LES PORTES DE TEBAIDA

Els que heu caminat pels voltants de Sant Benet, a la muntanya de Montserrat, us haureu fixat en unes curioses i destruïdes portes que trobem al nostre pas per algun dels seus camins.

Quin sentit tenien aquestes portes al mig de la muntanya?

Era per la proteccio del monastir.

El tancament perimetral amb portes i filat fou una iniciativa del temps de l'abat Escarré que no arribà a reeixir .

Es comenta que tambe procedia de la postguerra civil (amb el tema d'emboscats i maquis), ja que en aquella època es van tancar alguns camins.

De fet hi ha apunts en què es recorda que els escaladors que van realitzar la primera ascensió a "La Mòmia"(27/10/1935), van haver de burlar un vigilant amb escopeta que custodiava els voltants del tancat.

Amb el temps s'han retirat gairebé tots els fils espinosos, i molts pilons de les tanques, però incomprensiblement es van deixar algunes de les portes, les quals ofereixen aquesta referència històrica al paisatge.

Els habituals a la zona les consideren "portes astrals", entrades a altres mons...😱😅

(vista de la zona de gorres a través del pany...)

L'ESPLANADA DELS ALBIRAMENTS

 

Foto extreta de la xarxa.

Una curiositat més de Montserrat recau en les trobades que es fan els dies 11 de cada mes per fer albiraments d'ovnis, en què s'agrupa un bon nombre d'aficionats a la ufologia. Tot i així, no sabem amb certesa que hagin contactat amb extraterrestres… o potser no ens ho han explicat.

Dibuix extret de la xarxa.

Tot va començar una nit quan Luis José Grífol va presenciar unes llums al mar davant de casa seva, les quals va interpretar com un signe de manifestació d'ovnis que s'hi volien comunicar. Des d'aleshores diu que està en comunicació telepàtica amb «ells», i responen a la petició per donar senyals als humans. 

Va assenyalar un lloc amb bona visibilitat, la muntanya màgica de Montserrat, i una data regular, el dia 11 de cada mes, per convocar tothom que vulgui veure com «ells» es manifesten.

Foto extreta de la xarxa.

Es tracta d'un mirador on Luis José Grifol i els seus seguidors es van reunir durant dècades, els dies 11 de cada mes des del 1977  a les onze de la nit. 

Aquesta data va ser triada pel mateix senyor Grifol, que la va fer coincidir amb l'albirament OVNI més famós d'Espanya (el conegut com a “Cas Manises”).

Així pots, durant moltíssims anys Luis José Grifol explicava la seva experiència, reunia curiosos i esperaven que es donessin les condicions propícies per avistar alienígenes. 

Foto extreta de la xarxa.

Segons es pot llegir en infinitat de testimonis recollits de llarg a llarg de tot internet, les experiències variaven molt: des d'experiències súper transcendentals fins a gent que simplement aprofitava les reunions per beure unes cerveses a la llum de la lluna.

Les trobades a Montserrat van començar fa gairebé 50 anys de la mà de l’ufòleg Luis José Grifol;sembla que des de la pandèmia Grifol ja no va a les trobades, avui dia ja no visita l’esplanada, però els seus seguidors se segueixen reunint el dia 11 de cada mes.

Foto extreta de la xarxa.

Curiosament Google ho qualifica com atracció turística a España.

Fins i tot , Montserrat va acollir un congrés mundial d'ovnis amb experts internacionals l'any 2017 durant 3 dies.

"Montserrat té una energia vibratòria d'alta freqüència i impacta totes les persones que la visiten": així promocionaven l'esdeveniment.

Aquestes roques grafitejades en un punt de la carretera entre can massana i el monestir ens adverteixen del punt on es troba l'esplanada U.F.O.

Al meu parer no calia grafitejar i embrutar així l'entorn.

Foto extreta de la xarxa.

corba a la carretera on deixen els cotxes els aficionats a aquestes reunions.

Foto extreta de la xarxa.

Un cop deixat el cotxe, pujem uns pocs metres fins a "l'esplanada dels albiraments".

Sempre plena de papers de cul "llardosos" i escombraries en general...

aliens pocs...però porqueria....

Traveler, una de les revistes de viatge més influents del món editorial, considera dos paratges dels Països Catalans entre els deu millors del món per gaudir d'una experiència OVNI: Montserrat i Manises. 

Pel que fa a Montserrat, ocupa el quart lloc del rànquing només superada per Stonehenge (Regne Unit), Roswell (EUA) i Chicla, al Perú, tres veritables llocs emblemàtics dels fenòmens OVNIS.

Cadascú que pensi el que cregui.

Jo em reservo la meva opinió...😉

Fantàstica fotografia realitzada per Josep A.Pallás Puig on apareixen aquestes curioses formacions ennuvolades que recorden una mica l'entramat de la pel·lícula de ciència ficció "NOB".

L'ENIGMA DE L' ARCADA

La muntanya de Montserrat té un munt de llocs extraordinaris, misteriosos i recòndits els quals avui dia encara no es coneix la seva finalitat i ubicació a la història del massís.

Adalt el vessant nord podem trobar una obra d'origen cultural que passa inadvertida als ulls de la majoria de la gent i que de ben segur ens donarà que pensar una mica.

La posició abrupta a la part alta de la muntanya fa que per sort no sigui un lloc de pas turístic.

L'entrada a l'habitacle queda amagada, tapada per les parets laterals i sent només visible des de la posició davantera.

a la carta arqueològica i als mapes, no apareix documentat aquest vestigi.

Està orientat amb base cap al solstici d'hivern, podent ser aixi un marcador astronòmic.

És més que probable que tinguis alguna relació amb alguna ermita veina.

una porta...una entrada enlloc...

fixeu-vos en l'arc construït i l'adorn de pedres subjectes amb algun tipus d'argomassa... con un cimentant viscós que va endurir com a roca.

Van crear ciment a partir d'argila, van inventar un aglomerant òrgan-mineral a base d'àcids orgànics naturals extrets de plantes locals i altres reactius naturals.Aquesta química no és una ciència difícil de dominar. És una extensió del coneixement dels erimitas a la ceràmica, minerals, al·ligants, pigments i sobretot un excel·lent coneixement del seu entorn. Sense la selecció d'una bona matèria primera, aquests monuments extraordinaris no podrien haver estat creats fa tants anys enrere.

El més impressionant és que la roca que fa de sostre sembla haver estat posada a posteriori 😱

La part superior d'aquest cavitat està tancada per una petita volta d'obra amb pedres disposades verticalment i ajuntades amb una estranya i irreconeixible argomasa.

Podría ser un temple associat al culte a l'aigua i al moviment cíclic dels astres. La connexió visual desde la muralla nord és clara amb el mar Mediterrani.
 

A l'interior destaca una curiosa i perfecta canaleta en forma de V invertida, treballada en una de les parets .

L'existència d'un solc a la paret fa pensar que, en part, podria estar relacionat amb temes d'abastament d'aigua.

surgència d'aigua,al fons de la cavitat.

Canaletes construïdes a mà, segurament amb la finalitat del pas d'aigua.

que en penseu?

Per un dels seus laterals, antics graons picats a ma,de difícil accés...

Sens dubte, un bon enigma que dóna per pensar una estona.

EL PITEU

 

El Piteu és una  zona d'escalada montserratina, ubicada al que es coneix com el vessant nord.

Vistas desdé el sector 

Aquest sector orientat a l'Est ,pren el nom de la serra on es troba enclavat, aquesta franja conté trams de placa interessants i poc definides entre si, per plaques rocoses i herboses.

Pel fons baixa el Torrent de les Escometes, si es continua el corriol d'accés s'arriba a la masia del Piteu; ia prop d'aquest mas se situa La Font Del Piteu.

