La pareidòlia és un fenomen psicològic que consisteix en el reconeixement de formes, com les cares humanes o elements quotidians, davant d'estímuls ambigus i aleatoris. En aquest cas, les formes les veiem en formacions rocoses o muntanyes de Montserrat.
PAREIDOLIAS MONTSERRATINES
COVA DE L'OS
Amb una aproximació molt curta(10/15 minuts)És un tomb molt senzill i còmode per a totes les edats.
Propera a la població de Monitrol de Monstserrat, ubicada davant del barri/zona residencial del Cap de Bou o Collcabiro.
Aproximació
Arriban a Monistrol des d'Olesa cal girar a l'esquerra a l'alçada del Rest. La Barca, just abans d'arribar a la benzinera, i pujar pel carrer que queda a la nostra esquerra, el C/ Sant Jeroni.
Venint de Manresa és obvi que un cop passada la benzinera, a l'alçada del Rest La Barca cal girar a la dreta i pujar per aquest carrer.
Ja de pujada, al principi, aquest carrer és asfaltat i es torna cimentat quan cal fer una sèrie de girs tancats que ens ubiquen en un altre carrer asfaltat. Circulem pel C del Pi, deixant a la nostra dreta el C. Xiprer.
Arriba un moment al C del Pi es bifurca en dos, el mateix C del Pi per la dreta i la Travessera del Pi per l'esquerra, tots dos asfaltats; entremig neix una pista de terra ascendent.
Prop dels contenidors d'escombraries, on comença a pujar la pista de terra, hi ha espai per aparcar el cotxe, la cova es troba cap al marge esquerra de la foto.
El sender d'accés neix prácticamente al costat del pàrquing.El corriol és de pujada al seu inici i després planeja molt, fins que poc abans d'arribar fa una petita pujadeta .
vista del nostre destí, sota els blocs.
Cada certs metres es troben petits corriols d'accés a diversos trams de paret,ja que per aquí hi ha una zona concorreguda d'escalada esportiva.
En 10-15 minuts com a máxim ens trobarem a la Cova de l’Òs,el camí no es fa pas pesat.
Un cop dins l'àmplia cova de l'ós trobarem un gronxador característic que farà les delícies de petits i grans.
La Cova no és una cova com a tal; és una oquedat formada per uns grans blocs de roca.
Es pot pujar pel curt tram de corda fixa que dona a l'exterior i despres baixa per uns graons.
El lloc desprèn un encant especial, com la majoria de racons montserratins.
Llàstima de les pintades que algun vandal va fer a les seves parets.
COVA DEL TRIANGLE
Petita introducció histórica per entendre el sentit d'aquesta cova.
Ignasi de Loiola després d'una agitada vida militar és ferit greument en batalla i restaria molt temps de baixa, cosa que li serveix per recapitular i decidir deixar les armes,dedican-se a una vida més contemplativa.
El març de 1522 visita el monestir benedictí de Santa Maria de Montserrat, confessa els seus pecats passats, regala la seva roba als pobres , s'enfunda una "roba de tela de sac" i després penja la seva l'espasa i el punyal a l'altar de la Mare de Déu la nit del 24 al 25 de març de 1522.
Acabada la vetlla d’armes, vol retirar-se a una de les ermites montserratinas, però la comunitat monàstica considera que encara es massa jove i no está prou preparat per tindre aquesta experiència.
Probablement sortí del monestir de santa Maria de Montserrat i anés a cercar alguna balma on residir durant un temps. En aquella època, als pelegrins del santuari montserratí, no els deixaven estar-s’hi més de tres dies. Un cop acabats aquests dies, si algun pelegrin volia romandre-hi més temps s'en anave a ocupar algunes de les nombroses balmes que es troben properes al Monestir.
Segurament això és el que feu Ignasi de Loiola cercan un lloc on restar tranquil i en solitud per preparar-se espiritualment abans de baixar a la ciutat de Manresa (Cova de Sant Ignasi).
Es desconeix en quina de les diverses balmes properes podia haver-se refugiat,pero s'intueix que la cova estaria per sobre de l'alçada del monestir, on ell sentia les campanes, lloc solitari i amagat però tampoc de massa difícil accés.
Encerclada en Vermell
La forma de triangle de l’entrada d’aquesta petita cova de 8 metres de llargada és perfectament visible des del monestir de santa Maria.
Situada al marge del torrent dels Micos,en sentit oposat a la cova i mirador de Fra Gari,surt un petit corriol per on s'arriba a una petita balma.
Balma amb banc obrat
Una metres després trobarem una fantástica cova de secció totalment triangular,on podria ser que hagués passat un temps Sant Ignasi de Loiola
No obstant, no existeix cap document que relacioni aquesta cova amb la balma ignasiana.
Antiga surgència formada per una galeria de secció triangular en el seu primer tram. Una pared de pedre mig amaga un altre conducte final de dimensions molt més reduïdes.
MÍSTICA FONT DEL AIGUA DE LA VIDA.la búsqueda del Sant Grial.
El 23 d'octubre de 1940, el mateix dia que Hitler i Franco es van entrevistar a Hendaia, Heinrich Himmler cap de les SS va visitar l'abadia de Montserrat.El nazisme donava crèdit total a la història o llegenda, segons la qual els templers van dipositar el Sant Grial a Montserrat.
l'Objectiu era trobar i emportar-se el Sant Grial (el Sagrat Calze en què Crist va consagrar el vi al darrer Sopar),segons el pla de recopilació d'objectes màgics impulsat per l'Ahnenerbe, entitat pseudocientífica integrada a les SS.
Els desconcertats monjos que habitaven el recinte sagrat, van assistir atònits al desplegament de la parafernàlia nazi a les portes del temple, que amb Himmler al capdavant, havia vingut a emportar-se el que aquells homes de Déu suposadament ocultaven.
El primer lloc que van visitar va ser la biblioteca Himmler li va demanar la documentació que, segons el jerarca nazi, forçosament havia de tenir Montserrat referent a Parsifal i al Sant Grial.
El pare Ripoll li va respondre que no tenien cap mena de documentació.
Per molt que el pare li expliqués que tota la documentació de l'arxiu s'havia cremat durant la destrucció del monestir a la Guerra del Francès (1808-1814) i que, a més, mai no hi ha hagut prova documental que el Sant Grial s'amagués a Montserrat , Himmler no es va deixar convèncer.
Després d'aquest episodi, Himmler es va negar a visitar l'interior de la basílica catòlica.
El que li interessava era el món amagat i subterrani de la muntanya. Va ser el general Wolf qui va advertir al pare Ripoll: "Perdoneu, però a la seva Excel·lència no li interessa el monestir, sinó la naturalesa".
Tot això devia impressionar la jerarquia nazi que buscava la font de la immortalitat descobrin que el “Virolai”, cant místic de Catalunya obra de Mossèn Cinto Verdaguer, era portador del missatge críptic que venia a reforçar les seves conjectures:
"Mística font de l´aigua de la vida"
Del llibre “Els Templers i el Grial” de l'autor Antoine Nolla.
Cap dels dos abats de Montserrat, els pares Marcet i Escarré, van voler rebre personalment Himmler.
Se li atribuïa una actitud contrària als catòlics alemanys i van preferir que el pare Andreu Ripoll Noble, qui parlava perfectament alemany, fos qui li fes els honors.
Aquí podem veure el cap de las SS (Himmler),al cambril de la verge.
Per acabar la visita, el monjo li va explicar que la gran relíquia del monestir era la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, una talla romànica del segle XII, venerada durant 8 segles. Li va explicar que era tradició pujar al cambril de la Verge a besar-la. Himmler es va negar a fer-ho i va comentar que ells (els nazis) acabarien amb "aquestes supersticions".
Violet Oakley/1923.dibuix a llapis.
Estava segur que els monjos ocultaven informació,que Montserrat era la muntanya sagrada de Montsalvat a què fa referència la llegenda de Parsifal. I que, per tant, els monjos havien de saber alguna cosa sobre el Sant Grial.
llibre antic d'en Francesc Viñas sobre Parsifal i la llegenda del Sant grial.(opera wagneriana)
Es un dels llegendaris Cavallers de la Taula Rodona del rei Arturo. És famós principalment per la seva participació a la recerca del Sant Grial.
La similitud del nom és el que ha portat alguns a identificar aquest Monsalvat dels cavallers del Grial amb Montserrat.
El Sant Grial o, simplement, Grial, és el recipient o copa usada per Jesucrist a l'Últim Sopar.
Aquest que apareix a la foto és la rèplica utilitzada a la pel·lícula de "indiana Jones"...🤭
EREMITORI MONTSERRATI
Al vessant de Tebes es pot contemplar Sant Pere (veure l'apartat sobre les "ermites desaparegudes o fora del circuit turístic")
En aquestes fotografies intento mostrar el dibuix antic de l'ermita contrastat amb l'estat actual de les ermitas.
SANTA ANNA
SANT BENET
************
Les dues ermites següents: Santa Creu i Sant Dimes, estan tancades al públic, i sota supervisió dels monjos.
SANTA CREU
SANT DIMAS
SANTÍSIMA TRINITAT
SANT SALVADOR
SANT ANTONI
SANT JERONI
SANT MARTÍ
(per això no hi ha dibuix i al seu lloc vaig posar interrogants)
SANTA MAGDALENA
Ermita situada entre les formacions rocoses conegudes com les Magdalenes.
Molt probablement l’antiga ermita estava més amunt on ara hi ha el mirador, doncs per aquest entorn es veuen alguns indicis d’alguna construcció .
En las crònicas antigues es comenta que el lloc on estava aquesta ermita sembla que hi havia el castell Otger que va ser enderrocat el 1948 per fer-hi l'ermita.
A l’any 1858 es feren unes excavacions en recerca de la suposada espasa del rei Wamba.(rei dels Visigots d'Hispània (672-680).
Avui dia a penes hi ha alguns murs dels seus habitacles i de la capella, encara que sí que romanen les seves dues cisternes i vestigis de l'hort-jardí.
Des d´aquí podem accedír a les escales de Jacob i també cap al camí que es didirigeix a l´ermita de Sant Jeroni.