La imatge de la Mare de Déu de Montserrat que tots coneixem respon al model iconogràfic de la Mare de Déu en Majestat o 'Sedes Sapientiae' (tron o seu de la saviesa), molt reproduït al llarg de l'edat mitjana.
La bola que sosté a la mà dreta és un símbol del poder imperial usat ja des de la baixa romanitat (l'orbe,Globus imperii).
Fotos Lluís Casals (la imatge de la mare de deu de Montserrat - publicacions de la abadia de Montserrat
Aixi doncs aquesta esfera, no és la representació del globus terraqüi,(com molta gent es pensa),ni la reproducció realista de res.
L'orbe figura l'univers, és a dir la Terra, el que hi ha sota la terra i la volta celeste. Es tracta, de la representació del món tal com es veia a l'antiguitat passada per l'Església cristiana medieval. L'esfera simbolitza la totalitat, la creació perfecta que sorgí de les mans de Déu.
Segons les descripcions del cronista Jeroni Pujades (1568-1635), durant gran part del segle XVI , la Mare de Déu no sostenia res amb la mà dreta. No fou fins bastant mes tard que li posaren una bola amb un lliri de tres flors —avui dia desaparegut— que representava la virginitat de Maria abans, durant i després del part.
Representacions xil·lografiques de la talla romànica de la santa imatge montserratina publicades l'any 1865.
Gravat de Pere Mullor i l'any 1868 gravat d'Antoni Artigas.
Vera efígie de la mare de Déu de Montserrat, pintat a l'oli Antoni Caba 1878.
Il·lustració del manuscrit Vox Clamantis.
Una esfera amb compartiments representant aigua, terra i aire.
Hi ha qui vol donar a la bola l'escenificació de l'Axis Mundi també conegut com a pilar còsmic, eix del món o pilar del món, que en mitologia, és un símbol que representa la connexió entre el regne terrenal i el regne espiritual o entre el cel i la terra (a més de servir de pont entre tots dos).
Metafòricament l'eix que uneix el centre del món terrenal amb el seu arquetip celeste, figurat en eix polar i en l'eix solsticial.
Com que l'axis mundi és una idea que unifica diverses imatges concretes, no hi ha contradicció a veure múltiples llocs com “el centre del món”. El símbol pot operar en diversos llocs alhora.
Els grecs antics veien diversos llocs diferents com el melic del món, destacant l'oracle de Delfos, mentre encara mantenien la creença en un arbre-món còsmic i al Mont Olimpo com a estada dels déus.
Axis mundi o eix del món és un símbol ubic present en nombroses cultures. La idea expressa un punt de connexió entre el cel i la terra on convergeixen tots els rumbs d'una brúixola.
En aquest punt, els viatges i les correspondències són fetes entre regnes superiors i inferiors. La comunicació dels regnes inferiors pot ascendir als superiors i les benediccions d'aquests regnes superiors poden baixar als inferiors i disseminar-se per tots. Aquest espai funciona com a melic i punt de partida del món.
L'axis mundi apareix a moltes regions del món adoptant diverses formes. La imatge és alhora femenina i masculina.
Pot tenir la forma de natural (una muntanya, un arbre, una columna de fum o foc, una parra, una tija) o d'un producte de manufactura humana (una torre, una escala, un pilar, una creu, un campanar, una corda, una agulla).
La imatge apareix tant en contextos religiosos com a seculars. El símbol es pot trobar en cultures xamàniques o basades en creences animistes, en les principals religions del món i en civilitzacions urbanes tecnològicament avançades. En paraules de Mircea Eliade, "tot microcosmos, tota regió inhabitada, té un centre; és a dir, un lloc que és sagrat per sobre de tot".
Aquest eix còsmic es relaciona amb l'arbre, que enfonsa les seves arrels al subsòl i les branques del qual s'eleven cap amunt.
L'arbre Yggdrasil de la mitologia nòrdica era símbol de l'axis mundi que travessava i comunicava els tres mons de la realitat sagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada