Fantàstica fotografia que reflecteix
bé pels escarpats llocs que passen les cabres.
📷Matthias Scholz
.
La cabra salvatge, com a herbívor principal en zones muntanyoses i rocoses, ha tingut un paper fonamental en els ecosistemes durant mil·lennis.
Són els anomenats enginyers de l'ecosistema perquè fan que es mantinguin processos essencials (p. ex., cicles de nutrients, dispersió de llavors), afavoreixen la biodiversitat (generen pegats de diferent vegetació que acullen espècies diferents de flora i fauna) i mobilitzen l'energia dels nivells tròfics inferiors (plantes, molses, fongs) a nivells tròfics superiors (depredadors, carronyers,descomponedors).
En definitiva, un sistema sense herbívors és un sistema empobrit, disfuncional i incomplet ja que plantes, herbívors i depredadors porten coexistint milions d'anys, i aquestes interaccions són el motor de la biodiversitat que avui coneixem i en podem gaudir.
Aleshores, per què preocupar-se per les cabres i les plantes si han conviscut des de sempre?
La raó principal és precisament l'alteració d'aquest equilibri, ja sigui per excés o per defecte d'aquests herbívors. Tan dolent pot ser tenir pocs herbívors com tenir-ne un excés. Si n'hi ha molt pocs, els paisatges s'homogenitzen, es perd diversitat d'hàbitats herbacis amb la seva flora i fauna associats (papallones, rèptils, orquídies) i les funcions que exerceixen en el sistema, com pol·linitzadors de plantes, dispersors de llavors, descomponedors de matèria orgànica, fertilitzadors, etc.
També es redueix la diversitat d'estructures (vegetació de forma i mida diferents), s'incrementa i s'homogenitza el combustible forestal i aleshores augmenta el risc i la propagació d'incendis.
Per contra, si hi ha massa cabres (com és el cas actual al massís de Montserrat), aquestes exerceixen una pressió insostenible sobre la vegetació, degradant-la i comprometent-ne la regeneració i els organismes associats (pol·linitzadors, dispersors, micorizes, etc.).
A més, en els casos més accentuats, la cobertura vegetal es veu minvada (inclosos els líquens i molses de les roques) i s'aguditzen els processos erosius, perdent-se el sòl que serveix de sustentació a la resta del sistema, i que ha trigat segles a formar-se.
Valeriana tarraconensis
Com que les cabres no consumeixen per igual totes les espècies de plantes, les espècies més vingudes de gust es veuen notablement més afectades i deixen de créixer amb la seva forma i port natural, quedant rabassudes i acantonades en aquelles zones on no arriba a la dent, la peülla o la banya de les cabres.
La contínua i excessiva insistència per part de les cabres provoca que cada nou brot, amb fulles i flors sigui consumit, sense arribar a produir fruits i llavors que permetin la regeneració i perpetuació d'aquestes plantes.
Es posa, per tant, en perill la conservació de nombroses espècies, algunes protegides, igual que els hàbitats de què formen part.
La presència de la cabra salvatge és imprescindible per al compliment de moltes funcions ecològiques necessàries a l'ecosistema però cal tenir en compte que un excés d'individus (cosa que succeeix actualment),pot posar en perill la conservació d'espècies i hàbitats protegits, i la resta del sistema en conjunt.
A més a més del perill que comporta tal quantitat de cabres movent-se pels cims de les agulles, amb la consegüent caiguda continuada de roques a zones de pas.
Lamentable ja va morir una noia pel cop d'una d'aquelles pedres i són nombrosos els accidents per aquesta causa.
***************
Les cabres van arribar a extingir-se de la muntanya de Montserrat abans del canvi de l'últim segle, però, es va decidir la seva reintroducció a la muntanya de Montserrat. Per això es van traslladar fins aquí exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports de Beseit.
Això es va valorar perquè era recuperar biodiversitat i recuperar història.
El pla de reintroducció es va iniciar el dia 13 d'abril del 1995. En total, es van alliberar tres mascles i dues femelles.
El 1996 van arribar vuit cabres més i vuit més l'any següent. Finalment, sis més el 1999.
Actualment, es pot dir que aquest segle XXI la cabra salvatge ha tornat a conquerir la muntanya de Montserrat, ja que ja n'hi ha al voltant dels 350 exemplars.
********************
La principal amenaça per a aquesta espècie és el "Rececho"
El "Rececho " és una modalitat de caça individual. El caçador selecciona un lloc i intenta buscar l'animal més gran, és a dir, el millor trofeu.
Es practica a peu i intervenen un únic caçador i un guarda que supervisa la cacera, i és necessari en molts casos la presència d'algun auxiliar per al transport dels animals.
Anunci de licitació de permís de caça GENCAT. 💰💰💰
Quins són els tipus de caça?
Cacera esportiva. ...
Cacera comercial. ...
Cacera amb fins científics. ...
Cacera de control d'espècies perjudicials.
******************
És la cabra una espècie autòctona del massís de Montserrat?
Hi ha gravats dels monjos a l’edat mitjana amb les cabres (encara que jo no els he vist...)
********************
LES CANTIGUES D'ALFONS EL SAVI
Cantigues de Santa Maria durant la segona meitat del segle XIII (entre 1270 i 1282)
En el seu moment recollida pel rei castellà Alfons X el Savi (1221-1284) Aquestes cantigues són 427 composicions escrites en galaicoportuguès en honor a la Mare de Déu. La majoria d’aquestes composicions expliquen diversos miracles relacionats amb la intervenció de la Mare de Déu.
D’aquestes cantigues, sis estan dedicades a fets relacionats amb la Mare de Déu de Montserrat.
Ens fixem especialment en una :
(Cantiga 52) –Narra com Nostra Senyora abasteix de llet el seu santuari fent baixar cada dia cabres salvatges de la muntanya. Aquest fet durà quatre anys ininterrompudament fins que un dels clergues robà una de les cabres i se la menjà.
Així doncs, tant en el text com en els gravats es pot constatar l'existència de cabres a l'edat mitjana.
Però òbviament això forma part de les llegendes...o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada