BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

ONES DE PEDRA



Petit text  sobre la bonica 

relació que m'uneix amb la 

muntanya de Montserrat.



La recerca del que és desconegut em segueix

fascinant... experiències que van més enllà

de les paraules i que no tenen preu.


Cal pregar perquè el camí segueixi sent llarg,

desitjant que siguin moltes les incomptables

jornades.

Cal arribar, és el meu destí,

però sense forçar res la travessia.


És preferible que duri molts anys, i que sigui 

vell quan fondege l'illa, ric de tot el bagatge 

que hauré guanyat fent tan preuat camí.


Montserrat m'ha regalat el seu bell 

viatge,sense ella no hi hauria partit.


Les seves belles roques i agulles no formen 

onades d'aigua sinó màgiques i esveltes 

onades de pedra. I d'aquestes onades de 

pedra la vida flueix.


Onada darrere onada per mar de cada dia,

no després de passar amb voluntat d'aurora, 

aniré posant una mà darrere l'altra i els 

anys donaran duresa a cada gest.

Preservant del vent i de l'oblit

la integritat d'uns àmbits, d'uns projectes 

amb els que has de créixer i combatre.


Quan el vent és el teu company i solitari 

amic, que baixa per les arestes per poder 

acostar-te el seu petó, crec que tinc molta 

sort de poder seguir obrint els meus ulls en 

aquest bell lloc.


Les muntanyes de Montserrat ja eren aquí 

molt abans que jo existís. Em va veure 

arribar. I em veurà anar-me'n...


Mentre els meus ulls entreveuen

la serenitat del capvespre en tinc suficient

si amb mi tinc els astres,

que de nit veig al cel

i de dia a tots vosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada