i sis pessetes.

el menjar era a la carta.

CAFÉ -RESTAURANT DEL MONASTIR

Porta que dona a la escala de cargol,que donava al restaurant 

Fotografia de Montserrat feta cap al 1935 des de les cel-les de Nostra Senvora. amb la façana del monestir encara sense construir. Al costat de l'entrada del restaurant (on hi ha actualment la torre de l'Abat), hi havia una cafeteria que tingué poca durada.

Foto 📷 Albert Jamsada 

RESTAURANT DE SANT JOAN 

A la foto podeu apreciar l'actual capella de sant Joan i el desaparegut restaurant adossat a la paret.

L'any 1892 a les ruïnes de l'antiga ermita de Sant Joan de Montserrat, s' hi va instal·lar un mirador, a més d'un petit berenador dotat amb grans finestrals. Més endavant, l'any 1919, es va edificar un ampli edifici quadrat, de nova planta, destinat a restaurant. El 1938, el restaurant va ser annexat com a dependència de l'hospital militar instaurat al recinte del Santuari, però en la immediata postguerra va ser rehabilitat i va continuar la seva activitat. La seva clausura als anys 90 va comportar la degradació i l'acció incívica en l'edifici i en tot l'entorn, inclosa la capella de Sant Joan; finalment, el 2006 va ser enderrocat. 

octavilla publicitària del desaparegut restaurant de sant Joan.

RESTAURANT COLONIA PUIG 

Aquest hotel se situa en plena Montserrat de manera que la tranquil·litat que hi ha és absoluta, aquest hotel restaurant oferia serveis de casaments, comunions, bateigs i esdeveniments de tota mena.

Cal dir que durant els anys 30 era un hotel de luxe amb tot allò que això comporta quant a comoditats i serveis.

Interior del restaurant de la colonia Puig.1911.

BURROS,RUCS I ASES...

la vinya nova

Antigament abans de l'arribada dels funiculars, aeris i cremalleres, pujar a la muntanya de Montserrat era tota una aventura i més si volies fer una excursió pels voltants o fins i tot pujar al mirador de sant Jeròni per menjar-te al seu proper restaurant el famós " arròs a la catalana".

Una de les millors maneres de fer-ho si disposaves de “dinerito”, era llogar els serveis de guies amb cavall o ase al costar de la font del miracle al monestir.

Dibuix extret d'un llibre de l'època, on s'aprecia el camí antic de sant jeroni.

aquí podem apreciar els preus dels guies i la cavallerissa segons les destinacions escollides pels visitants a la muntanya.els preus són de l´any 1909.

(crec que no estan actualitzats...😅)

l'excursió amb cavalcadura des de la plaça de la font del miracle fins a dalt sant Jeroni...

📷 Foto extreta del llibre :Montserrat -recull gràfic-per Salvador Redó - Jaume Pons

pels voltants del monestir...

en no existir encara el funicular ni el tren cremallera, l'únic mitjà per accedir a l'interior de la muntanya de montserrat era aquet ; a banda, és clar, de l'ascensió a peu.la foto correspon a una romeria.

la font del miracle (actual font de l'abat Oliba) on es trobava el despatx de bitllets per a les excursions amb cavallerissa.

📷 Foto extreta del llibre :Montserrat -recull gràfic-per Salvador Redó - Jaume Pons

Arribada al restaurant de sant jeroni 

L'ATEMPTAT

1981 Un escamot de Terra Lliure destrueix el repetidor de TVE a Montserrat

L'acció deixà el Bages, el Berguedà i el Solsonès sense imatges televisives.

"Els preparatius del «Día de las Fuerzas Armadas» continuaven el seu curs. L'habitual ocupació policíaca que pateix Barcelona es veia augmentada aquests dies per l'arribada prevista dels reis espanyols a la ciutat per presidir la desfilada militar. A més a més, aquesta havia de ser transmesa per televisió a tot l’Estat espanyol. La vigilància policial feia molt difícil la realització de qualsevol acció de protesta. Un principi de l'acció guerrillera consisteix a fugir de les concentracions de forces de l'enemic i atacar els llocs més desguarnits...

La tarda del 30 de maig de 1981, un cotxe s'atura a l’explanada del monestir de Montserrat. Dos xicots baixen del vehicle i descarreguen un parell de motxilles. Un «bona sort», per tot comiat, i el cotxe desapareix carretera avall. Els muntanyencs agafen les motxilles i enfilen el camí de Sant Joan, per trencar més endavant cap a Sant Jeroni.

Arriben a l’antic restaurant, ara en runes, quan ja comença a fer-se fosc. Passen de llarg i pugen les escales que porten fins a la punta de Sant Jeroni, on hi ha instal·lat el repetidor de Televisió Espanyola. Arriben al capdamunt, i aprofiten la darrera claror del dia per gaudir del panorama. L’únic to verd del paisatge prové dels matolls i dels arbres. Probablement els civilons estan molt ocupats amb la desfilada de l’endemà. Tant de bo!

Ja és negra nit quan desfan una part de camí i es fiquen al mig del bosquet que hi ha baixant, a mà dreta. Uns cinquanta metres més avall s'aturen prop d'un arbre. Al seu costat hi ha, com per atzar, una llauna d'oli de cotxe completament rovellada. És el senyal. Retiren la llauna i furguen enmig de la fullaraca i la terra. Apareix un bidó de plàstic hermètic. A dins hi ha tres quilos de goma-2, dos detonadors, un rotlle de cordó detonant i metxa lenta (Bikford) amb metxa d'encenedor. Fa una setmana que tot aquest material els espera allà. Qualsevol control pel camí els hauria trobat completament nets.

Ara no cal torbar-se. Agafen el material, connecten la metxa d'encenedor amb la metxa lenta, i aquesta amb els detonadors. El dispositiu es fa per duplicat per garantir-ne l'eficàcia. Amb tot a punt tornen a anar al costat de la barraca del repetidor, a menys de 200 metres de l'amagatall improvisat.

Un martell d'escalada obre pas en una de les finestretes de vidre de l’edifici. Un cop dins, col·loquen una càrrega de quilo en cadascun dels tres armaris de control de retransmissió, i les relliguen amb el cordó detonant. Col·loquen els dos mecanismes de detonació a les càrregues dels extrems. Tanquen els armaris i posen tot el que troben a l'abast davant de les portes. Finalment es cala foc als extrems de les metxes d'encenedor i comença la cursa. Són les onze de la nit.

Mitja hora més tard, arriben a Santa Cecília, on els espera el mateix cotxe de la tarda. Cap a les tres de la matinada, mentre els membres de l’escamot dormen a casa seva, una fortíssima explosió retruny per tot el massís de Montserrat. Els civilons de servei al monestir, inquiets, munten un control a l’entrada, sense saber, però, de què es tracta.

L'endemà, els empleats de l’aeri de Sant Jeroni van trobar els vidres trencats a l’estació superior. Van anar cap al repetidor i van descobrir que havia pràcticament desaparegut. Aquell dia, les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà no van poder veure la transmissió de la desfilada. La comunicació del primer canal va trigar quinze dies a restablir-se; la del segon canal, més d'un any, fins als mundials de futbol.

Extret de Terra Lliure 1979-1985

COLONIA PUIG

Si aneu per al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat, us trobeu amb aquesta (avui dia) ruïnosa construcció : l'antic Hotel Colònia Puig .

"La sociedad «Colonia Puig» tiene el gusto, de participar a su numerosa y distinguida clientela, que acaba de adquirir la propiedad de la grandiosa finca denominada: «Masía de la Creu», lindante con la referida «Colonia Puig.

La ampliación que ha obtenido nuestra Colonia con motivo de esta nueva adquisición, permitirá dar toda clase de facilidades a las familias que deseen pasar un verano delicioso en la típica montaña Montserratina, alquilándolas pisos sin amueblar, por años y a precios sumamente económicos."

El 1910 un magnat català, el senyor Puig, compra els terrenys de la masia de la Creu per construir un hotel, inaugurat sobre el 1915 va ser destinat a tots els visitants que volien veure el monestir de Montserrat, s'oferien serveis de casaments, batejos i tot tipus d'esdeveniments, essent un hotel de luxe. 

Quan esclata la guerra civil l'hotel es converteix en un hospital de sang, allotjant ferits del bàndol republicà, després de la guerra torna a usar-se com a hotel de luxe, a poc a poc va anar perdent fama fins que el 1990 es va abandonar.

La magnífica ubicació de l'hotel de tres plantes va atreure des del moment de la seva obertura no poc públic de l'alta societat que podia disposar d'una habitació des de 3,50 pessetes i de pensions a 15 pessetes. Per al trasllat dels clients, l'hotel disposava fins i tot d'una flota d'autocars Hispano Suiza. 

Un negoci rodó que, amb l'esclat de la Guerra Civil, va desaparèixer. La seva posició estratègica va convertir les seves estades a l'hospital de sang dependent del Govern. Allí s'acollien militars republicans i civils - greument ferits com a conseqüència de les bombes alemanyes llançades pels avions Stukas - molts d'ells provinents de la propera localitat de Monistrol de Montserrat, arrasada a principis de 1939 pels bombardejos.

Alguns dels pacients, molts, morien allà i altres, amb més sort, sobrevivien a les ferides, com Alejandro Finisterre, poeta, inventor, editor i creador del futbolí, que va resultar ferit a Madrid i va ser traslladat a l'hotel per accelerar la seva recuperació per els problemes respiratoris que arrossegava.

 Amant de l'esport, però greument afectat a les cames per les ferides de la guerra, observant a més que els nens ingressats no tenien res amb què jugar, el Sr. Finisterre es va aliar amb un fuster de Monistrol per crear, al mateix hotel, el primer futbolí espanyol

Avui dia llangueix en espera de la seva desaparició definitiva, moment en què, potser, també la seva història es perdi per sempre darrere seu.