BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

EL MIRADOR DE MOSSÉN CINTO


El 1880, en ocasió del mil·lenari de la fundació de Montserrat, Verdaguer va tenir un paper destacat com a propagador del monestir i de la Moreneta, proclamada patrona de Catalunya pel papa Lleó XIII.

Guanyà el concurs literari, convocat per a la celebració de l’efemèride, amb el poema «Virolai» –aviat musicat per Rodoreda– que es féu molt popular. I publicà dos volums de poesies de tema montserratí: Llegenda de Montserrat i Cançons de Montserrat, que més tard aplegarà en un de sol: Montserrat.

Montserrat és un poemari de Jacint Verdaguer publicat entre el 1898 i el 1899. Porta per subtítol Llegendari, cançons, odes. Està format per quaranta poemes breus i un poema èpic anomenat Llegenda de Montserrat sobre la llegenda de Fra Joan Garí. L'escriptor hi aplega gairebé tot el que havia escrit sobre Montserrat. 



El mirador de Mossèn Cinto


Al tocar del lloc on hi havia l’antiga ermita de Sant Jeroni i mes tard el restaurant, hi ha un petit mirador amb una barana amb bona vista sobre les roques del Camell de Sant Jeroni, els Plecs del Llibre i el Montgròs. 



En el mirador s'hi troba un monòlit dedicat al poeta i eclesiàstic Mn. Jacint Verdaguer.

Porta una placa ilegible que diu: "Els excursionistes a Mossèn Cinto Verdaguer, 30 – XI – 1952".(al contrari del que diu la placa, aquest mirador es va inaugurar el dia 21 d’octubre de 1956).

 

Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Mn. Jacint Verdaguer, els excursionistes li van volgué fer un homenatge al marge de la Delegació Catalana de la “Federación Española de Montañismo”. 

Van formar una comissió presidida per un membre del Club Excursionista de Gràcia (el senyor Joan Cervera i Batariu – premiat amb la Creu de Sant Jordi de l’any 2012) que va ser el promotor de la idea i es posaren a treballar en un homenatge que havia de concentrar els excursionistes a la Vil·la Joana de Vallvidrera, per col·locar-hi la placa el dia 30 de novembre de 1952. 

També s’havia programat un altre acte al monument de Mn. Cinto en el camí dels Degotalls de Montserrat. A més s’edità un llibret escrit totalment en català. La prohibició del governador civil de la província, Felipe Acedo Colunga, va fer suspendre els actes per considerar-los: 

"actividades subversivas".




Quatre anys mes tard, s'inaugurava el mirador que encara existeix, prop del cim de la Muntanya. El caputxí pare Basili de Rubí, en feu la benedicció i va celebrar l’Eucaristia. 


Tot i aixi no van desistir de col·locar la placa que tenien preparada. Després de moltes gestions es pogué col·locar al cim d’una roca el mateix dia que s’entronitzà la segona imatge de la Mare de Déu de Montserrat (21 d'octubre del 1956), al cim del Cavall Bernat , en ocasió del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya. 





 El desaparegut restaurant de Sant Jeroni.


📷 d'Avel·lí Ibáñez Sensarrich, a la revista "Excursionisme" de l'UEC del 1997.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada