Montserrat ,un temple obert amb guardians petris vinculats a l'Atlàntida ?
Tot i això, també ens trobem amb mites molt més profans. Pel que sembla, hi ha qui pensa que la peculiar orografia de la muntanya remet a l'antiga Atlàntida, ja que els seus supervivents van crear la muntanya, i aquesta és un portal interdimensional cap a altres mons.
Hi ha qui parlen que a la muntanya hi ha portes que connecten les diferents dimensions i que hi ha una connexió directa entre Agharta -el regne subterrani dels déus- i Montserrat, i els qui creuen en això diuen que l'energia que raja de la muntanya màgica procedeix d'aquest món intraterrestre.
Segons la llegenda de les portes interdimensionals, aquest portal de connexió entre mons va ser creat per antics habitants d'Atlàntida, l'illa mítica desapareguda en circumstàncies estranyes.
L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol, i els atlants haurien estat una civilització molt avançada pel seu temps.
Així doncs, aquí tenim una altra referència directa a l'Atlàntida, en aquest cas per Jacint Verdaguer, vinculat intrínsecament amb la muntanya de Montserrat.
L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves: els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868) on apareixen elements del poema final.
En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida.
Argument:
Un genovès se salva miraculosament d'un naufragi i comença a parlar amb altres mariners del seu passat. Recorden un vell mite d'Hèracles al Pirineu incendiat, on promet que naixerà una gran ciutat (Barcelona).
Posteriorment, de periple per les futures terres catalanes, es troba amb qui li parla de l'Atlàntida, destinada a desaparèixer. Els atlants fugen abans de la desfeta final cap a noves terres. De les seves restes emergeix Grècia i alguns accidents claus del Mediterrani. El genovès, en sentir aquests relats, acaba començant un nou viatge cap a aquelles terres.
El filòsof grec Plató va ser el primer a fer-se ressò d'una llegenda de l'antiguitat on s'esmenta un regne mític situat en una illa o península anomenada Atlàntida.
En els seus "Diàlegs" en farà referència a través de Critias, deixeble de Sòcrates. Segons el relat de Plató, Critias va sentir aquesta història explicada pel seu avi, que al seu torn l'havia escoltat del polític atenès Soló i l'havien transmès els sacerdots egipcis de la ciutat de Sais, situada al delta del Nil.
Situa la ubicació d'aquesta poderosa nació a la Mediterrània, en un període de temps nou mil anys abans del moment en què es produeix el diàleg on se l'esmenta. Descriu la seva fundació i orígens sota l'advocació del déu Neptú, així com la geografia i les lleis. També explica alguns cultes relacionats amb el toro, la confederació de pobles governats per l'assemblea dels reis, l'organització de l'exèrcit i l'abundància de les riqueses. Apareix el nom de Gades entre els llocs coneguts que esmenta. Finalment serà destruïda per castigar la supèrbia dels seus habitants, que havien oblidat les tradicions dels seus grans i els ensenyaments dels déus.
Al segle I aC, Strabon i Posidoni estan en la convicció que el relat de Plató no era resultat de la imaginació literària del filòsof, sinó que s'ajustava a una realitat de record imprecís. Plutarc (s.II d.d.C) donarà els noms dels sacerdots egipcis que haurien contat a Soló la història de l'Atlàntida, fent esment de Psenophis (Sais) i Sonkhis (Heliopolis).
Per part seva, Proclo farà al·lusió al viatge que va fer a Egipte que Crantor, filòsof de l'Acadèmia platònica i com va poder ser testimoni de l'existència d'unes inscripcions en què apareixia la història que havia referit Soló.
Molts seran els historiadors, arqueòlegs i investigadors de tots els temps que intentaran desxifrar el misteri de l'Atlàntida. Sobretot, després que Schiemann descobrís la ciutat de Troia seguint les pistes trobades a les lectures d'Homer. Les hipòtesis sobre el possible assentament han estat, en la majoria dels casos, especulatives i amb escassa base científica. Segurament una de les que ha cobrat més força és aquella que la relaciona amb Grècia (Cultura minoica) i Espanya (cultura tartèsica).
En aquest sentit, les teories trobarien afinitat amb alguns topònims esmentats per Plantó i que fa referència a la Mediterrània, Àfrica i la que fos colònia fenícia de Gades.
