BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

ELS DEGOTALLS UNA OPCIÓ PER A TOTHOM


Són diverses les persones que m'heu preguntat si es pot fer algun camí per montserrat amb cadira de rodes.

Avui us porto una curta,bonica i tranquil·la ruta pels voltants del monestir.


*Òbviament cadascú ha de valorar el tipus de cadira que porta, si és elèctrica, manual, si les rodes estan preparades per al tipus de terreny i en el cas que l'hagin d'empènyer... estaran preparats per fer-ho.

Jo personalment crec que es pot fer sense problema amb els dos tipus de cadira.😉



El passeig dels Degotalls a montserrat, discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la Trinitat, situats 200 m per sobre del camí.


Es un itinerari a tan sols cinc minuts del monestir,de 30 minuts de durada, i uns 3,6 km entre l'anada i la tornada, just al costat del pàrquing privat. Aquest camí et porta a un paratge molt acollidor que et sorprendrà per la calma i la senzillesa de la muntanya.


El seu nom tan peculiar prové del continu degoteig de l'aigua que es filtra per les roques calcàries, tal com podreu observar en alguns punts al llarg del recorregut.

Es tracta d'un passeig, sense cap dificultat i de camí pla, que ofereix unes vistes panoràmiques espectaculars al llarg del camí, on estareu immersos entre natura i vegetació.

D'altra banda, no és només un itinerari que connecta amb la natura, sinó que també té una part cultural i espiritual: hi ha múltiples monuments dedicats a personatges il·lustres com Pompeu Fabra, Joan Maragall, Jacint Verdaguer, Anselm Clavé, Emili Vendrell i Pep Ventura , entre altres, i imatges religioses en maiòliques i mosaics en honor a la Verge de diversos pobles de Catalunya.


Iniciarem el camí sortint del mateix pàrquing del monestir , ascendint per aquesta rampa de pedra...


...per on arribarem a la part del darrere dels jardins privats dels monjos, protegits per aquest antic portal gòtic al costat d'un estany amb granotes i nenúfars.


el camí anirà vorejant el pàrquing, però vist des d'una zona superior...


tot el traçat és ben entretingut visualment, ja que està ple d'imatgeria, motius religiosos i fins i tot alguna font (en una brolla aigua).


moltes zones ombrívoles i bancs per reposar tranquil·lament, ja que per aquí no passeja massa gent...


en algun petit tram podem trobar el terra una mica més complicat, però res greu que amb perícia no puguem superar...


Passarem al costat d'un antic berenador, avui dia inactiu i oblidat...


les escales de l'esquerra són un pas restringit cap al cementiri dels monjos...


com podem observar el camí és molt planer i accessible...


i no hi haurà gent molestant al voltant...podrem circular tranquil·lament...


passarem per sota les roques dels "Degotalls"...


...i en uns tranquils 15 minuts...


arribem al final del recorregut.



Els Degotatalls es una gran balma dins de la qual hi ha una dipòsit en forma de gran petxina que recull les aigües que es filtren de les roques superiors.


Muntatge fotogràfic del vessant oriental dels Degotalls, s'ha superposat la zonificació de freqüència dels antics despreniments i se situa el traçat de la carretera que dóna accés al monestir i del tren cremallera.

El desembre del 2008 va patir el despreniment de grans roques d'uns 20 metres cúbics,que van arrossegar bona part del terraplè i van tallar la carretera i el cremallera d'accés al monestir. Ja han fixat al voltant de 1.600 bolons per estabilitzar el conglomerat de còdols.


Trobem també un altre entrada/sortida pel canto que mena a la carretera.(aquesta no es per gent amb mobilitat reduida)

El punt de partida és l'aparcament que trobem just 200 metres després de girar direcció Can Massana en la cruïlla d'entrada a l'aparcament del Monestir de Montserrat. Recordeu però que cal ser-hi relativament d'hora si voleu trobar-hi lloc.

Just davant d'aquest aparcament trobem una entrada a la muntanya en forma d'escales i un cartell del camí dels Degotalls, que de seguir-lo a l'esquerra ens portaria per camí ben fresat fins el Monestir de Montserrat.



L'ANTIGA MURALLA DE MONTSERRAT



A la plaça de Santa Maria, a la dreta, hi ha un fragment de l'antiga muralla. Al seu bell mig, el portal d'entrada amb l'escut de Montserrat datat de l'any 1565. Per aquest portal renaixentista s'accedeix a la Pujada de Nostra Senyora, que porta a la plaça de Santa Maria.

Després de la primera arribada, pacífica, dels francesos, la Junta Superior de Catalunya decretà la fortificació de Montserrat. En signar l'acta, hom signà la destrucció del santuari. Era el mes de maig de l'any 1810. El santuari es convertí en caserna i fortalesa. La inèpcia que tria el santuari per a "plaza de armas" presidí les obres de fortificació.



Escut 1565.



1657. Montserrat, de Jan Janssonius.

Esplèndid gravat setcentista de la muntanya sagrada, de Johannes Janssonius, el qual fou un editor de l'època d'or neerlandesa. És probable que es tracti d'una edició posterior reacolorida


Els francesos es presentaren a Montserrat per segona vegada el 1811. La tercera vinguda dels francesos va ser el 28 de juliol de 1812. En abandonar el lloc, el dia 31 de juliol, col·locaren grans quantitats de pólvora en llocs estratègics i volaren el monestir.



Bibliografia:

Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Molas i Rifà, Jordi (1998). "Guia oficial de Montserrat". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.


Detall d'un grabat de finals del sXVI.

L'ESCALA DELS POBRES I EL SEU DESAPAREGUT CEMENTERI

 

Ens situem en la història als inicis del any 1800.

Al monestir cada dia arribaven un major nombre de pelegrins, fidels, pobres i malalts, cosa que començava a portar problemes a la comunitat.

L'allotjament i la manutenció de tanta gent es convertiria en un problema de difícil solució.

D'una banda se sabia que s'havia de posar límit, però tampoc no es podia escatimar; per no malacostumar els visitants, els quals confiats que l'allotjament i el menjar eren gratuïts, no es preocupessin de res.

val a dir que si eren pobres, malalts o casats i amb fills, se'ls mantenia a tots fins que el malalt estava curat.


A la vella porta d'entrada al recinte del monestir, s'hi emplaçava l'hospici.

📷 1806. Montserrat.

Grabat de Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique.


Per evitar abusos es va establir un límit de 3 dies d'estada al monestir.

Eren pocs els que podien dormir a les cel·les, la majoria ho feia resguardant-se amb un sac de palla i una manta que repartia un monjo cada nit.

És molt possible que davant la possibilitat de no poder dormir pel fred a l'hivern i davant la possibilitat de no tenir on protegir-se, fos llavors quan va comença la tradició de la vigília de la verge.

És vetlla tota la nit,però a la basílica no es passa fred ni plou...



Moment del repartiment de la sopa del migdia davant la porta de l'hospital dels pobres.  

📷 1806. Montserrat.

Grabat de Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique.



A molta d'aquesta gent se li donava enterrament i sepultura al cementiri que hi havia al costat del torrent de santa maria, darrere de la casa dels pobres.



Avui dia l'escala que inicia al monestir i puja cap a santa Anna s'anomena les Escales dels Pobres en record del cementiri homònim, que a la seva antiga base hi havia per a enterrar els pelegrins que morien a Montserrat.

I estan emplaçades al costat d'on es trobaven els edificis que els albergaven.



Detall de l'antic cementiri avui dia desaparegut a causa de les obres de remodelació del monestir.

Podem veure'l a la imatge per sota del segell


Aquí el veiem encerclat al mapa de Joan Cabeza del 1909.

El corriol que surt al seu costat representat amb el número 33 seria l'antiga drecera de les ermites, avui dia anomenada "escales dels pobres".



L'espai ha desaparegut avui día,donan pas a altres construccións.

EL PARE BASILI

 


Copio del llibre “Montserrat. Ermites i ermitans”

- “L'atracció irresistible de la muntanya de Montserrat, que han sentit els homes de totes les èpoques, ha estat amb seguretat un dels factors més importants per al desenvolupament de l'eremitisme que va fer possible la construcció de tretze ermites, poblades des del segle XVI fins el XIX, amb una regularitat que no ha existit pràcticament en cap altre lloc.


Val a dir que la vida eremítica era gairebé sempre totalment monàstica. Les ermites eren com un petit monestir i l'ermità un veritable monjo, subjecte al reglament monàstic ia la regla de Sant Benet, que ja parlava dels ermitans com una vocació especial, fruit de la maduresa dels anys i de la llarga prova de la vida cenobítica al monestir amb els altres monjos.


La vida de l'ermità es caracteritzava per la seva extraordinària austeritat: pobrament vestit, descalç, menjant només llegums, herbes, ous, formatge i pa fet sovint; el seu temps estava dedicat a la meditació, l'ofici diví i la lectura espiritual, així com diversos treballs materials i manuals: el treball de l'hort de les flors, buscant petits espais plans entre les roques de la muntanya, sovint de difícil accés.-



****************


La ermita de la santa Creu es l'única que fins ben recentment ha estat habitada per ermitans. Des del 1965 al 1972 pel pare Estanislau Llopart. Des del 1973 fins al 2003 pel pare Basili Girbau, que va estar a la Santa Creu fins que va morir.

Fotografía extreta de la xarxa 

El pare Basili, a més de ser un gran erudit i admirador de la filosofia vedanta i el budisme, encarnava les grans virtuts de l'ermità, i acollia tots els pelegrins que es presentaven per mirar de respondre les preguntes existencials.

Octubre 1982

Quan algú li preguntava pel secret de la felicitat de la seva vida d'ermità, responia:

 «Viure. No es tracta de filosofar ni de fer grans discursos. Estàs aquí, que més vols? Respires. El teu cor batega. Què importa l'ahir? Què importa el dia després? Estàs aquí. Llavors riu, riu a rebentar. Tens l'indispensable. No et fa falta ni més ni menys. Aquesta filosofia de vida li feia estar sempre alegre. 

En el seu rostre de llarga i atapeïda barba, mai faltava un somriure. Perquè, com solia dir, «viu amb pau, silenci interior i despreniment». I la solitud? El pare Basili deia no conèixer-la. «La solitud habita en el cor. Jo no estic en solitud, per viure en una cova en plena muntanya. 

Si vius en plenitud no pots estar sol. Sols estan els que viuen en un d'aquests edificis anònims de les grans ciutats, envoltats de milers de persones, però enmig d'una terrible solitud». 


Un bon monjo, i una bona persona.


MONTSERRAT ES UNA MUNTANYA DE PEDRES VIVES

 


Bloc característic de l'Hort de Malany.No li queda gaire temps en aquest lloc...

La muntanya de Montserrat és dinàmica. La seva forma és el resultat d’una continua erosió iniciada milions d’anys enrere, que avui encara continua i que continuarà molts milions d’anys més. 

L’especial composició del conglomerat, sòlid i resistent, però a voltes feble, junt amb la presència d’importants sediments d’argiles i lutites que s’intercalen en el conglomerat, aporta una important desestabilització al massís. Les diàclasi, que tantes belles formes han aportat al paisatge montserratí, també han contribuït a desestabilitzar l’estructura columnar d’algunes agulles. Aquestes, no sempre són perfectament verticals, presenten importants part balmades que, per qualsevol alteració erosiva es desprenen.



No fa gaires anys va caure un gran bloc al camí del Rosari.Des de baix es pot apreciar.


Els despreniments o esllavissades de grans magnituds són episodis esporàdics, però quan passen provoquen un gran impacte mediàtic per les seves conseqüències. Especialment perquè, per la particular situació del monestir i el santuari de Santa Maria, originen afectacions a la mobilitat per carretera o tren. 

Al marge d’aquests episodis la muntanya pateix constants moviments de pedres com a conseqüència de la seva particular dinàmica.


Montserrat és una muntanya de pedres vives.


Text extret de la página:

https://totmontserrat.cat/

---------------------------------


Bloc subjecte a la part alta del monestir, a prop de l'ermita de la santa Creu.

Fragments rocosos provinents d'un despreniment a la talaia gran.


Coincideixen totes amb neu o pluja, que accelera la fragmentació de la roca a causa del glaç.S'han fixat Prop de 2000 bolons per estabilitzar el conglomerat de còdols


Roca aturada per una barrera dinámica, són capaços de controlar un possible impacte de grans magnituds. Aquestes pantalles absorbeixen la energia cinètica de les masses que es desprenen, mitjançant la deformació de la pròpia barrera i dels elements dissipadors d'energia.


Hi ha diverses posades a la muntanya, la majoria a la zona de la carretera que condueix al monestir


Esllevissada a la via del carrilet, deixant parat al mateix.

Avui en día ja está ben protegit...no tingueu por...😅


Despreniment al Serrat de les Barratines.


Treballs d'estabilització.


Durant l'episodi de pluja torrencial del del 2000, diferents canals del vessant nord de Montserrat van quedar afectats per despreniments de roca, entre elles l'emblemàtica canal de Sant Jeroni.


Caiguda de pedres sobre el parking tallant la carretera a l'alçada dels Degotalls.


Una mirada atenta a la muntanya, hom descobreix enormes blocs caiguts que ara ja formen part del mateix paisatge montserratí.


Murs de pedra seca protegint la carretera.


Carretera al monastir.


Vull aclarir que algunes de les fotos no les he tirat jo, desconec els autors, però els agraeixo l'autoria.


El 2008 van morir dos treballadors que ajudaven a assegurar els blocs, com a conseqüència d'un nou despreniment.



Una mirada atenta a la muntanya descobreix nombroses marques vermelloses del despreniment de làmines de roca, com si es tractés de la marca de color viu a la pintura vella de la paret interior d'una casa després de retirar un quadre o un pòster que han estat allà durant anys. Amb els anys d'exposició, la roca derivarà progressivament a un to grisenc, més apagat.



El Patronat de la Muntanya de Montserrat i l'ICGC col·laboren en el Pla per a la Mitigació del Risc Geològic a Montserrat , que va ser posat en marxa arran dels episodis de despreniments rocosos dels anys 2007 i 2008 en el sector de Degotalls i de l'any 2010 a l’hotel Cisneros.

*********************


La Cadireta d’Agulles, un bloc de conglomerat que presenta un fort extraplomat que fa témer pel seu nivell d’estabilitat present i futur.

En els últims anys, la roca de la Cadireta de Montserrat s'ha separat uns cm, inclinanse cap davant ,per això des de fa molt temps s'han fet diversos estudis geomecànics de l'estabilitat i col·locat diversos sensors de moviment.


La configuració d'esforços en el conjunt de l'agulla indica definitivament una possible degradació de l'estabilitat amb el pas del temps, cosa que donaria pas al col·lapse de la Cadireta. Aquesta catàstrofe no és pas imminent, poden passar segles; fins i tot podria ser evitada si s'adoptessin mesures d'estabilització.


Reflectors i sensors de moviment ja son instal·lats a la Cadireta des de fa temps.


Esperem que no es posi cap pilar, com ja ha passat en altres parts del massís...


Representació de la instal·lació d'uns possibles tirants d'acer que subjectarien el gran bloc de pedra, prevenint així un possible despreniment.

En alguns punts concrets del massís ja s'ha prácticat aquest tipus de mesura.

Detalls de les zones més critiques.


Montserrat sempre està en moviment, quan gela o plou abundantment simplement s'accelera. Totes les muntanyes es mouen.

Cal considerar també l'erosió progressiva dels materials argilosos situats en el contacte amb la base i l'aprofundiment de la diàclasa que la separa de l'agulla veïna.


Es col·loquen uns sensors de moviment a la Cadireta i uns altres a la paret de la foradada. Llavors des de la carretera mesuren la distància a uns i altres reflectors. Si la distància augmenta és que la Cadireta va penjant una miqueta mes...😱


sensors i reflectors utilitzats per instal·lar a la pedra i així poder fer els mesuraments.

La conclusió principal actualment és que la Cadireta es troba en una situació de seguretat suficient.😃



*********************




Any 2010 ,una roca es va precipitar sobre l'hotel Abad Cisneros...


traspassant la teulada i apareixent en una habitació depenent de la cuina.



Per això els enclavaments susceptibles de poder tenir caiguda de pedres damunt del monestir han estat protegits.

Tensors i malles d'acer vetllen per la protecció dels visitants.



(La gran roca que apareix en aquestes fotografies és “la Bimba”,situada per sobre del monastir