Gravat del segle XVII
En alguns dels antics gravats de la muntanya de Montserrat podem apreciar vàries creus situadas en cims propers a les ermites montserratines.
Fins i tot es pot trobar en algun punt de la geografia montserratina,alguna cassoleta que segurament en un passat hauria acollit el pal vertical d'alguna d'aquestes creus.
Avui dia pràcticament totes aquelles creus, la majoria fetes de fusta, han anat caient per efecte del pas del temps i la climatologia, i així doncs, perdent-se de vista dalt dels cims de Montserrat.
Es sabut que els cims de les muntanyes, sobretot les més estimades, tenen un potent imán simbolic, servint de vegades per actuacións polítiques, religioses, artístiques o objectius merament personals,i per això durant segles s'han anat omplint de creus, fites ,símbols i tot tipus d'elements aliens al paisatge.
Com a dada, l'any 1899 el papa Lleó XIII va realitzar una crida perquè els cims més alts de les muntanyes s'omplisin de creus i així donar la benvinguda al nou segle.
Així doncs,allà on no arribés el missatge papal ja s'encarregaria d'arribar-hi el rector local, l'associació cultural o esportiva o el devot alcalde.
Per molta espiritualitat que se les vulgui donar, les creus no deixen de ser un símbol religiós que no te per que representar a tots els essers humans, pero sí que poden molestar a qui no les vol trobar a dalt d'un cim.
Simplement per respecte a totes les creences no haurien de coronar cap muntanya.
En un altre capítol també caldria parlar de les antenes, repetidors, vèrtex geodèsics, estàtues, pessebres,esqueles, bústies, símbols, imatges,banderes, fites i plaques...però això ja és farina d'un altre paner.
Al cim de la Gorra Frigia s'hi troba una enorme creu obra del escalador,constructor i deisenyador Jordi Álvarez Garcia que també realitzà la nova imatge d'acer de la Moreneta, de 40 mil·límetres de gruix amb una protecció de zenc, de 350 quilos de pes, que fou emplaçada al cim del Cavall Bernat, pujada amb un helicòpter dels Bombers de la Generalitat de Catalunya el 25 d'octubre de 1987.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada