Les coves del Salnitre,també anomenades coves de Collbató o coves de Montserrat, són unes coves al municipi de Collbató (Barcelona). Pertanyen al massís de Montserrat i són de sistema càrstic, en conglomerat, principalment calcaris. Són riques en minerals fosfatats i antigament hi va haver explotacions de salnitre. En el seu interior alberguen el conjunt de sales més grans de Catalunya. Es diu que les seves formes orgàniques i ondulants van inspirar a Gaudí per a obres com la Sagrada Família.
Cova natural d’habitació, sense estructures conservades i, també, cova natural d’enterraments, tipus inhumació. En realitzar els treballs per fer la cova accessible al turisme, es va buidar el talús de terra que des de la boca antiga baixava a l’interior, que era on es trobaven dipositats els materials arqueològics.
Les coves formen concavitats, naus i passadissos. Està situada a un quilòmetre del poble de Collbató, al peu del massís. És, amb el seu recorregut total de 958 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.
No hi pot haver dubte que, de totes les coves de Montserrat, aquesta devia ser la més habitada ja que és la que té millors condicions. De tota manera, les rutes interiors que s’hi van fer per tal de ser visitada amb finalitats turístiques, la van malmetre considerablement. Tot i així, en els llocs on es van fer cales d’investigació arqueològica, s’hi localitzaren materials: inhumacions i restes ceràmiques similars a les de les coves Gran i Freda. Els materials es poden datar tipològicament des del Neolític Cardial al Bronze Final. En època medieval té importància l’explotació del salnitre, element bàsic per a la fabricació de la pólvora.
Foren refugi del guerriller Mansuet durant la Guerra del Francès. De totes les històries que tenen com a protagonistes fra Garí i el dimoni, se n’ha fet ressò tant la paremiologia popular com la literatura culta i ha donat com a resultat literari un profund lligam entre la demonologia i la muntanya de Montserrat. Explica que d’aquestes coves partí el dimoni per instal·lar-se a les roques orientals de la serra de la Tebaida.
Les coves van atreure visitants il·lustres com Alexandre de Laborde, Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Mossèn Cinto Verdaguer.
Història
Les coves del Salnitre són sens dubte la cavitat amb més història i llegendes de Catalunya i la que ha generat més literatura.
Coneguda de temps immemorials, en el seu interior s'han trobat inscripcions de diferents èpoques,la més antiga: (Francesc Roca, 1511). El 1609, J. Pujades ja fa esment a la seva 'Crónica Universal del Principado de Cataluña', sense citar-ne el nom. L'any 1789, Francisco de Zamora, aleshores alcalde del crim de l'Audiència de Catalunya a Barcelona, visità Montserrat i entre d'altres curiositats de la muntanya, destaca la seva exploració a les coves i amb Pere Pau Muntanya, pintor i decorador de moda i amb Francesc Remart, realitzaren diversos gravats de la muntanya i de la cova (la topografia del Salnitre és el primer treball que es coneix d'aquestes característiques a Catalunya).
L'abat Miquel Muntades, en el seu llibre sobre la història de Montserrat, atribueix a Gerard Joana,monjo del monestir, l'autoria d'un manuscrit de l'any 1806, on es fa un seguit d'observacions i hipòtesis sobre les cavitats subterrànies. Investigacions recents fan més que dubtosa l'autoria del manuscrit per part del pare Joana i possiblement sigui part dels treballs digirits per Zamora o per algún dels monjos que el van acompanyar.
La visita organitzada per Victor Balaguer el 1852 junt amb amics artistes de l'època romàntica aixeca una gran polseguera i les coves són abastament popularitzades, fins al punt que es crea una posada de las cuevas a cal Pepa de Collbató, d'on sortien els visitants acompanyats per guies contractats.
(Text:espeleoindex)
Les excavacions arqueològiques es van fer el 1922. El material es pot veure al Museu arqueològic del Monestir de Montserrat.
Des del mes de maig de l’any 2004, a conseqüència de la il·luminació artificial dins de la cova, aquesta està patint la coneguda malaltia verda a la roca. La presència d’una important colònia de ratpenats que habitava la cova en diversos punts està documentada per molts testimonis, com ara la visita de Víctor Balaguer, l’any 1852.
(text extret de la página GenCat)
Que hem de saber abans de venir a les coves?
Les visites de les 10.00, 11.30 i 16.30 hores son en Català. Les visites de les 13.00h i 18.00h son en Castellà.
Haurem de caminar, Pujar i baixar escales.
L’accés a les coves es realitza mitjançant l’ascens de 244 graons, uns deu minuts des de l’últim aparcament.
És prohibit l’accés a gossos, excepte gossos pigall.
A l’interior farem un recorregut lineal total d’uns 800 metres i 500 esglaons. El desnivell acumulat entre l’anada i la tornada és de 64 m, que transcorren pels 500 esglaons que hi ha dins de la cova.
Durant tot l’any la temperatura interior de la cova és de 14 graus i la humitat relativa del 99%. Per tant el terra i les baranes poden estar mullades.
Es recomana portar calçat esportiu i una peça de roba de màniga llarga fins i tot a l’estiu.
No hi ha cap punt d’aigua més enllà del poble. Us recomanem portar una mica d’aigua per hidratar-vos.
