BALMA DEL MONTGROS

📷 Josep Ramón Borrás.

Encara que hi ha diverses cavitats al vessant E del Montgròs, ens referim a la que queda per sota del cim a la dreta observant la paret.

Montgròs (1133m)

Un Dels 100cims esencials llista FECC.

El cim és un gran tossal a migdia de la característica línia d’agulles de la serralada, prou prominent com per esdevenir una talaia privilegiada sobre la major part del massís.

📷 Joan Vidal.

Acces 

Si pujem desde la Canal del Llum, Coll del Migdia i baixem per l'altra banda la canal del Migdia una miqueta , el gran esvoranc que parteix la serralada pràcticament per la meitat, agafem un corriol a ma dreta que revolta als peus de la Salamandra i aprofita les diàclasis del vessant llevantí, conegude com canal de la Salamandra. 

Per trobar-la caldrà desviar-se per unes rampes a l'esquerra pujant des de la Salamandra, envoltant la gran mola en direcció sud. Seguint pel terreny més assequible sense vegetació, arribarem després d'una llarga travessia a una gran cavitat ovalada on s'accedeix mitjançant una grimpada fàcil pero amb compte.

 Aproximació ben senyalitzada des del coll del Migdia (calcular 1,30 h des de Santa Cecília).

                        No cal material técnic.

LA BANDERETA

Es un intrèpid ràpid i assumible itinerari pel qui sàpiga fer servir la tècnica d’oposició o ramonatge. Aquesta proposta us portarà al cim de l’Agulla de la Bandereta des d’on tenim una privilegiada panoràmica de la paret d’Agulles fins la Portella, amb una perspectiva única doncs es la penúltima agulla abans de trencar a cara nord.

La pujada la realitzem per l'interior.

Alçada cim Bandereta 1032 metres

Aproximació: 45 minuts 2km

Desde Can Massana,un cop al Coll de Guirló agafem el camí direcció Refugi Vicenç Barbé, al superar el Pas de la Portella, hem d’agafar a l’esquerra el camí de la Travessa d’Agulles senyalitzat amb marques vermelles. Pel camí el pas mes destacable es una corda de 20 metres amb nusos que remunta una llesca de roca, però en cas de no ser-hi la corda també es pot escalar sense gaire dificultats graduat com a III+.

Mes amunt arribem a un excel-lent mirador de la regió d’Agulles i desde on ja podem ubicar perfectament el Senatxo, la Bandereta, Agulla dels Espeleòlegs i la Saca Gran d’entre altres moltes. Baixem un xic desde el mirador i ens fiquem al bosc, just on el camí fa un gir a la dreta tenim el coll entre la Figuereta i la Bandereta i ja podem veure la xemeneia que ens portarà al cim. Temps aproximació uns 45min.

                       Tram inicial de la canal.

Tenim davant nostre la xemeneia a superar encaixonada entre la Bandereta i l’agulla dels Espeleòlegs. Com es molt estreta la manera mes segura de pujar-la es fer ramonatge, son 20 metres fins arribar a un gran arbre enmig de la xemeneia, aquest pas el podríem graduar com a IV .

Superat aquest primer tram i arribats al arbre la canal es torna mes terrosa i menys vertical son uns 20 metres mes fins el coll.

Finalment arribem a un coll que delimita la Bandereta amb la Palangana (davant nostre) i a la dreta l’Agulla dels Espeleòlegs. Agafem la llastra de roca de la nostra esquerra i tindrem una grimpada de 15 metres facileta però exposada i en lliure (III+) i arribarem al cim de la Bandereta.

El cim no es gaire ample, nomes per dos persones o tres màxim.

Una panoràmica fantàstica de Agulles i Frares fins a Ecos i el mes espectacular la paret d’Agulles de la cara Nord sota nostre, gran pati i pura essència Montserratina.

Descens 

Desde el cim, idealment farem un ràpel de 45 metres fins a peu d’Agulla just on hem començat, al coll entre Bandereta i Figuereta.

Però si nomes porteu una corda de 50 metres, podeu fer un primer ràpel fins l’arbre que ens hem trobat a meitat xemeneia uns 25 metres i desprès fer-ne un altre de 25 metres fins al inici. Haureu de muntar el ràpel al mateix arbre, per això recomanable cordino i maillon per abandonar, encara que es probable que ja sigui equipat.

Si voleu fer-ho a pel, podeu destrepar la canal des del cim, no suposa cap problema i així podeu fer la pujada mes lleugers sense corda.

Retorn 

Només cal desfer el camí o bé podem completar l'activitat amb el descens de la canal de La Figuereta.

Podeu trobar la ressenya a les entrades d'aquest bloc.

Material técnic 

Casc,corda minim 50m , arnés i material per rapelar,es aconsellable peus de gat.

LA GORRA FRIGIA VIA ORIGINAL

Lluís Estasen ,del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), va dur a terme, el maig de 1920, la primera escalada a la Gorra Frigia per la que avui és la via normal (original). Aquesta ascensió va marca una fita a la història de l'escalada a Montserrat.

Pujarem pel mateix itinerari que va fer servir el pioner Estasen 

La Gorra Frígia és un cim montserratí rocós que es troba a la part oriental de la serra i que assoleix una altitud de 1.153 metres sobre el nivell del mar. És la muntanya més occidental i a la vegada més gran i destacada del Sector dels Gorros (Regió de Santa Magdalena o Tebes).

Aproximació 

Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min. fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min. Una mica acaba sent una qüestió de gustos.

Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda per superar un tram força llis i pendent.Un cop adalt del collet tan sols tením que baixar una pocs metres enganxats a la Gorra Frígia per trobar l'inici.

                   Vista del traçat de l'itinerari.

Començarem en un flanqueig ascendent,amb la sensació de estar en una pista de patinatge de gel, ja que la pedra està totalment sobada i humida.

Antigament l'itinerari s'ascendia per cadenes fixes i cables de vida, com si fos una ferrada.

Però després d'algun accident es va decidir desequipar-la, de manera que no trobarem cap element de seguretat al camí.

Amb una pujada insistent fins arribar a un coll, entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior.

Tot i que l'itinerari està molt gastat, encara es pot pujar bé.

Si tenim sort i no fa gaire vent el recorregut és molt gaudible.

un cop ens trobem als darrers metres, podem sortir per la via anna guinovar,tirant per l'esquerra i troban algun seguro.(creiem que la roca està bastant millor).

Trobarem una reunió per assegurar el company arribant al cim.

                             Vistas al Monestir.

Després ja podem gaudir de les fantàstiques vistes 360° des d'aquest cim singular.

Material 

Casc, aconsellable 2 cordes 60m (per rapelar mes rapid), arnés, material per rapelar i alguna baga amb mosquetons per assegurar el tram final i les reunións.

Descens:

A uns 10 metres a la dreta de la nostra última reunió al cim,trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens baixa a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 55 metres que ens deixa a l'altre vessant per on s'enfila la via Original.

Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada.

Tornada 

Per on em vingut.

LA PRENYADA VIA ORIGINAL

La via Original a la Prenyada és una escalada històrica que va ser efectuada el 27/05/1934 per Pere Colomer i els germans Agràs i Joan Peradejordi, que van ser els primers en trepitjar el cim d’aquesta agulla. 

Aproximació

Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet. Prenem el corriol en direcció oest, aviat anem direcció nord fins al peu del Gat i el flanquegem fins arribar al peu de la via normal de la Prenyada.

.

                          Resenya del itinerari.

A la primera tirada pugem per la canal fins que s’acaben els arbres, i després una grimpada fins al collet, on fem reunió a una ferma savina.

si volem es poden llançar algunes savines en aquest tram per assegurar-nos...

 mirant-se el tram de l'exposat petit flanqueig que té per sobre i que haurà de fer abans d'arribar a la primera reunió.

L'ambient montserratí és present en tot moment.

La segona tirada té un inici força vertical i improtegible (passos de V+ o abans feien un pas d'esquena) on es concentren les dificultats .

l'itinerari és molt exposat, de manera que és millor dominar el grau exigit.

La via sencera es troba desequipada

Tan solo trobarem la reunió al cim per poder rapelar.

Superat el tram més difícil quedo en bona posició per immortalitzar el company a la reunió assegurant-me...

Amb la majestuosa imatge de l'Elefant darrere, veiem emergir la figura del escalador pels metres finals.

Descens

Un únic ràpel de 50 m per la pròpia via. Baixem la canal, i amb tendència a l’esquerra tornem al Refugi de Sant Benet

Material

Un parell de bagues per sabines,per la primera tirada,cordes 2×60.

Casco, arnés,peus de gat i material per rapelar.

ALBARDA CASTELLANA

L'Albarda Castellana o Puntal de l'Albarda és un cim del massís de Montserrat que culmina a 1.178 m, sostre comarcal del Baix Llobregat. Es troba a l'extrem nord-occidental de la comarca.

Es un dels 100 cims de la llista FECC 

Aproximació 

La ruta més freqüent és sortint del monestir pel camí vell de Sant Jeroni, on trobarem 450 metres de desnivell. El primer tram es fa una mica feixuc, per la forta pujada per les escales dels pobres, però està molt ben senyalitzat. 

Passant pel Pas del Francesos (pas estret entre roques), seguim pujant i gaudint de les vistes cap a les Gorres (conjunt d´agulles que deixem a l´esquerra), i poc després de Santa Anna passem per sota de l´agulla de la Panxa del Bisbe. En pocs minuts, arribem al pla dels Ocells, però no deixem mai el camí principal, que ens portarà cap l´ermita de Sant Jeroni ,encara que no hi tením que arribar.

a mà esquerra trobarem el pal indicador que ens esmenta el camí dels francesos, prenem aquesta direcció pujant uns pocs minuts pel camí,d'on surt un corriol fins al coll de les Pinasses.  

seguint les marques blaves,primer trobarem un flanqueig fácil en roca 

i despres arribarem a una petita canal estreta. 

Tot seguit trobarem un petit ressalt equipat amb una corda (fàcil). Pocs metres més i arribem al cim principal.

                          Hi trobarem un pessebre

Seguint la carena, arribem a l´altre extrem de l´Albarda Castellana, on també hi ha una placa de sostre comarcal. 

Gaudirem de les vistes al montgros,plecs de llibre i altres agulles del massís.

Podem aprofitar-nos i apropar-nos al mirador de sant Jeroni pujant per les escales.

Retorn 

Per baixar seguirem el mateix camí de pujada, anat amb cura el tram de corda fixa i el petit flanqueig abans del coll de l'Albarda, la resta del camí no hi trobem cap pas difícil, només anar seguint el marcat camí.

EL MORO O MONTCAU

En la realitat no és una via pròpiament d'escalada, ja que l'ascensió no està equipada i es pot fer sense cap mena d'estris, és clar que sempre haurem de tenir cura que això pot tenir un risc.

ACCES 

Per pujar al Moro o farem des del camí Nou de Sant Jeroni, una mica abans d'arribar a l'ermita, pujant per sobre de llastres de roca poc inclinades. Un cop arribats als primers metres, ja veurem per sobre nostre el Moro i les antenes de la Miranda. També podem optar per pujar per la canal de Sant Jeroni o la del moro i anar a cercar la torre de telecomunicacions (antiga estació aeri de Sant Jeroni).

Amb els seus 1205 metres es un dels cims mes alts de Montserrat.

Sempre per la cara sud buscarem la llastra de roca més llarga, que molt a prop del cim passa per dins una canaleta.

Un cop arribats a la canaleta que dóna pas al cim, trobarem una cadena que ajuda a passar aquest pas. 

 Un cop al cim del Moro, podem optar per baixar amb precaució pel mateix lloc, o si no, anar equipats amb corda, ruscos i descensor i fer un ràpel, que s'inicia un parell de metres per sota del cim, amb direcció a l'heliport que hi ha a la nostra esquerra.

També podem pujar per on es fa el ràpel, sent una mica més curt i jo crec que fins i tot una mica més fàcil.

material

si volem baixar rapelant necessitarem corda de 40m, arnés i material per rapelar.

Malgrat la posició endarrerida de Moro respecte a la cinglera principal i la facilitat amb què s'escala per alguns dels seus vessants, li correspon a aquesta roca la rellevància històrica de ser la primera de la que tenim constància escrita d'una escalada duta a terme a Montserrat, (1851)tal com ens ho fa saber en Fatjó al seu llibre Història de l'escalada a Montserrat.