ACCÉS.-

Resenya extreta del blog: Fernando -espacioamorylocura.blogspot.com.

Pujant des de Monistrol de Montserrat:
Pugem direcció al Monestir de Montserrat per la BP-1121.
Després de passar el km 8, la franja rocosa del Piteu comença a fer-se visible. Entre el km 9 i el 10, a l'alçada del 9,5 hi ha l'anomenat Revolt de la Paella.

Just passat aquest revolt, a mà dreta, trobem  un antic forn de calç  i un indicador del terme municipal de Marganell ; al costat del mateix neix el Camí de la Calcina; assenyalat amb el corresponent rètol: Marganell - Veïnat La Calcina.
(El camí de la Calcina ens portaria a Sant Cristòfol de Castellbell, previ pas per la Calcina).

Aprofitem els marges del camí per aparcar el vehicle.

Accedim a través del sender que neix al  trencall cap a Marganell, sender ben marcat i que després d'uns minuts, a la dreta, trobem un passamans de corda i unes grapes metàl·liques de color vermell, que ens deixen al peu de corriol del sector El Piteu.

Pel corriol que recorre les parets trobarem un pas equipat amb una moderna escala metàl·lica, la qual ens serà de gran ajuda en la nostra aproximació.

TORRENT DEL PONT

Curt torrent de la cara sud de Montserrat que es pot fer tant de pujada com de baixada. Consta de 4 trams equipats amb cordes nuades,recórrent una distància de 600 m. i baixant 150 m de desnivell. el més alt d'uns 12 metres, així com instal·lacions per sí es vol rapelar.

Cal tenir en compte que de pujada té un parell de cordes on haurem d'estirar de valent.

El Torrent del Pont és molt identificable per les roques gegantines caigudes que han quedat en forma de pont, aquest barranc s'alimenta no només de la Canal de Sajolida sinó que també aturarà el Torrent de l'Ermità Mort.

El Torrent del Pont està sota regulació i només es pot recórrer entre el 15 d'agost i el 15 de novembre amb la sol·licitud prèvia de permís al Patronat de Montserrat, amb un límit de 10 persones al dia.

Tot i que és complicat assegurar-se en tot el recorregut és molt recomanable anar amb casco, arnès i baga d'ancoratge per pujar (Les cordes tenen nusos i algun bucle on ens podem assegurar).

En aquesta sortida nosaltres ho efectuem de baixada, rapelant dos dels resalts i descendint a pols les altres dues cordes.

A causa d'un contratemps amb la corda hem hagut d'ascendir per la segona corda (comptant des de baix) i ens ha semblat força atlètic, cal estar en forma, no prendre a la lleugera...

El torrent del Pont és un bon aperitiu per als altres itineraris de la zona, com ara la ferrada de les Dames o la canal de l'Artiga Alta, tot i que el seu curt recorregut no ens ha d'enganyar. El primer pas és de suficient entitat per requerir-nos cert tremp i força de braços.

Farà les delícies dels amants de les minimalistes equipacions montserratines ja que estem davant d'una petita perla que val la pena ser explorada.

Accés:

Mirant a la muntanya seguim la primera pista cap al nord que surt a la dreta del restaurant de la Vinya Nova. Per prendre-la, baixarem un terraplè cap a una zona d'estacionament inferior. Trobarem uns indicadors i plafons de la regulació de l'escalada de la zona. Seguint la pista ens orientarem al nord-est i sense guanyar gaire alçada arribarem a l'entrada del Torrent del Pont.

Tornada:

Un cop arribem al gran bloc caigut del Pont el creuem per sota i s'enfilem a la dreta seguint les marques vermelles. Arribarem al camí que baixa de l'Ermità Mort. Baixarem fins a l'inici del torrent on trobarem el camí de l'aproximació.

Si volem tornar rapelant, necessitarem una corda de 30 metres.