BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

LA BALMA DE LA MOMIETA I LES SEVES MISTERIOSES CASSOLETES


Des del Monestir anem al refugi de Sant Benet, passem una mena de porta de pedra i quan el camí es bifurca, prenem el trencall de la dreta (cap a Trinitats). Passem pel costat de la Trumfa i després un corriol a l’esquerra ens porta a peu de la momieta per la cara sud.



Durant molts anys la momieta va viure a l'ombra de la seva germana gran sent coneguda com l'orella de la mòmia, estant envoltada d'ermites als costats (Trinitat i Sant Benet) i per sobre (Sant Salvador).

És evident que la vida eremita era molt activa a la zona de Tebaida.


El primer detall significatiu que trobem pujant per la placa, a la base del monòlit és un possible petroglif.

Segurament els petroglifs fos el primer sistema de comunicació no verbal de la història de la humanitat. Són incisions executades en tou. Els gravats d'aquests petroglifs es van fer quan el suport petri romania en estat hidroplàstic. La majoria d'aquests petroglifs romanen encastats a les superfícies de les estructures, per la qual cosa tot indica que és l'obra d'una mateixa civilització.



un cop a la base del monòlit ens trobem amb una gran balma.



En un dels seus extrems (el més protegit de les inclemències meteorològiques), es troba una petita construcció a manera de mur.



i per sota d'aquest, a la vora de la rampa, les característiques cassoletes manuals de Montserrat, potser delimitant la zona albergaven algun tipus de tancat o pal amb cordes que protegia de la possible caiguda al pas.



cassoleta antiga realitzada a mà.


aquí s'hi aprecia perfectament.


Perquè creieu que serien?

L'INSOLIT AMAGATALL DEL CRIST DE MONTSERRAT DURANT LA GUERRA CIVIL



L'OBRA DE MIGUEL ÁNGEL

Un jove republicà va salvar la imatge ocultant-la al cup (Recipient on es trepitja el raïm, es premsa l'oliva o es pica la poma per obtenir el most, l'oli o la sidra) de casa seva a Castellolí.

*************

El Crist d'ivori, atribuït a Miquel Àngel, que presideix la basílica de Montserrat, va ser tret del monestir el juliol de 1936 per un jove aprenent de forner, per evitar que fos destruït pels grups incontrolats que aquells dies cremaven esglésies i es prenien la justícia pel seu compte. És una història poc coneguda que mereix ser explicada. Seguint les instruccions d'un monjo, aquell jove es va endur el Crist amb bicicleta, dins un sac de carbó, i durant els tres anys de la guerra va estar amagat a l'interior d'un cup, buit és clar, a Castellolí, una dotzena de quilòmetres de Montserrat.


Aquell jove va ser mobilitzat uns mesos després, va combatre com a soldat republicà al front i després de la retirada va acabar al camp de concentració d'Argelers, i després al de Saint Cyprien. Només quan va poder sortir i tornar a casa, va restituir la comunitat benedictina l'escultura del Crist i altres peces que havia amagat. A canvi, li van regalar una imatge de la Mare de Déu.



Màrius Costa Prat, que així es deia, tenia 18 anys quan va esclatar la guerra. Vivia a Cal Peret de Castellolí i cada dia pujava amb bicicleta a Montserrat per aprendre l'ofici de forner i pastisser. Però el juliol del 36 tot va canviar. La Generalitat per mitjà del conseller de Governació Josep M. Espanya va enviar els mossos d'esquadra per possessionar-se del monestir. Els detalls d'aquells primers dies de la revolució els ha explicat el pare Josep Massot i Muntaner al llibre La guerra civil a Montserrat. Es tractava d'evitar la reacció dels comitès esperonats per la FAI i els elements descontrolats. El doctor Joan Soler i Pla, diputat al Parlament per Unió Catalanista-Estat Català, cosí d'un monjo, va ser enviat la mateixa tarda del 22 de juliol per dirigir els mossos i la seva arribada va ser providencial. “Soler i Pla va ordenar als mossos –ens comenta Massot i Muntaner– que disparessin, si calia, davant d'un grup d'incendiaris disposat a tot, i es diu que va ser llavors quan aquests anarquistes se'n van anar a Vic a cremar la catedral”.


L'abat Marcet va gestionar amb el conseller de Cultura Ventura Gassol la sortida dels 150 monjos de la comunitat. La major part van marxar a l'exili amb vaixell, però n'hi va haver 23 que van ser detinguts i assassinats. El 24 de juliol va arribar Joan Puig i Ferreter com a delegat de la Generalitat. Posteriorment va explicar la seva versió dels fets a les profanacions. Canviant noms, ell n'és el protagonista, Janet Masdeu, responsable de Montcalm (Montserrat), monestir nacional de Galidònia (Catalunya).



El 3 d'agost Puig i Ferreter passa a ser conseller de Sanitat i Carles Gerhard, que havia estat diputat d'Unió Socialista de Catalunya, és anomenat “conservador de tots els edificis de Montserrat i de tots els objectes que continguin”. Es reobre el funicular i els restaurants i el lloguer de les cel·les.


Durant la guerra, Montserrat va ser fins i tot residència temporal del president de la Generalitat Lluís Companys i del president de la República Manuel Azaña en moments puntuals. I en allò que ara és el menjador dels monjos es va celebrar una de les últimes reunions de les Corts republicanes. Només va quedar el monjo Carles Areso, porter, fins que el gener del 1938 va ser també empresonat, acusat de pertànyer a la Cinquena Columna.


Un dels incidents dels primers dies va ser el descobriment d'unes 40 armes del sometent, integrat per civils i algun monjo, que mai no s'havien utilitzat. Però allò que creava més tensió eren els rumors sobre l'existència d'un tresor format per objectes d'or i plata.



Què va passar amb les obres d'art i altres peces de gran valor de Montserrat? Gràcies a unes anotacions manuscrites del monjo Areso, a les memòries de Gerhard ia les investigacions de Massot i Muntaner, es pot reconstruir la sort d'aquestes peces, la majoria de les quals es van salvar. Una part es va amagar darrere d'una paret falsa construïda per un paleta de confiança.


D'altres, entre elles la imatge romànica de la Mare de Déu de Montserrat, es van camuflar en un traster, cosa que ara és l'anomenada sala gòtica, difícil de localitzar en un monestir ple d'espais laberíntics. Segons Massot i Muntaner, van ser un grup de monjos els que van canviar la imatge original per una rèplica, sense que ho sabés l'abat. I durant tota la guerra la Generalitat va defensar la imatge falsa. És més, el gener del 39, el Govern decideix treure de Montserrat la imatge de la Moreneta, la falsa, juntament amb diverses pintures, inclosa una pintura atribuïda a El Greco, que anys després també es va demostrar falsa, que van ser traslladades fins a la frontera . No hi va haver temps per treure-les d'Espanya i les tropes franquistes les van recuperar i tornar. Aquells darrers dies de la guerra es va enviar dinamita a Montserrat per destruir el monestir. "Un comissari polític del PSUC i el director de l'hospital de campanya que era catòlic, els últims responsables que ja quedaven en plena retirada, ho van evitar", afirma l'historiador montserratí. I Massot i Muntaner rebel·la un altre detall: “Els monjos també van canviar la imatge autèntica per la rèplica en dues ocasions més: a la Setmana Tràgica i quan va morir Franco”.


Per diversificar els amagatalls, el monjo Areso va confiar algunes peces a joves treballadors del monestir. A un altre aprenent de confiter, Josep Sellarés, li va lliurar una col·lecció de segells. Però no hi va haver tanta sort perquè el noi els va amagar sota el paviment del corral de casa seva a Sant Salvador de Guardiola i les humitats els van fer malbé. A l'altre aprenent, Màrius, li va proposar de treure més peces i un dia va anar fins i tot amb el seu pare i se les van emportar en carro.



El Crist, que segons un estudi de l'historiador Anscari Mundó és un autèntic Miquel Àngel, se'l va endur sense la creu dins una caixa llarga. Montserrat Costa, filla de Màrius, recorda que aquesta història la va sentir per primera vegada quan tenia 18 anys però que al poble ningú no la sabia. "Em va dir que també havia amagat una arqueta de plata, petites imatges, uns rosaris i un llibre antic de tapes dures i fulles com de seda, una mena d'índex de la biblioteca de Montserrat". Una germana petita de Màrius, la Mercè, que després es va fer monja i va morir poc abans del Nadal passat, recordava que havia baixat més d'una vegada al cup amb una escala i desenterrava el Crist d'entre la carboneta per jugar, cosa que feia enfadar i molt al seu pare que els tenia prohibit parlar-ne amb ningú. Màrius també havia anat alguna vegada a Barcelona a portar pastissos i pa als monjos que estaven amagats a pisos.


Extret d'un article de Josep Playà Maset publicat a "la Vanguardia"16/03/2019.

📷 Museu de Montserrat.


Des de l'any 1959 es troba penjat d'una gran corona de plata sobre l'altar major de la basílica de Montserrat 



LA GUERRA DEL FRANCES


La nit del 10 a l'11 d'octubre del 1811 està marcada amb lletres de foc a la historia de Montserrat. Fa més de 200 anys que el santuari desapareixia engolit per les flames com a conseqüència de la guerra del Francès. Les tropes napoleòniques, liderades pel general Suchet, van provocar un incendi que va acabar amb el monestir. 

A conseqüència de la mateixa guerra totes les ermites van ser destruïdes i els ermitans que hi vivien massacrats.

En aquest post podreu llegir com es va salvar la moreneta de les ordres Franceses.



A les diferents seqüències d'aquest gravat antic podem apreciar la batalla que es va lliurar a la presa de l'ermita de sant Dimas.



Dies abans de l´arribada dels francesos, l´ermità de Sant Dimes va amagar la imagen de la mare de deu de la basílica en un amagatall de l´ermita. Es va posar una còpia de la imatge a l'altar major, que els francesos van fer miques. Tot i això, van trobar l'autèntica, però no la van saber identificar perquè estava "nua" i es va salvar. Abans, es vestia sempre la Mare de Déu amb una vestimenta acampanada i només se li veia la cara, les mans i el nen.


Al no identificar-la, la van deixar tirada en un hort. Va estar així tres mesos, molt plujosos, i la policromia es va deteriorar força. Després de la guerra, es va restaurar aquí mateix.

Els diaris antinapoleònics de l'època van dir que s'havia de posar un rètol que digués: “Aquí va estar Montserrat”. Tothom estava convençut que  Montserrat s'havia acabat.

Però no , perquè els monjos se sentien servidors de la Mare de Déu. Molts, davant la ruïna, van tornar a casa seva, però va quedar un grup important que va tornar al monestir amb unes condicions terribles.



vista de la façana del monestir que seria apedaçada a finals de 1861.

📷 Fotografía extreta del llibre "Montserrat recull gráfic"



També la indumentària que duu la imatge ha sofert variacions al llarg del temps. La imatge havia estat inicialment vestida amb dues peces blau-granes, una camisa interior vermella i una coberta blava, que són els colors típics dels vestits de la Mare de Déu. Al capdamunt d'aquestes peces s'hi posava la mantellina brodada. En temps moderns, es va decidir de treure els vestits de roba que la Mare de Déu havia dut sempre i es pintà tota la talla amb el color daurat actual perquè això contribuïa a diferenciar-la d'altres talles de verges hispàniques.



mapa il·lustratiu realitzat el 1806 per Alexandre Laborde.

L’emperador Napoleó va agregar Laborde al seu seguici com a expert en temes espanyols.

Pocs mesos després començava a Espanya la Guerra de Napoleó i, pel que es refereix a Montserrat, gairebé tot allò que Laborde havia fet dibuixar, les tropes franceses comandades pel general Suchet ho van ensorrar i reduir a ruïnes



Planol situació de la basílica i de les ermites.

A la dreta el Llobregat amb Monistrol riu amunt.

Detall del convent i basílica (1), i de les ermites de Santa Anna (2) Sant Salvador (5) la Trinitat (6), la Santa creu (7), Sant Dimas (8) i Sant Benet (9)


Emplaçament de les ermites de Sant Miquel (10) i de la cova de la verge (16); a dalt de la muntanya: Sant Jaume (11), Santa Magdalena (12), Sant Onofre (13), Sant Joan (14) i Santa Caterina (15).



Detall de les ermites de Sant Jeroni (3) i Sant Antoni (4) i dels senders que hi menen.



El monestir anys després de la guerra del Francès.

Litografies de Jean-Charles Langlois.1830.




LES PORTES DE TEBAIDA


Els que heu caminat pels voltants de Sant Benet, a la muntanya de Montserrat, us haureu fixat en unes curioses i destruïdes portes que trobem al nostre pas per algun dels seus camins.

Quin sentit tenien aquestes portes al mig de la muntanya?


Era per la proteccio del monastir.

El tancament perimetral amb portes i filat fou una iniciativa del temps de l'abat Escarré que no arribà a reeixir .

Es comenta que tambe procedia de la postguerra civil (amb el tema d'emboscats i maquis), ja que en aquella època es van tancar alguns camins.


De fet hi ha apunts en què es recorda que els escaladors que van realitzar la primera ascensió a "La Mòmia"(27/10/1935), van haver de burlar un vigilant amb escopeta que custodiava els voltants del tancat.


Amb el temps s'han retirat gairebé tots els fils espinosos, i molts pilons de les tanques, però incomprensiblement es van deixar algunes de les portes, les quals ofereixen aquesta referència històrica al paisatge.

Els habituals a la zona les consideren "portes astrals", entrades a altres mons...😱😅



(vista de la zona de gorres a través del pany...)

L'ESPLANADA DELS ALBIRAMENTS

 

Foto extreta de la xarxa.


Una curiositat més de Montserrat recau en les trobades que es fan els dies 11 de cada mes per fer albiraments d'ovnis, en què s'agrupa un bon nombre d'aficionats a la ufologia. Tot i així, no sabem amb certesa que hagin contactat amb extraterrestres… o potser no ens ho han explicat.



Dibuix extret de la xarxa.

Tot va començar una nit quan Luis José Grífol va presenciar unes llums al mar davant de casa seva, les quals va interpretar com un signe de manifestació d'ovnis que s'hi volien comunicar. Des d'aleshores diu que està en comunicació telepàtica amb «ells», i responen a la petició per donar senyals als humans. 

Va assenyalar un lloc amb bona visibilitat, la muntanya màgica de Montserrat, i una data regular, el dia 11 de cada mes, per convocar tothom que vulgui veure com «ells» es manifesten.


Foto extreta de la xarxa.


Es tracta d'un mirador on Luis José Grifol i els seus seguidors es van reunir durant dècades, els dies 11 de cada mes des del 1977  a les onze de la nit. 

Aquesta data va ser triada pel mateix senyor Grifol, que la va fer coincidir amb l'albirament OVNI més famós d'Espanya (el conegut com a “Cas Manises”).

Així pots, durant moltíssims anys Luis José Grifol explicava la seva experiència, reunia curiosos i esperaven que es donessin les condicions propícies per avistar alienígenes. 


Foto extreta de la xarxa.

Segons es pot llegir en infinitat de testimonis recollits de llarg a llarg de tot internet, les experiències variaven molt: des d'experiències súper transcendentals fins a gent que simplement aprofitava les reunions per beure unes cerveses a la llum de la lluna.

Les trobades a Montserrat van començar fa gairebé 50 anys de la mà de l’ufòleg Luis José Grifol;sembla que des de la pandèmia Grifol ja no va a les trobades, avui dia ja no visita l’esplanada, però els seus seguidors se segueixen reunint el dia 11 de cada mes.

Foto extreta de la xarxa.


Curiosament Google ho qualifica com atracció turística a España.

Fins i tot , Montserrat va acollir un congrés mundial d'ovnis amb experts internacionals l'any 2017 durant 3 dies.

"Montserrat té una energia vibratòria d'alta freqüència i impacta totes les persones que la visiten": així promocionaven l'esdeveniment.


Aquestes roques grafitejades en un punt de la carretera entre can massana i el monestir ens adverteixen del punt on es troba l'esplanada U.F.O.


Al meu parer no calia grafitejar i embrutar així l'entorn.

Foto extreta de la xarxa.


corba a la carretera on deixen els cotxes els aficionats a aquestes reunions.

Foto extreta de la xarxa.


Un cop deixat el cotxe, pujem uns pocs metres fins a "l'esplanada dels albiraments".

Sempre plena de papers de cul "llardosos" i escombraries en general...

aliens pocs...però porqueria....


Traveler, una de les revistes de viatge més influents del món editorial, considera dos paratges dels Països Catalans entre els deu millors del món per gaudir d'una experiència OVNI: Montserrat i Manises. 

Pel que fa a Montserrat, ocupa el quart lloc del rànquing només superada per Stonehenge (Regne Unit), Roswell (EUA) i Chicla, al Perú, tres veritables llocs emblemàtics dels fenòmens OVNIS.


Cadascú que pensi el que cregui.

Jo em reservo la meva opinió...😉



Fantàstica fotografia realitzada per Josep A.Pallás Puig on apareixen aquestes curioses formacions ennuvolades que recorden una mica l'entramat de la pel·lícula de ciència ficció "NOB".




L'ENIGMA DE L' ARCADA


La muntanya de Montserrat té un munt de llocs extraordinaris, misteriosos i recòndits els quals avui dia encara no es coneix la seva finalitat i ubicació a la història del massís.
Adalt el vessant nord podem trobar una obra d'origen cultural que passa inadvertida als ulls de la majoria de la gent i que de ben segur ens donarà que pensar una mica.


La posició abrupta a la part alta de la muntanya fa que per sort no sigui un lloc de pas turístic.



L'entrada a l'habitacle queda amagada, tapada per les parets laterals i sent només visible des de la posició davantera.


a la carta arqueològica i als mapes, no apareix documentat aquest vestigi.

Està orientat amb base cap al solstici d'hivern, podent ser aixi un marcador astronòmic.

És més que probable que tinguis alguna relació amb alguna ermita veina.


una porta...una entrada enlloc...




fixeu-vos en l'arc construït i l'adorn de pedres subjectes amb algun tipus d'argomassa... con un cimentant viscós que va endurir com a roca.

Van crear ciment a partir d'argila, van inventar un aglomerant òrgan-mineral a base d'àcids orgànics naturals extrets de plantes locals i altres reactius naturals.Aquesta química no és una ciència difícil de dominar. És una extensió del coneixement dels erimitas a la ceràmica, minerals, al·ligants, pigments i sobretot un excel·lent coneixement del seu entorn. Sense la selecció d'una bona matèria primera, aquests monuments extraordinaris no podrien haver estat creats fa tants anys enrere.

El més impressionant és que la roca que fa de sostre sembla haver estat posada a posteriori 😱


La part superior d'aquest cavitat està tancada per una petita volta d'obra amb pedres disposades verticalment i ajuntades amb una estranya i irreconeixible argomasa.

Podría ser un temple associat al culte a l'aigua i al moviment cíclic dels astres. La connexió visual desde la muralla nord és clara amb el mar Mediterrani.
 

A l'interior destaca una curiosa i perfecta canaleta en forma de V invertida, treballada en una de les parets .

L'existència d'un solc a la paret fa pensar que, en part, podria estar relacionat amb temes d'abastament d'aigua.



surgència d'aigua,al fons de la cavitat.




Canaletes construïdes a mà, segurament amb la finalitat del pas d'aigua.

que en penseu?

Per un dels seus laterals, antics graons picats a ma,de difícil accés...


Sens dubte, un bon enigma que dóna per pensar una estona.