ROCA DE L'ERA DELS PALLERS

 

La carena dels Pallers és troba a la zona occidental del massís de Montserrat. Aquesta carena esta formada per diverses agulles.

La roca de l'Era dels Pallers és una agulla situada al sud del Coll de l'Era dels Pallers, de fet és l'inici de la carena que formen els Pallers vers el sud.

És la més fácil per pujar de totes les agulles de la carena. Des del coll sembla inaccessible per la seva verticalitat , peró al bell mig de la cara Est té una canal ben dreta, d'uns 10 metres, que se supera molt bé en oposició i puja fins al cim sense gaire dificultat. 

Un camí poc definit Porta des del Coll de l'Era dels Pallers a la canal esmentada. Cal tindre cura a la baixada, aixó no obstant, al cim tenim possibilitats per muntar un rápel desde una sabina si cal. 

Aproximació:

A Els Pallers hi podem arribar pel Bruc o des de Can Maçana, pujant cap al Coll de Guirló i baixant pel Torrent de la Diablera. Després trobem una pista que, per la dreta es baixa cap al Bruc, i cap a l ´esquerra cap al refugi Vicenç Barbé. Pugem en direcció cap al refugi. A uns metres més amunt, deixem la pista i agafem el sender que puja a l´Era dels Pallers ( una gran esplanada ). Els Pallers ens queden ara a la dreta. Si seguim el corriol arribarem al refugi.

Els pallers desde el cim 

LES TRES MARIES

Les Tres Maries es un petit grup d'agulles situat ben a prop del Pas de la Portella, on tindrem que realitzar una curta grimpadeta i no caldra encordar-nos per assolir-hi els seus petits tres cims.

No reverteix de gaire dificultat, però cal enfilar-se per la pedra i estar sempre atent tant a la pujada i baixada com també mentre diambulem per dalt.

Des de Coll de Guirló prendrem el camí PR cap el refugi Vicens Barbé, poc abans d'arribar al pas de la Portella veurem a má dreta i sota el camí tres roques molt ben definides i molt properes just a sota Ia Roca Stop.

 

Per pujar-hi baixarem des del camí per un corriol poc definit i una miqueta dret.

Ens situarem al nord (dreta deI grupet d'agulles) per el lloc mes evident i fácil,on veurem una petita canal que porta a un minúscul collet que permet pujar al cim central.

Des d'aquest coll accedim fàcilment al cim de les tres agulles . 

Per baixar d'aquestes agulles cal desgrimpar amb molt de compte, però si tenim un cordino podem fer-lo servir en una petita savina que es troba al cim ,donar-nos confiança i seguretat. 

Nosaltres hem deixat un tros de corda per facilitar aquesta maniobra (a veure què dura...)

TURÓ DE SANT PAU VELL

 

Situats a l'aparcament de Can Massana prendrem el camí ample GR7.2 en direcció a la Roca Foradada.

Abans d'arribar al Coll de Guirló un corriol cap al Sud ens portará a les runes de Sant Pau Vell. Per pujar at Turó de Sant Pau Vell caldra seguir el corriol que puja direcció Nord cap al cim per la part posterior de Sant Pau Vell i aixi accedí al Castell de la Guàrdia (856 m), pujant al turó per una petita sendera identificada amb marques de pintura blava.

Vista de l'esglesia(abaix al fons)desde dalt el turó de la Guàrdia

El camí supera diversos graons de roca sense dificultat i arriba al cim en ferma pujada. Aquest turó és una magnifica talaia sobre el Bages, la muralla oest de la Regió d'Agulles i Coll de Can Massana;unes vistes espectaculars 360º.

Adalt del turó no trobareu res que es sembli a un castell, avui només queden algunes pedres de l'antiga fortalesa, documentada l'any 931.

Detall d'una paret feta amb "Opus Spicatum". Era un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals. Feta amb maons i rajoles o pedra tallada posades en un patró en forma d'espina de peix. Es diu que aquesta paret possiblement pertany a l'antic Castell de la Guàrdia.

Es tracta d’una de les cinc fortificacions medievals que protegien la muntanya de Montserrat (i l’única de les quals en queda algun rastre). 

Sant Pau Vell és una església protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser consagrada el 1084 i transformada al segle XIV. Arran de terra i al seu voltant queden vestigis de distribucions annexes. És molt primitiva però patí força modificacions al segle XIV. Començà essent capella del castell. Les cobertes estan pràcticament esfondrades. Al costat de llevant hi ha l'absis rectangular amb una finestra i dues més a la paret de ponent. A l'absis nord hi ha una finestra de doble esqueixada.

LA CUA DE BACALLÀ I EL BACALLÀ.

 

A la regió dels Frares Encantats,situada per sobre de l’agulla del Pas de Príncep i a prop del Coll de Porc (o C. De Port) trobarem el turó conegut com la Cua de Bacallà o agulla de Salvat Papasseit (de fácil ascens).

Després podem continuar, per fer el llom que uneix La Cua de Bacallà amb l’Agulla del Bacallà (o Agulla de l’Enclusa dels Frares),un trajecte una mica més aventurer, on caldrà grimpar una mica per terreny fàcil, però una mica descompost i estret, amb una bona timba als costats.

L'ENCLUSA DELS FRARES O EL BACALLA.

Aquesta roca ha estat batejada amb diferents noms tals com El Bacallà  ,l'Enclusa dels Frares i el cim de Correcavalls; aquest últim, adaptat en el plánol de Semlr (també hi ha qui l'anomena "l'Aleta de Tauró"🦈).

Ens caldrá anar a buscar la seva aresta S., perque la part N. queda tallada talment com la proa d'un valxell.

                     Cim de la cua de Bacallà 

Podem fer-ho pel camí que puja de coll de Porc o per la canal de Pas de Príncep; s'inicia l'ascensio per la aresta S. sense passar el II grau de dlflcultat. Abans d'arrlbar al capdamunt, anant cap El Bacallà pot ser convenient d'encordar-se ja que és molt estret i descompost i completament penjant pels dos costats; té el cim totalment pelat formant un planell allargassat (al trajecte trobarem dos punts on podrem assegurar-nos).

Des de dalt del cim tindrem unes vistes espectaculars de tota la zona dels Frares Encantats a la dreta, els Ecos a l’esquerra i si el dia és prou clar, de tota la comarca del Baix Llobregat.

Aproximació:

Sortim de Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe,  remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port). 

Aquet camí passa per el peu de l’Agulla del Pas del Príncep i una mica mes enlla, abans de arribar al C. De Porc, trobem una balma, dintre de la qual es troba la Font de l’esllavissada.

Abans d'arribar a aquest punt ,comença la pujada.

                             Canal de pujada   

Hi pujarem prenent la canal , poc després del Pas del Príncep i i'Agulla del Princep venint des del Refugi Viceng Barbé o poc abans si venim des de Coll de Port.

La canal és transitable i en pocs metres intuirem el coll entre la Cua de Bacallá i el Bacallá hi farem cap i trobarem el cim tot seguit, situat al Sud del coll. 

Descens :

Des de la punteta del cim del Bacalla podem  fer un rapel volat de 50 m de la via 7 Nacions UTES  del Joan Vidal.

La reunió intermèdia esta equipada per pogué fer un ràpel intermedi, si no es vol fer tant llarg Si no tenim ganes de rapelar, podem  desfer l'aresta i baixar caminant.

Al peu del rápel es te que remuntar un parell de metres, per baixar per l'altre costat, 34 metres mes avall trobem el camí "equipat de Frares" el seguim cap a baix i després de baixar per uns esglaons amb cadena, arribem al Coll de Porc.