LA MOMIA

Allà on m'arriba la memòria he de reconèixer que des que la vaig veure per primer cop a la meva joventud, sempre m'he sentit atret per la majestuositat de la Mòmia, arribant a convertir-se en la meva agulla preferida de l'univers montserratí.

Els agents erosius n'han esculpit la fesomia inconfusible, el cim, guardat per imponents parets verticals, només es pot assolir escalant. De fet, aquesta agulla ocupa un lloc prominent en la història de l'escalada montserratina, ja que fou testimoni de primeres ascensions èpiques i de tall futurista en la seua època. 

Entre aquestes, destaquen dues vies mítiques: la clàssica Haus Estrems (Casasayas -Haus- i Estrem, 1946) i l'esportiva Brown Sugar (Millet, 1982), totes dues amb dificultats força sostingudes. 

Encara que no escalem, paga la pena arribar al peu de La Mòmia, ja que, al seu voltant, s'apleguen els indrets amb més encant de la regió de Tebaida, incloent-hi les agulles de La Prenyada i L'Elefant, i les ermites de Sant Benet i Sant Salvador. El seu perfil característic es pot apreciar amb claredat desde molts indrets de la muntanya.

Si volem aventurar-nos una mica més podem pujar des del camí que va de trinitats a Sant Benet i Sant Salvador per qualsevol de les dues canals que la flanquegen i que ens porten fins al seu "clatell".

Podent des d'allà, seguint unes marques blaves arribar fins a la muralla de Flautats, on tindrem unes vistes immillorables.

Àlbum de dibuixos de Pere Pau Muntanya i Francesc Montserrat (1789).

En aquest preciós aiguafort de l´ermita de Sant Benet crida l´atenció la força que té la imatge de la Mòmia.

Ampliant la imatge quedem sorpresos per la força de la mirada de la roca, com si realment en aquella època ja veiessin la pareidolia representada a la majestuosa agulla.

LA GESTA 

27 d'octubre de 1935, els escaladors, membres del Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), Jaume Caselles, Celdoni Espunyes, Lluís Serrat i Octavi Torras, van aconseguir escalar la cara nord de la roca de la Mòmia, encara verge.

(Curiosament, va ser oberta exactament el mateix dia que la normal del Cavall Bernat).

Aquest dia, ells en realitat volien intentar la primera ascensió al Cavall Bernat (que encara no havia estat conquerit) però al arribar a peu de via es van trobar allà a Josep Costa, Josep Boix i Carles Balaguer, (que coneixedors que pujava una colla de Manresa van decidir fer un bivac a peu del Cavall per assegurar-se la primera ascensió.),aquell dia aconseguiren la famosa primera escalada al Cavall.

La cordada de manresans, en veure que el Cavall ja estava ocupat, van decidir anar a la Mòmia i en van fer la primera ascensió, així que tant el Cavall Bernat com la Mòmia van ser escalats per primer cop el mateix dia!

A la crònica de la primera ascensió es relata com aquesta porta els barrava el pas i per allà rondava un guarda vigilant, el qual van haver de burlar.

en aquest article de"el mundo deportivo (1985)", podem saber una mica més de la fascinant i rocambolesca història de la seva primera ascensió.

Xapa recuperable commemorativa cinquantenari de la primera escalada.📷 Josep Lluis Fornell Sanchez.

Fa molt de temps, un grup d'escaladors provinents de Mataró van dipositar al cim

dos preciosos àngels, els quals durant molts anys van ser testimonis de les innombrables cordades que realitzaven el cim.

Però desgraciadament com sempre passa a Montserrat, algun desaprensiu els va robar.

L'ENIGMA DEL SARCOFEG 

Al "jardinet" situat al capdemunt de la seva espatlla dreta trobem un dels molts enigmes sense resoldre que amaga la muntanya màgica.

Un forat regtangular, linealment perfecte, picat manualment al terra de la pedra;curiosament amb la capacitat per poder albergar una persona.d'aquí que s'hagi batejat el lloc com el sarcòfag de la mòmia.

