1570.Montserrat"Theatrum Orbis Terrarum"Abrahan Ortelius, Italia,1608:Montserato ente Munistro i Colibato.
Recopilant i refusant els textos escrits pels respectables autors que han tractat de compondre l'antiga història, aquests esmenten que abans de Crist, els Caldeus ja tenien el coneixement de la muntanya i que li van assignar el nom de Mons-Cells, relacionat amb una aglomeració de pinacles.
Una de les més florents cultures de la humanitat, la grega, també la va visitar. Aquests la van conèixer amb el nom de Mons Priapus, vinculat amb Démeter, deessa de la fertilitat.
En el ric mon dels grecs Priapus era Deu dels jardins i les vinyes, fill d'Afrodita el seu símbol era un objecte faliforme. Segons Plini, els cristians contemporanis de Crist la van batejar amb el nom de Mont-Estorcil (quasi-tortus).
L'Abat muntades al seu devocional llibre "Montserrat, el seu passat, el seu present i el seu futur" ens comenta que el nom està relacionat amb Crist, ja que a la seva mort la muntanya també es va ressentir patint una gran transformació, "quasi-tortus" significa l'expressió d'un gran dolor.
Diversos són els noms que durant el transcurs dels segles se li atribueixen a la muntanya i que els historiadors ens han deixat:
Serresius, Carraf, Mons Medilius, Mons Uranus n'han estat uns altres, però el primitiu nom de la muntanya, que sens dubte ja n'hauria de posseir un, no ha arribat fins a nosaltres.
Falsos, veritables o producte de la llegenda com suggereixen altres, tots aquests esdeveniments i els que segueixen, per manca de més documentació no podem considerar-ho sota un altre concepte de curiositat històrica per verificar.
També hi ha altres cronistes que corraboren que els romans la van anomenar Mons-Veneris i que l'any 197 d.C. els pagans van aixecar un temple a Venus, destruït més tard l'any 253 pels feligresos. Poc temps després van aixecar un altre temple al mateix lloc, es va tractar de la capella de Sant Miquel ; la història de Montserrat la descriu com la primera de una sèrie de capelles i ermites que omplirien la muntanya amb un sentit profundament religiós.
Molts anys més tard, la invasió morisca no trigaria a arribar. Pel nom que li van assignar a la muntanya també és segur que van haver de sentir una gran admiració pels extravagants monòlits.
Els àrabs suggestivament la van batejar "Gis-Taus",que significa "roques vigilants".
Segurament que la formació del nom actual se li deu després de l'expulsió àrab, o anys després, a mitjans del segle X, època en què més o menys se li atribuïen els noms següents: Mons Obserrato, Monten Obserratum, Montis-Serrati, Mont Serrat ,Montserratus i Montserrate.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada