BLOG DIRIGIT A TOTES AQUELLES PERSONES AMB ESPERIT MONTSERRATI QUE VULGUIN ENDINSAR-SE A LA MONTANYA PER REALITZAR ALGUNA INTRÉPIDA ACTIVITAT DESITJANT COMPLEMENTAR UNA MICA LA SEVA INFORMACIÓ

CORVUS CORAX

 

Una de les aus que més m'atreu i es fa notar la seva presència entre aquest gran mar de roques, parets i agulles, és sens dubte el Corb.


Foto: Joan Juan John


Pràcticament sempre acompanyant-nos amb la seva innata curiosat pels cims de Montserrat.


Nom científic: Corvus corax.


El corb comú és l'ocell més gros dels còrvids i dels passeriformes; és una au negra-negra: negres les plomes, les potes i els bec,el plomatge de color negre uniforme, la cua acabada en punta i tenen unes ales relativament més llargues que la resta de corvids.

Té una envergadura de 120-130 cm,el bec robust i la "barba" una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.
El seu pes pots variar entre 0,70 i 1,7k i viu entre 10 i 15 anys.


Quin soroll fa?

 
El seu grall és un ronc "Corrc" profund i sonor, així com una sèrie de "Corrp Corrp Corrp" emesos un rere l'altre.


És capaç d'emetre gran varietat de sons de la natura, fins i tot de la veu humana, pot bordar o riure (com ho faria un lloro).

És un animals summament intel·ligent, que pot resoldre un problema de manera lògica, posseeix un dels cervells més grans de totes les aus.

 
Recentment, s'ha descobert per primer cop, que a través de senyals cerebrals els corbs són capaços de percebre conscientment la informació sensorial; cosa que fins ara, només s'havia vist en humans i altres primats.


De què s’alimenta?


És omnívor i es considera una au oportunista; menja carronya, ous d’ocells, insectes, alguns vegetals i cereals i petits animals (granotes, ratolins, cargols)


Distribució i Hábitat:

 
Viu en tota mena d’ambients, des dels prats alpins dels Pirineus a les zones muntanyoses amb penya-segats, o a les planes cultivades.
Els corbs adults són ocells sedentaris que ocupen un mateix territori durant tot l’any.





Reproducció:

Fa un gran niu en cavitats i relleixos dels cingles o en grans arbres. La posta és de 4 a 7 ous.

Niuen de febrer a març ,i un cop troben parella, la conserven durant tota la vida (poden viure entre 10 i 15 anys).


Mentre escalem entre els penya-segats montserratins és molt comú escoltar-los i veure'ls volar en parella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada