De ben segur els caminants que heu passejat per alguna de les ermites més antigues d'aquesta muntanya us heu fixat en aquestes enormes plantes, custodiant els voltants d'antigues construccions.
La meva petita reflexió en aquesta ocasió és sobre l'arribada d'aquesta planta, portada de les Amèriques, a la muntanya de Montserrat i el perquè es troba gairebé sempre vinculada al costat de les antigues ermites.
Tot i que es més habitual a la costa on forma considerables colònies, especialment als penya-segats, també la podem veure a la Muntanya de Montserrat.
En aquesta foto als voltants de l´ermita de Sant Jaume.
Atzavara/ Figuerassa /Pitera (Agave americana)
Les seves grans fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o amb tonalitats blavenques, carnoses i dures, creixen des del sol mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un diametre de quatre metres.
L'atzavara nomes floreix una vegada al llarg del seu cicle vital, i, quan ho fa, creix del seu centre una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una panicula de grans flors grogues, el que li dona un perfil caracteristic. La planta mor despres de la floracio. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys.
Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora.
Aquesta planta originaria de Mexic, cultivada arreu del mon,amb més de 300 especies existents, va ser introduida a Europa a principis del segle XV pels conqueridors espanyols i des d'aleshores ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals i tèxtils, obtenint de l'extraccio de les seves fulles fibres bastes per produir cordes, xarxes i altres objectes, els quals podien ser molt útils als primers ermitàns montserratins.
S'aprofitaven les tiges florides per a fer escales i antigament les saponines de les fulles es feien servir per rentar la roba negra perquè el sabó normal deixava cercles blanquinosos.
De la destilalacio dels sucs fermentats de la planta, el pulque, s'obte el mescal, que en general es el nom que reben els destilalats d'extractes d'agavacia.
------------------------------
Hipotesi de com podria haver arribat a Montserrat.
-------------------------------
El 1481 Fra Bernat Boïl era ermità a la Santíssima Trinitat,arribant a ser el superior dels ermitans que vivien dispersos al massís de Montserrat.
Al cap dels anys, el Papa Alexandre VI el nomenà Legat Pontifici i Primer Apòstol del Nou Món, com acompanyant de l'Almirall Cristòfor Colom,el 1493, en el segon viatge de colonització a les Índies,on va viatjar acompanyat d'un grup de monjos de Montserrat.
Així doncs hi ha una vinculació entre Montserrat i el continent americà, a través de Cristòfor Colom i el primer prevere que va celebrar la primera missa al nou món , l'ermità de Montserrat Bernat Boïl ,el 6 de gener de 1494
Cristòfor Colom va descriure que havia vist en una ocasió al Carib una planta que va confondre amb l'àloe.
De ben segur, en saber de totes les utilitats de la planta esmentada, van prendre esqueixos i va ser transportada al celler de la caravel·la fins arribar a Barcelona, on d'alguna manera, potser l'ermità va fer arribar alguns d'aquests esqueixos a la muntanya de Montserrat, per així plantar-los als voltants de les ermites més antigues i poder treure profit de totes les seves propietats.