I el més significatiu: a 70 metres del terra.

Quin podria ser el secret que amaga aquesta localització?

amb quina fi es va construir?

Hi ha qui diu que la localització podia haver albergat una desapareguda ermita, es parla de rituals connectats amb cerimònies del sol i de l'aigua.

Fins i tot m'han comentat que a l'antiguitat la ubicació era ideal per tenir el seu hort d'herbes medicinals, una "botica" a gran alçada, a la qual s'hi accedia per escales de corda.

Podeu llegir una mica mes i veure mes imatges sobre aquet tema al blog:

Montserratendins.blogspot.com

Aventurers

A finals dels anys 80' Montserrat estava ple de gent amb ganes d'aventura intrepida.

N'és una prova la tirolina que es va muntar des de "la mòmia" a "la prenyada".

A la foto podem veure un jove Marcel Millet creuant d'un monòlit a un altre.

📷: cortesia de Toni Jiménez.

El 21 de juny del 2014 els Minyons de Terrassa van pujar al seu cim i van realitzar un espectacular pilar de 4.

Ressenya antiga de la botiga barcelonina Pedra -Neu.

La Mòmia és, sens dubte, l'agulla més simbòlica de Sant Benet. Va ser aquest contundent monòlit que va acollir a principis dels vuitanta, alguns dels primers itineraris equipats amb la nova mentalitat "free". La via Kumbayá, de David Tarragó i Josép Batlle «Rubio», comptava amb quatre llargs oberts manifestament des de dalt que, donaven la benvinguda al setè grau montserratí.(3/8/83)

Aquí,a la foto de dalt amb trobo escalant la via Kumbaya als 80' 😅

A sota amb fotos mes actuals,veiem les classiques Haus -Estrem i la Pirenaica.

Observem en aquesta última foto la confluència de dues germanades i majestuoses amigues: "La Momia i La Momieta", formant una canal (com si es tractés d'un petó entre les dues enormes mols)...i que serveix com a camí de baixada (rapel ) fins a la base de totes dues.

Curiós muntatge realitzat per nord-americans per representar la roca de "La Mòmia" com un faraó gegant petrificat.

Pareidolia en estat pur.

LA MOMIA 

Aquí veiem l´altra famosa Mòmia montserratina.

La mòmia egípcia que des de principis del segle XX està a la secció bíblica del Museu de Montserrat. 

La mòmia és la peça estrella de la col-leccio arqueològica del museu, on va arribar fa un centenar d'anys, comprada pel pare Bonaventura Ubach al Caire. 

La mòmia està datada entre els segles VI i III a.C. El cos pertanyia a una noia d'uns 25 anys de posició social acomodada, segons alguns detalls com el bon estat de les dents --de què només falta un queixal--, signe de bona alimentació.

Apart, també al museu es pot veure algún cuadre,part de la gran donació que va fer el canonge Iglésias, de Santa Anna de Barcelona, i que arribà a Montserrat el 1827. Pero amb l’amortització i supressió del monestir el 1835 la part millor i més nombrosa dels quadres del canonge Iglésias va ser confiscada i escampada a mans de particulars.

(Potser en agraïment es va batejar la roca com el Canonge?)

Antigament era coneguda amb l'eclesiàstic nom de la figura de "El Canonge",fins que va ser rebatejada amb el seu nom actual, perdent així el seu topònim antic.

El Rosari Monumental fou el resultat d’una iniciativa promoguda per un altre canonge vigatà Jaume Collell i Bancells. La seva proposta volia donar resposta a una doble devoció present en l’església catalana: el rosari i la Mare de Déu de Montserrat i manifestar la romanitat d’aquest església expressada en la seva fidelitat a la persona del Papa Lleó XIII.

(Un altre canonge al qual també hi hauria alguna cosa per agrair i potser s'hi va pensar en posar nom a la roca...?)

Significat de canonge :

és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

La serra de Montserrat és plena de figures representades en roca sobre personatges de l'església: els Frares, la Monja, el Bisbe, el Canonge...

Dibuix a carbonet de l'artista Lluís Hortala.

ROCA DE L'ERA DELS PALLERS

 

La carena dels Pallers és troba a la zona occidental del massís de Montserrat. Aquesta carena esta formada per diverses agulles.

La roca de l'Era dels Pallers és una agulla situada al sud del Coll de l'Era dels Pallers, de fet és l'inici de la carena que formen els Pallers vers el sud.

És la més fácil per pujar de totes les agulles de la carena. Des del coll sembla inaccessible per la seva verticalitat , peró al bell mig de la cara Est té una canal ben dreta, d'uns 10 metres, que se supera molt bé en oposició i puja fins al cim sense gaire dificultat. 

Un camí poc definit Porta des del Coll de l'Era dels Pallers a la canal esmentada. Cal tindre cura a la baixada, aixó no obstant, al cim tenim possibilitats per muntar un rápel desde una sabina si cal. 

Aproximació:

A Els Pallers hi podem arribar pel Bruc o des de Can Maçana, pujant cap al Coll de Guirló i baixant pel Torrent de la Diablera. Després trobem una pista que, per la dreta es baixa cap al Bruc, i cap a l ´esquerra cap al refugi Vicenç Barbé. Pugem en direcció cap al refugi. A uns metres més amunt, deixem la pista i agafem el sender que puja a l´Era dels Pallers ( una gran esplanada ). Els Pallers ens queden ara a la dreta. Si seguim el corriol arribarem al refugi.

Els pallers desde el cim 

LES TRES MARIES

Les Tres Maries es un petit grup d'agulles situat ben a prop del Pas de la Portella, on tindrem que realitzar una curta grimpadeta i no caldra encordar-nos per assolir-hi els seus petits tres cims.

No reverteix de gaire dificultat, però cal enfilar-se per la pedra i estar sempre atent tant a la pujada i baixada com també mentre diambulem per dalt.

Des de Coll de Guirló prendrem el camí PR cap el refugi Vicens Barbé, poc abans d'arribar al pas de la Portella veurem a má dreta i sota el camí tres roques molt ben definides i molt properes just a sota Ia Roca Stop.

 

Per pujar-hi baixarem des del camí per un corriol poc definit i una miqueta dret.

Ens situarem al nord (dreta deI grupet d'agulles) per el lloc mes evident i fácil,on veurem una petita canal que porta a un minúscul collet que permet pujar al cim central.

Des d'aquest coll accedim fàcilment al cim de les tres agulles . 

Per baixar d'aquestes agulles cal desgrimpar amb molt de compte, però si tenim un cordino podem fer-lo servir en una petita savina que es troba al cim ,donar-nos confiança i seguretat. 

Nosaltres hem deixat un tros de corda per facilitar aquesta maniobra (a veure què dura...)

TURÓ DE SANT PAU VELL

 

Situats a l'aparcament de Can Massana prendrem el camí ample GR7.2 en direcció a la Roca Foradada.

Abans d'arribar al Coll de Guirló un corriol cap al Sud ens portará a les runes de Sant Pau Vell. Per pujar at Turó de Sant Pau Vell caldra seguir el corriol que puja direcció Nord cap al cim per la part posterior de Sant Pau Vell i aixi accedí al Castell de la Guàrdia (856 m), pujant al turó per una petita sendera identificada amb marques de pintura blava.

Vista de l'esglesia(abaix al fons)desde dalt el turó de la Guàrdia

El camí supera diversos graons de roca sense dificultat i arriba al cim en ferma pujada. Aquest turó és una magnifica talaia sobre el Bages, la muralla oest de la Regió d'Agulles i Coll de Can Massana;unes vistes espectaculars 360º.

Adalt del turó no trobareu res que es sembli a un castell, avui només queden algunes pedres de l'antiga fortalesa, documentada l'any 931.

Detall d'una paret feta amb "Opus Spicatum". Era un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals. Feta amb maons i rajoles o pedra tallada posades en un patró en forma d'espina de peix. Es diu que aquesta paret possiblement pertany a l'antic Castell de la Guàrdia.

Es tracta d’una de les cinc fortificacions medievals que protegien la muntanya de Montserrat (i l’única de les quals en queda algun rastre). 

Sant Pau Vell és una església protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser consagrada el 1084 i transformada al segle XIV. Arran de terra i al seu voltant queden vestigis de distribucions annexes. És molt primitiva però patí força modificacions al segle XIV. Començà essent capella del castell. Les cobertes estan pràcticament esfondrades. Al costat de llevant hi ha l'absis rectangular amb una finestra i dues més a la paret de ponent. A l'absis nord hi ha una finestra de doble esqueixada.

LA CUA DE BACALLÀ I EL BACALLÀ.

 

A la regió dels Frares Encantats,situada per sobre de l’agulla del Pas de Príncep i a prop del Coll de Porc (o C. De Port) trobarem el turó conegut com la Cua de Bacallà o agulla de Salvat Papasseit (de fácil ascens).

Després podem continuar, per fer el llom que uneix La Cua de Bacallà amb l’Agulla del Bacallà (o Agulla de l’Enclusa dels Frares),un trajecte una mica més aventurer, on caldrà grimpar una mica per terreny fàcil, però una mica descompost i estret, amb una bona timba als costats.

L'ENCLUSA DELS FRARES O EL BACALLA.

Aquesta roca ha estat batejada amb diferents noms tals com El Bacallà  ,l'Enclusa dels Frares i el cim de Correcavalls; aquest últim, adaptat en el plánol de Semlr (també hi ha qui l'anomena "l'Aleta de Tauró"🦈).

Ens caldrá anar a buscar la seva aresta S., perque la part N. queda tallada talment com la proa d'un valxell.

                     Cim de la cua de Bacallà 

Podem fer-ho pel camí que puja de coll de Porc o per la canal de Pas de Príncep; s'inicia l'ascensio per la aresta S. sense passar el II grau de dlflcultat. Abans d'arrlbar al capdamunt, anant cap El Bacallà pot ser convenient d'encordar-se ja que és molt estret i descompost i completament penjant pels dos costats; té el cim totalment pelat formant un planell allargassat (al trajecte trobarem dos punts on podrem assegurar-nos).

Des de dalt del cim tindrem unes vistes espectaculars de tota la zona dels Frares Encantats a la dreta, els Ecos a l’esquerra i si el dia és prou clar, de tota la comarca del Baix Llobregat.

Aproximació:

Sortim de Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe,  remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port). 

Aquet camí passa per el peu de l’Agulla del Pas del Príncep i una mica mes enlla, abans de arribar al C. De Porc, trobem una balma, dintre de la qual es troba la Font de l’esllavissada.

Abans d'arribar a aquest punt ,comença la pujada.

                             Canal de pujada   

Hi pujarem prenent la canal , poc després del Pas del Príncep i i'Agulla del Princep venint des del Refugi Viceng Barbé o poc abans si venim des de Coll de Port.

La canal és transitable i en pocs metres intuirem el coll entre la Cua de Bacallá i el Bacallá hi farem cap i trobarem el cim tot seguit, situat al Sud del coll. 

Descens :

Des de la punteta del cim del Bacalla podem  fer un rapel volat de 50 m de la via 7 Nacions UTES  del Joan Vidal.

La reunió intermèdia esta equipada per pogué fer un ràpel intermedi, si no es vol fer tant llarg Si no tenim ganes de rapelar, podem  desfer l'aresta i baixar caminant.

Al peu del rápel es te que remuntar un parell de metres, per baixar per l'altre costat, 34 metres mes avall trobem el camí "equipat de Frares" el seguim cap a baix i després de baixar per uns esglaons amb cadena, arribem al Coll de Porc.